Què fem pel català des de l’àmbit local?

Darrerament, les notícies i informacions relacionades amb l’ús del català són constants i totes ens presenten una situació gens prometedora. La disminució en el nombre de persones que parlen en català (sempre, habitualment o compartit amb el castellà) s’està produint des de fa anys, però tot quedava amagat darrere d’un cofoisme centrat bàsicament en les lleis que s’havien aprovat per preservar-lo i la immersió lingüística a les escoles. Malauradament, i producte de diverses circumstàncies, el resultat no ha estat el que s’esperava per tota la feina feta i si volem que el català tingui una situació normalitzada com li correspon per ser la llengua pròpia de Catalunya, cal que tots hi dediquem esforços. L’Administració local, per ser la més propera a la ciutadania, també.

En el Ple del passat 27 de març es va aprovar el Pla educatiu de vila, un document que recull 25 objectius que despleguen 159 actuacions relacionades amb l’educació i l’aprenentatge que s’hauran de dur a terme entre dos biennis (2025-26 i 2027-28) i estan qualificades com de continuïtat (91) i noves o de millora (68). Doncs, bé, fins que el nostre grup municipal no va proposar al regidor d’Educació que incorporés l’objectiu de promoure l’ús del català entre totes les franges d’edat (l’actual objectiu 21), aquesta premissa bàsica no existia. Estem satisfets que s’incorporés al text final, amb les accions corresponents de facilitar l’aprenentatge del català entre la població adulta i vetllar perquè el català sigui una llengua d’ús en totes les activitats que es facin en l’àmbit educatiu. Ara cal veure com es durà a terme tot plegat.

I per què hem proposat que el català s’incorporés al Pla educatiu de vila? Bàsicament, perquè el català ha d’estar present en tots els àmbits de la nostra quotidianitat i, per aconseguir-ho, s’ha de treballar d’una manera transversal, implicant-hi tothom i des de tots els plans que es redactin. El nostre grup municipal vetllarà perquè aquest objectiu sigui compartit per tothom i a tothora. 

Els infants aprenen el català a l’escola; pel que fa als adults, s’han de coordinar millor tots els agents que treballen amb aquesta franja de la població per facilitar-los aquest aprenentatge, però tant els infants com els adults han de veure que el català els és útil: per a una feina, com a integració, com a formació, per compartir converses… I aquí és on ha d’intervenir l’Administració local, els ajuntaments, perquè són els qui tracten directament amb la ciutadania i, sobretot, perquè són un exemple a seguir. És molt important la tria de la llengua que es fa per a un cartell, quan s’atén una persona, quan es presenta un acte, quan es dirigeix una activitat… Si no es fa en català, la persona receptora d’aquella comunicació percep un missatge encara que no s’hagi dit amb paraules i això pot anar directament en contra de l’objectiu de fer del català una llengua d’ús normalitzada.

Ens preocupa la situació del català a Catalunya i als Països Catalans, i per això hem proposat a l’Ajuntament que s’afegeixi a altres ajuntaments que estan donant un suport extra a La Bressola, l’associació de la Catalunya del Nord que impulsa el català en l’ensenyament, i els hem preguntat en reiterades ocasions per les polítiques lingüístiques que des de la Generalitat es proposa que es desenvolupin des dels municipis. De la primera proposta ens han confirmat que es concretarà properament; pel que fa a les polítiques lingüístiques municipals, encara no n’hem obtingut resposta, però continuarem insistint-hi, perquè la supervivència del català depèn de tots.

Marta Espona és regidora portaveu del grup municipal d’ERC