La jutgessa arxiva la denúncia de l’antic cap de la Guàrdia Urbana contra Xavi Paz i Miguel Zaragoza

En un auto notificat aquest divendres, el jutjat d’instrucció de Sant Feliu de Llobregat arxiva la querella presentada per l’antic cap de la Guàrdia Urbana contra Xavi Paz i Miguel Zaragoza i el cap de personal de l’Ajuntament per tractar presumptament amb passivitat expedients disciplinaris d’alguns agents del cos policial. La decisió de la jutgessa es pot recórrer.

El jutjat d’instrucció número 2 de Sant Feliu de Llobregat ha arxivat la denúncia per la qual s’acusa Xavi Paz, Miguel Zaragoza i el cap de personal de l’Ajuntament, Joan Montserrat, d’un suposat delicte de prevaricació en la tramitació d’expedients disciplinaris d’alguns agents i assetjament laboral contra l’excap de la Guàrdia Urbana, Jordi Molina. La jutgessa ha desestimat la causa per no trobar indicis suficients per als quals els investigats incorrien en els delictes esmentats anteriorment. La resolució, que ha estat notificada aquest 12 de maig i a la qual ha tingut accés Viu Molins de Rei, es pot recórrer judicialment.

El passat mes de setembre el jutjat de primera instància de Sant Feliu de Llobregat va admetre a tràmit una denúncia presentada per Jordi Molina contra Xavi Paz, Miguel Zaragoza i Joan Montserrat per un presumpte delicte de prevaricació, que han hagut de declarar davant la justícia. L’excap de la Guàrdia Urbana, Jordi Molina, els acusava d’haver tractat amb passivitat alguns dels expedients disciplinaris oberts als agents en els quals, com a mínim en dos d’ells, se’ls acusava d’utilitzar el sistema d’informació policial (SIP) per investigar dades personals de l’antic cap, persones del municipi i integrants de diversos partits polítics. Concretament, els presumptes delictes dels quals se’ls acusa són “prevaricació per omissió” i “contra la integritat moral”. Tot s’emmarca en el conflicte entre agents de la policia local que fa anys que Molins de Rei arrossega.

Molina assegurava que alguns d’aquests expedients s’havien tractat amb passivitat amb l’objectiu «de facilitar que possibles recursos de reforma o apel·lació prosperin» per tal de minimitzar les conseqüències en alguns dels casos i reclamava que s’especifiqués de forma individualitzada l’estat actual de cada expedient per analitzar com s’ha actuat en cada cas. A més, també va denunciar per un presumpte delicte d’assetjament laboral que el va obligar a agafar la baixa i pel qual la Seguretat Social li ha reconegut la incapacitat permanent «per un trastorn depressiu reactiu multifuncional» derivat d’aquest assetjament. Molina també havia estat de baixa per una altra malaltia diferent.

Ara la justícia ha desestimat la querella presentada per l’excap de la Guàrdia Urbana per no trobar indicis suficients per «justificar la prossecució del procediment» i no considerar «degudament justificada la possible comissió del delicte».

Sense elements exigits per la jurisprudència

La jutgessa ha desestimat l’acusació per prevaricació sentenciant que «els elements objectius i subjectius exigits per la jurisprudència perquè caigui en el delicte de prevaricació no ocorren en aquest cas», el que vol dir que no s’han trobat indicis suficients per demostrar els fets denunciats per Molina i, per tant, no es pot imputar als acusats. Pel que fa a l’acusació per assetjament laboral contra Jordi Molina, la jutgessa també desestima la causa per «no poder ser tipificats com a un delicte d’assetjament laboral els suposats fets descrits a la querella».

Els tres acusats van declarar que les funcions sobre els expedients disciplinaris eren limitades, corresponent així la tasca d’instrucció dels documents sobre un instructor designat per la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, la jutgessa no ha pogut trobar indicis de coacció a Jordi Molina per tractar de manera favorable alguns dels expedients disciplinaris oberts als agents.

Segons l’auto emès pel jutjat d’instrucció, els expedients pels quals s’acusa Paz, Zaragoza i Montserrat es van resoldre de diferents formes tal com afirmen els investigats -alguns amb sanció, altres amb suspensió i altres estan pendents de recurs administratiu-  de tal manera que no s’han donat indicis de coacció perquè el denunciant demanés la baixa voluntària i el trasllat. Així, de moment, Paz, Zaragoza i Montserrat queden absolts dels delictes dels quals se’ls acusava procedint així al sobreseïment provisional de la querella per prevaricació i assetjament laboral.

L’auto judicial es pot recórrer i cal esperar a veure si es presenta un recurs de reforma o apel·lació a la resolució. En aquest cas, compten amb un termini de tres dies per presentar un recurs de reforma al mateix jutjat d’instrucció i cinc dies per presentar un recurs d’apel·lació i que la resolució sigui revisada per un òrgan judicial superior.