Sota el lema ‘Botxins i víctimes del Carnaval: pregons i samaniats’, la tercera edició de la taula rodona entorn el Carnaval ha obert el debat i la reflexió al voltant de les crítiques que es fan del dia a dia molinenc des de l’anonimat dels pregons i els samaniats. Enguany, les Xerrameques han estrenat nou espai, traslladant-se del teatre de la Peni a la Sala Gòtica del Palau de Requesens.
Un any més, el Comitè de l’Antifaç comença a escalfar motors per al Carnaval. En aquestes setmanes prèvies a la festa, l’entitat ha tornat a celebrar per tercer any consecutiu les Xerrameques, un espai de reflexió, retrospectiva i memòria en forma d’acte nomenat ‘taula rodona i debat de carajillo’. En aquesta edició del col·loqui de la festa, sota el nom de “Víctimes i botxins del Carnaval: pregons i samaniats” s’ha fet una reflexió al voltant de la crítica social i política que es fa del dia a dia molinenc des de l’anonimat dels pregons i els samaniats.
L’acte, a més, s’ha celebrat per primer cop a la sala Gòtica del Palau de Requesens després de dues edicions duent-se a terme al teatre de la Peni. En aquesta ocasió, la taula rodona ha comptat amb tres alcaldes del municipi representant a les víctimes de les crítiques del pregó que han estat Josep Janés, Joan Ramon Casals i Xavi Paz. Per la banda dels botxins, quatre persones que en algun moment de la història del carnaval molinenc han escrit algun pregó o samaniat, que en aquesta ocasió han estat Joan Sàbat, Mònica Usart, Albert Botran i Ricard Vinyets. L’acte ha estat moderat pel periodista de Ràdio Molins de Rei Oriol Romeu.
Acabar amb l’autocensura dels pregons i samaniats
L’anonimat dels pregons i samaniats permet fer crítiques al voltant de diferents fets polítics i socials del municipi que en un altre escenari no es farien de la mateixa manera. En aquest sentit, tots els ponents han coincidit en la necessitat de fer aquestes crítiques al Carnaval, una festa que, precisament, fa una àcida crítica social. Un altre punt de consens durant el debat ha estat la dificultat de centrar tota l’atenció del públic en l’escolta d’aquests discursos, ja que, són dos moments de la festa on els assistents estan expectants a què es comenci o es continuï amb la festivitat.
Per altra banda, també s’ha fet una crítica al voltant dels samaniats, tot explicant que cada cop són més prudents. En aquest sentit, Joan Sàbat ha volgut fer una crida a posar fi a l’autocensura quan s’escriu el discurs i tornar a fer uns samaniats més àcids i crítics amb la política i la societat.
Un altre tema que també ha sorgit durant el col·loqui ha estat l’evolució dels pregons al llarg del temps. En aquest sentit, s’ha posat èmfasi en el fet que els pregons s’han anat escurçant al llarg dels anys i que el seu contingut cada cop està més “hipotecat” a causa de l’enumeració de tots els títols nobiliaris de l’Esteve Vilapubilla i de “l’últim manament i final des de 2019, que sempre és el mateix, per intentar que es consolidi com a una de les fórmules del Carnaval”, ha explicat Ricard Vinyets.
