L’entitat ha conclòs el 50è aniversari amb un acte de celebració i de diàleg sobre com s’ha de reinventar l’associacionisme en ple segle XXI.
El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) ha celebrat, aquest 2024, 50 anys d’història. Després de mesos d’activitats de commemoració, com col·loquis i xerrades, l’associació tanca l’etapa en un acte ple de gom a gom. Mercè Renom, sòcia fundadora de l’entitat, ho ha celebrat a través de la presentació del número 27 de la revista Materials del Baix Llobregat, que s’edita anualment i que dedica la darrera edició a l’aniversari del CECBLL.
Renom ha fet una valoració del passat i ha conclòs que “el Centre ha sabut detectar i interpretar els dèficits de coneixement i les necessitats de crear vincles i xarxes” des de la seva fundació. De fet, ha descrit la comarca dels anys 70 com una regió “conflictiva i desintegrada” amb diversitat econòmica i social i mancada d’estudis científics d’àmbits locals. En aquest context, l’associació es va fundar amb l’objectiu de “fer de referent cientificocultural, d’esdevenir el motor de debats i de confluències en el territori i de crear consciència de comarca”. Des d’aleshores, el Centre ha tingut continuïtat en la seva feina al llarg del mig segle de vida tot i passar per èpoques “d’entrebancs, transformacions i crisis”, com els efectes del 2008 i la pandèmia de la Covid, el 2020.
Renom ha destacat que “el Centre ha contribuït a identificar la comarca, a donar-li referents culturals i a afavorir vincles personals i territorials”. Tot i això, ha remarcat que “encara hi ha espais inexplorats” i reptes relacionats amb col·lectius de gent que cal incorporar. Així doncs, encara els nous reptes del Centre i de la comarca com a “relleus generacionals” i assumptes “no només d’aquest territori, sinó de país i globals”: “Són nous reptes que necessitaran la implicació de nous estudiosos, nous activistes i imaginació per assajar noves línies d’actuació”.
En aquesta línia, Genoveva Català, actual presidenta de l’associació, ha mencionat les qüestions latents del Centre en l’actualitat. Entre elles, la transformació de la vida humana a través de l’energia i la indústria, l’ampliació de la mirada cap a una governança global i la implicació cultural, social i política de tota la societat. “Continuem fent feina amb il·lusió i esforç perquè el coneixement enforteix la fraternitat, la cultura és una eina de transformació”, ha acabat.
L’associacionisme, a debat
Entre la música a piano de Derek Rojas, alumne de l’Escola Municipal de Música, han pres possessió de l’escenari quatre persones col·laborades del Centre per parlar de l’associacionisme amb la moderació del periodista David Guerrero. Han estat l’Elionor Sellés, el Pau Rodríguez, l’Albert Marsà i la Clara Bosch.
En primer lloc, han dialogat al voltant de l’evolució de l’associacionisme al llarg dels anys. Per Sellés, el Centre és un exemple d’organisme d’aquesta mena que, amb el temps, s’ha professionalitzat. El que li falta, tal com ha complementat Rodríguez, és joventut per aportar noves mirades i donar continuïtat als estudis i projectes. Així doncs, s’ha subratllat que cal “analitzar com s’adapta a les necessitats d’avui dia” i se’n fomenta la participació.
D’aquest debat, ha sorgit la pregunta clau: “Com es pot adaptar el Centre a aquest món que, ara, és tan ràpid?”. La premissa bàsica que s’ha posat sobre la taula ha estat “l’organització”: “S’ha de trobar l’equilibri entre les mobilitzacions puntuals per lluites molt concretes i el que significa formar part d’una organització i dedicar-hi temps, esforç i implicació”. Tot plegat i d’acord amb Marsà, cal compaginar-ho amb l’ús de les xarxes socials i la tecnologia. D’esperança encara n’hi ha, s’ha dit en el diàleg.
Rodríguez ha analitzat que l’organització de la societat ve de segles enrere, quan la taxa d’analfabetisme era més alta i hi havia més dificultats per generar aquests espais de trobada i de comunicació. Per tant, encara que avui “la precarització de la feina ho compliqui”, “hi ha joves entusiasmats amb el coneixement” i es tracta de buscar les aliances amb aquest col·lectiu que està creixent i els seus interessos i mirades. Es tracta, doncs, de buscar la manera fructífera de relació entre l’associacionisme i l’entorn. Una de les solucions que s’han proposat és a través de “l’estima” cap al territori: “La consciència de formar part d’un territori i del perquè”.
Al final de l’acte, Lourdes Borrell, alcaldessa de Sant Feliu, ha pronunciat unes paraules relacionades amb els 50 anys del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, com a entitat que ha ajudat a reconstruir la societat després de la dictadura franquista.
Publicat originalment al Fet a Sant Feliu
