Cada any, tenim la mateixa invasió taronja. El debat sobre Halloween i la Castanyada és un ritual previsible, però la realitat és que la carabassa guanya terreny. Els nostres carrers comercials, fins i tot el petit comerç, s’omplen de teranyines de plàstic i disfresses fabricades en sèrie.
No és un intercanvi cultural, és una substitució. És l’exemple perfecte del colonialisme cultural global: s’ataca l’imaginari infantil i es modifica el teixit econòmic.
L’impacte és doble. Culturalment, arracona la nostra tradició gastronòmica i de record (panellets, castanyes) per una festa lúdica. Econòmicament, substitueix l’artesà local (pastisseries) pel consumisme de gran superfície i botiga de tot a 100.
Les nostres respostes han estat febles: de la queixa al sofà a la rendició híbrida del «Castaween», que és la castanyada disfressada per sobreviure. Ens preguntem si és «renovar-se o morir», però semblem condemnats a morir lentament.
Per què perdem? Perquè lluitem al camp de batalla equivocat. Defensem la Castanyada només amb nostàlgia i el panellet, mentre Halloween guanya a les escoles i en l’imaginari col·lectiu amb el seu arsenal de monstres i por.
Per sort, algú ha entès la batalla real. La iniciativa de La Garriga, impulsada per l’entitat Ball de Gitanes, no és una anècdota. El seu projecte «He vist un monstre» és un manual de supervivència ( https://mes9.cat/la-garriga-renova-la-castanyada-amb-monstres-mitologics-catalans ) . És la primera contraofensiva estratègica real que veiem.
El seu èxit rau en tres pilars que ataquen l’arrel del fenomen:
- No renuncia a la por, la fa nostra: Recuperen un arsenal propi de 12 monstres de la mitologia del Països catalans (el Bocarrot, el Simiot, el Carmençó, el peix Nicolau, la Quarantamaula, les bruixes i d’altres) per lluitar per l’imaginari infantil amb les mateixes armes.
- Recupera l’escola: Hi entren amb dossiers pedagògics propis, vinculant el bestiari local a les matèries escolars, en lloc de deixar que s’adopti l’altra festa acríticament.
- Reforça el comerç local: Impliquen els comerciants. Els aparadors ara són un tauler de joc on els nens cacen els monstres nostrats. Converteixen la festa importada de grans superfícies en un joc que dinamitza la botiga del barri.
Això sí que és «renovar-se». La Garriga no només defensa la Castanyada; ha creat un «Castanyot» que contraataca.
Aquesta iniciativa no ha de ser un fet aïllat; és una crida a l’acció per a la resta del país i també per Molins de Rei. Deixem de rondinar. És el moment que ajuntaments, entitats culturals populars i comerciants copiïn, adaptin i promoguin models similars.
Tenim un patrimoni riquíssim per lluitar contra qualsevol narrativa global. Però no ho farà sol. Fer front al colonialisme cultural no és queixar-se; és crear i promoure activament la cultura pròpia. La Garriga ha ensenyat el camí. La pregunta és: seguirem comprant carabasses de plàstic o alliberarem els nostres propis monstres?
Molins de Rei, 20 d’octubre de 2025
Lluís Carrasco Martínez
