
Quòdlibet Grup Coral presentarà el seu nou espectacle musical, Quimera/Guimerà, en el marc de la Festa Major de Molins de Rei. Serà el dissabte 5 d’octubre, a la Gòtica-Museu del Renaixement, en dues sessions: a les 6 de la tarda i a les 8 del vespre. Després de l’èxit de la Passió segons Sant Joan de Bach, el cor afronta un nou repte arran de la celebració del centenari de la mort d’Àngel Guimerà.
La nostra cultura, delimitada però amb sentit de transcendència, local però amb sentiment universal, ha hagut de viure de les quimeres dels nostres artistes, dels desitjos de convertir en real allò que no té una realitat manifesta. Tal vegada, per no disposar d’altaveus homologables internacionalment. Potser, per la dependència a una entitat supranacional que no ha tingut mai en compte l’especificitat contrastada. Sigui com vulgui, les nostres quimeres ja formen part de la nostra idiosincràsia.
I Guimerà estava, també, enquimerat, enderiat, per portar la llengua catalana i la seva literatura al punt més alt possible, a nivell europeu. Després d’uns temptejos amb la poesia, va focalitzar la seva producció en el teatre i va excel·lir com a dramaturg popular amb una obra culta i reconeguda per tothom. Si se’m permet la comparació, Guimerà va ser, mutatis mutandis, el nostre Shakespeare. Amb l’inconvenient insuperable que ell no escrivia en una llengua majoritària. El seu ressò internacional, amb múltiples traduccions i adaptacions operístiques i cinematogràfiques de les seves obres, va ser limitat i, per exemple, no va aconseguir mai, després d’una quinzena de candidatures, el premi Nobel de Literatura. En canvi, sí que el va aconseguir José Echegaray, un gran matemàtic i un pèssim escriptor. Algú seria capaç de citar-ne alguna obra?
Guimerà, però, junt amb els seus coetanis Verdaguer i Maragall, va assolir el reconeixement popular a casa nostra. Un fet extraordinari en una època, la seva, en què la informació no viatjava a la velocitat de l’actual. I encara és més prodigiós que tres escriptors tinguessin la glòria i el renom fent poesia. Actualment, ni els influenciadors ni els esportistes despertarien una estimació tan meritòria. Ni tan merescuda.
En el bicentenari del naixement de Josep Anselm Clavé, fundador del moviment coral a Catalunya i divulgador de la música i el cant entre el poble i amb el poble d’intèrpret, també és avinent que els cors catalans retin un homenatge sentit i entranyable a la persona que va escampar l’ideal de l’art com a forma de reconciliació universal entre una humanitat que gasta més energia en guerres, fam i cesarismes que no pas en la preservació de la natura, l’art o l’amor.
Quòdlibet Grup Coral, en el marc d’aquestes efemèrides, ha preparat un programa per il·lustrar aquest pas cap a la plena normalització de la poesia catalana: des del desert creatiu de l’inici del segle XIX, passant pel desvetllament literari arran de la creació dels Jocs Florals, fins a l’aparició dels tres grans escriptors de final del segle: Guimerà, Verdaguer i Maragall.
Els tres poetes van impulsar una reforma de la literatura que no ha deixat d’expandir-se d’aleshores ençà. Primer, Àngel Guimerà, que va rebre el títol de mestre en Gai Saber als Jocs Florals de 1877. Després, Jacint Verdaguer, que va rebre la mateixa reconeixença tres anys després (1880). Allò no va ser una flor aïllada, que no hauria fet estiu, sinó que va significar l’inici de dos itineraris literaris curulls d’èxits. Verdaguer va continuar amb la poesia, de tema històric, religiós o moral. Guimerà va entrar en el món de l’espectacle i va escriure les pàgines més famoses del teatre català.
Amb el moviment de la Renaixença, un altre grup d’escriptors va agafar el relleu per actualitzar la literatura catalana i, sota el paraigües del Modernisme, va mantenir i augmentar la qualitat artística de les nostres lletres. Maragall, ideòleg del moviment i traductor d’autors forans per elevar el coneixement de la literatura europea del moment, hi va contribuir amb una poesia compromesa amb el país i d’admiració per la natura que ens envolta.
El concert que ha preparat Quòdlibet per a la Festa Major de Molins de Rei recull el llegat d’aquests tres escriptors, amb composicions que formen part del nostre imaginari literari i musical. Àngel Guimerà va ser el primer a convertir una quimera, la recuperació del prestigi de les lletres catalanes, en una realitat. És just que, per celebrar el centenari del seu traspàs, Molins de Rei li dediqui un concert de gratitud.
Jordi Castells-Cambray, Quòdlibet Grup Coral