El 21 de novembre de 2025 es va celebrar a Molins de Rei la conferència ‘Marroc: Tan a prop i tan lluny’, un espai obert per analitzar la complexa realitat de la comunitat d’origen marroquí. Amb les aportacions del sociòleg Faouzi Haliba, el filòsof Rachid el Younoussi, i la moderació d’Antònia Castellana, l’acte va posar el focus en la necessitat imperiosa d’abandonar la ignorància (porta d’entrada als prejudicis) i treballar de manera positiva i col·laborativa per assolir una convivència autèntica.
Entendre l’origen: crisi i cerca d’una vida digna
Faouzi Haliba va situar la migració en un context de crisi estructural. La majoria de joves migrants formen part d’una generació expulsada del sistema educatiu i sense oportunitats laborals. Aquest escenari és fruit del fracàs de la política educativa dels anys noranta, classista i hereva del colonialisme. A partir del 1984, el Marroc va adoptar polítiques d’ajust dictades per organismes com el Banc Mundial, que van desmantellar l’escola pública i el sistema de salut. Aquesta degradació va abocar milers de joves a l’atur i a la precarietat.
Per això és fonamental entendre que aquestes persones són, sobretot, treballadors que busquen viure, obligats a emigrar per garantir el futur de les seves famílies. La història es repeteix: catalans i espanyols també van marxar a França o Alemanya en temps de retard social i econòmic durant el franquisme. La immigració, lluny de ser un problema, ha de ser vista com una font de riquesa social i humana.
Complexitat, actors diversos i fragmentació interna
Rachid el Younoussi va analitzar els factors que mantenen la comunitat marroquina fragmentada i tancada en un “gueto psicològic”. La imatge col·lectiva del “moro” ha estat històricament negativa, llastada per episodis com l’expulsió dels moriscos (1609-1614), la traumàtica Guerra del Rif o la imatge distorsionada associada a la Guàrdia Mora de Franco. A més, alertà que sovint l’única representació pública de la comunitat marroquina és la religiosa, malgrat que el 85% es confessen musulmans.
La comunitat es veu atrapada en un intens conflicte d’interessos que dificulta la integració:
- 1. La cerca d’influència del règim marroquí: El règim busca disposar d’instruments de pressió política cap a Espanya, intentant influir en la diàspora i en els òrgans de representació musulmana.
- 2. Manca de representativitat a la Comissió Islàmica d’Espanya (CIE): Malgrat ser majoria entre els musulmans del país, els marroquins tenen una presència molt limitada en el lideratge de la CIE, fundada originàriament per grups sirians i palestins vinculats a la Germandat Musulmana. L’Estat espanyol s’ha resistit a modificar aquest equilibri, mantenint una estructura que dificulta l’existència d’un interlocutor democràtic clar.
- 3. Interessos que fomenten l’aïllament: Determinats actors -associacions islamistes o sectors afins al règim- es beneficien d’una comunitat fragmentada, ja que això preserva els seus interessos polítics o econòmics. Aquesta dinàmica aprofundeix el tancament i impedeix l’obertura cap a la societat catalana.
Acció positiva i treball des del territori
La conclusió compartida va ser clara: les solucions no poden ser generals, sinó locals i municipals, i han de perseguir la convivència, no simplement la coexistència. Cal un treball multidisciplinari que involucri les associacions veïnals, els centres educatius i les noves generacions, que representen un punt d’esperança gràcies a la seva barreja quotidiana a les escoles.
Es va insistir en la necessitat de combatre els “bulos” sobre les ajudes socials, que només alimenten els discursos de l’extrema dreta. Enfrontar aquests discursos no es fa amb victimisme, sinó amb accions reals, creant ponts i generant debats serens.
Es van destacar dues eines clau:
- 1. Educació conjunta contra el fracàs escolar: No s’han de separar els alumnes immigrants per fer reforç escolar. El reforç ha de ser conjunt, adreçat a tots els alumnes vulnerables, per construir una societat cohesionada i no una comunitat segregada.
- 2. Participació sindical : Les eleccions sindicals són un instrument democràtic fonamental per a molts immigrants que no poden votar en comicis polítics. Permeten participar des de la base i generar vincles socials i laborals.
Trencar murs i facilitar el diàleg democràtic
La feina passa per investigar, estudiar, parlar i actuar. Hi ha valors humans que són universals i estan per sobre de les diferències culturals. Cal trencar els murs invisibles que separen i apostar per un diàleg democràtic actiu, recordant que la comunitat marroquina és present i contribueix a tots els àmbits de la nostra societat.
Lluis Carrasco Martínez
