El document assenyala que l’edatisme es manifesta habitualment a través de la infantilització de la gent gran (vellet, iaiet), la despersonalització (els jubilats) i la deshumanització (carca, trasto).
La Fundació “la Caixa”, a través del seu Programa de Gent Gran, ha editat un innovador glossari amb l’objectiu de fomentar la consciència social sobre les paraules i expressions que promouen l’edatisme per evitar-ne d’aquesta manera l’ús.
El terme edatisme es refereix a la discriminació per raó d’edat, especialment de la gent gran, i moltes vegades es reflecteix en un ús inadequat del llenguatge. Aquest fenomen està relacionat amb la manera com entenem la vellesa i l’envelliment, amb les nostres relacions intergeneracionals i amb la manera com es perpetuen estereotips i idees preconcebudes sobre la gent gran que limiten la comprensió de la diversitat de la vellesa.
«Pensar en les persones grans com una massa homogènia és limitador per a la societat. El llenguatge construeix realitats, i per això aquest glossari obre una nova via per sembrar consciència sobre com percebem i valorem el fet de fer-nos grans», assenyala David Velasco, director del Programa de Gent Gran de la Fundació ”la Caixa”.
Un glossari fet per gent gran
El glossari és el resultat d’un rigorós procés de recopilació i selecció de paraules i expressions edatistes facilitades per participants en les dinàmiques dutes a terme en centres de gent gran propis de la Fundació ”la Caixa” i en conveni amb administracions a diferents ciutats d’Espanya. També es va fer una crida a la participació a través de la campanya a les xarxes socials «No soc el teu avi», llançada el 15 de juny de 2022 amb motiu del Dia Mundial de Presa de Consciència de l’Abús i el Maltractament a les Persones Grans, que convidava la gent gran a expressar les paraules edatistes que els feien sentir incòmodes, discriminats o invalidats.
De les més de 300 paraules i expressions recollides, se n’han seleccionat les 45 més representatives. Cada paraula o expressió ha permès desenvolupar una reflexió conceptual sobre l’edatisme, amb un enfocament propositiu que parla sobre la dignitat de la persona i la defensa de la paraula amb un contingut ètic, amb la finalitat de plantejar una reflexió clara i propera sobre l’edatisme. La redacció del text ha estat a càrrec de la psicogerontòloga i professora agregada a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona Montse Celdrán. El pròleg ha estat escrit per l’escriptora i acadèmica de la Reial Acadèmia Espanyola Soledad Puértolas.
«La nostra voluntat ha estat escoltar les persones grans i convidar-les a participar en aquesta iniciativa des de l’inici, enfocant les dinàmiques en allò que els preocupa i reflexionant sobre les paraules que els fan mal o que fan que se sentin discriminades», subratlla Velasco.
Formes més habituals de l’edatisme
El glossari assenyala que l’edatisme es manifesta habitualment de tres maneres principals: la infantilització, la despersonalització i la deshumanització. En el primer cas, la infantilització fa que les persones no grans mantinguin una posició de poder davant de les persones grans a l’hora d’interactuar-hi o respondre-hi, i les tractin com si fossin criatures. N’és una mostra l’ús del baby talk o l’elderspeak, que constitueixen un tipus de llenguatge que utilitza una entonació exagerada, un to de veu elevat o l’ús d’un registre senzill. Entre alguns dels exemples d’expressions edatistes que infantilitzen hi ha l’ús generalitzat de diminutius com ara vellet o iaiet, o fer servir diminutius amb els noms de la persona, o també l’ús de possessius com la nostra gent gran, els nostres avis.
D’altra banda, la despersonalització consisteix a no tenir en compte la singularitat de la persona gran, les necessitats i les preferències que té, i a tractar-les totes de manera homogènia. Paraules edatistes que despersonalitzen serien els jubilats, els pensionistes, els vells, els avis…
Finalment, la deshumanització es produeix quan es perd l’empatia en el tracte amb la gent gran, no se’ls potencia l’autonomia, no se’ls respecta la privacitat o no se’ls permet participar en la presa de decisions. En aquest cas, paraules edatistes serien algunes com ara carca o trasto.
Programa de Gent Gran
El Programa de Gent Gran de la Fundació ”la Caixa”, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones d’aquest col·lectiu, promou programes i iniciatives que contribueixen a sensibilitzar la societat i fer visibles les inquietuds, els interessos, les necessitats i els desitjos de la gent gran posant en relleu els seus coneixements, fortaleses i valors en defensa de la seva dignitat.
Té com a voluntat i responsabilitat transferir a la societat coneixement sobre assumptes fonamentals que ens impliquen i afecten a tots com a part que som de la societat, i que són afins als nostres valors de compromís, rigor, respecte i equitat, i també als nostres principis de dignitat, corresponsabilitat i bon tracte amb la gent gran.
