El dia internacional dels museus se celebra a Molins de Rei amb una conferència a càrrec de Josep Maria Solias per analitzar el passat, present i futur dels museus d’àmbit local. El responsable del museu d’història de la segona ciutat de Catalunya lamenta que els centres no estan trobant la manera d’arribar a la ciutadania.
Els centres culturals i museus s’enfronten a la necessitat d’adaptar-se a la societat del segle XXI però sense perdre riquesa cultural ni públic. La difícil situació que tenen sobre la taula és també aplicable als nous espais que apareixen, com el Museu del Renaixement que està a punt d’obrir les portes a Molins de Rei. Tant els que ja existien abans com els nous, “han d’estar inserits a la comunitat on es troben”, remarca el director del museu de l’Hospitalet, Josep Maria Solias, que va impartir una conferència sota el títol “Museus locals: passat, present i futur” el divendres a Ca n’Ametller coincidint amb el dia internacional dels museus.
Solias, doctorat en Història Antiga i Arqueologia a la Universitat de Barcelona, està actualment al capdavant del museu d’història de l’Hospitalet. A partir de la seva experiència, ha convidat a abordar el debat obert al sector, considerant els museus un lloc obert a la societat i al seu desenvolupament. “Hauríem d’anar a buscar un museu més a prop de la comunitat, però com? No trobem les formes“, reconeixia davant les xifres de visitants dels museus catalans.
Davant la situació actual dels grans museus, més visitats per turistes que per la població autòctona, Solias va destacar com cada cop més es visiten aquells llocs rellevants de les grans ciutats simplement per compartir-ho a les xarxes socials, pel fet de dir que s’ha visitat, traslladant així a la resta el que es coneix com a fomo, la por de perdre’s algun esdeveniment on fa la sensació que ha anat tothom. És per això, que Solias proposa canvis en aquesta concepció, respecte als museus locals, i creu que han d’adaptar-se a les necessitats de la comunitat, creant “un leitmotiv que representi i agermani a tots els individus” d’aquesta.
Deixar llegat, tot i que no és barat
Sigui com sigui, Solias va destacar que els museus locals com el de Molins de Rei tenen una funció bàsica de conservació de tot allò que ha arribat de les generacions anteriors. “Els museus no treballem per nosaltres, sinó pels nostres descendents”, va resumir el director del museu de l’Hospitalet. De manera què per fer això, es necessita una infraestructura per l’equipament i passar per un procés de documentació, a més a més, fa fonamental l’intercanvi d’informació entre els diferents museus. Tot plegat, sense oblidar una qüestió fonamental, l’econòmica, partint de la constatació de què “un museu normalment no és barat” perquè requereix personal professional i qualificat.
El president de l’associació Amics del Museu de Molins de Rei, Josep Monfort, va participar al final de la xerrada per recordar que el 22 de novembre de l’any passat es va celebrar el 70è aniversari de la col·lecció local, una iniciativa que va sorgir amb el desig de preservar elements de l’època perquè no quedessin en l’oblit i que ha anat evolucionant i professionalitzant-se amb el pas dels anys. Tot i això, Monfort va denunciar quelcom tan bàsic com la falta d’un cartell que indiqui l’existència del museu municipal a Ca n’Ametller per atreure a la ciutadania. I és que a vegades, els debats més complexos acaben en el més concret i senzill de solucionar.
A Molins de Rei també ens lamentem que el Museu no està trobant la manera d’arribar a la ciutadania, i coincidim amb el director del museu de l’Hospitalet, Josep Maria Solias, sobre la difícil situació que tenim a Molins de Rei i una és el invet del PSC-Molins del Museu del Renaixement , que no ens va ni ens ve, que sembla que està a punt d’obrir les portes, però està buit. , Que el museu es dificil d’estar inserit a la comunitat on es troba i que el d’ en Calos V no ens va ni ens ve…. Que el museu no serà un lloc obert a la societat de Molins de Rei , de majoria castellano parlats , i el seu desenvolupament és que que els museus locals, no estàn visitats per turistes ni per la població autòctona , ni per la nouvinguda, sols son per compartir-los a les xarxes socials, pel fet de dir que “l’he visitat” , Dificil el futur dels museus locals, que han d’adaptar-se a les necessitats de la comunitat, creant “un leitmotiv que representi l’agermanament a tots els individus , catalans vells i nuevos catalanes.
Poca difusió previa d’aquestes xarles, s’ha fet, que s.e.o.u. els ciutadans de “a pié” la vam coneixa a l’entrevista que es va fer el dia 16 a la Radio Municipal 91.2 al president de l’associació Amics del Museu de Molins de Rei, Josep Monfort, que va recordar que el 22 de novembre de l’any passat es va celebrar el 70è aniversari de la col·lecció local, a) que el dissabte a 2/4 de 8 hi intervendrà la restauradora del quadre d’en Pintor Carbonell donat al Museu Municipal per Agustí Torelló Bofill , la Sra. Marta Vilá. b) fer una exposició de 70 objectes, c) fer un recorregut de 3 dels tres espais a on ha estat el museu municipal i d) dissabte a 2/4 de 8 fer una búsqueda de animalons als quadres , destinat a els infants.
La situació actual de Museu Municipal de Molins de Rei és rara i inestable, a) No es va fer un inventari de la col. leció de peces que es van donar al Ajuntament , b) Que els directors que ha tingut el museu , el Sr. Madorell, el Sr. Julía , en Sr. Bergadá, van de treballar altruiesticament, fins que l’Eugenia va ser contactada per l’Ajuntament.
La Sra. Sonia Blaco , cap de museus de la Generalitat que va dir que Molins de Rei encara no te acreditat cap museu , sols te “col·lecions” de peces, Uns abogats de Madrid diuen que la propietat de les peces, no son el 100 % de l’Ajuntament. Que ja hi han peces del Museu Municipal que ja s’han trasladat al Museu del Renaixement. Que desde 2016 el Museu encara no ha anat a Can Atmeller i Que el Consell Rector no es reuneix.