El ple municipal ha aprovat per unanimitat l’adjudicació de les obres de l’edifici i la urbanització de l’entorn per 11 milions d’euros. L’oposició ha destacat que, tot i ser un pas endavant, cal ser prudents amb l’endeutament i garantir la viabilitat financera del projecte. La Plataforma d’Afectats per la Residència a Molins ha celebrat l’aprovació recordant que “sense la PARM no hauria estat possible”.
La construcció de la futura residència de gent gran ha fet un pas decisiu. Aquest dijous, en un ple extraordinari, els grups municipals que conformen el consistori han aprovat per unanimitat l’adjudicació de les obres de l’edifici i del seu entorn, la qual cosa suposa un avenç important en la materialització d’aquest equipament. L’acord representa un dels darrers tràmits administratius abans de poder iniciar la construcció i posar la primera pedra d’un projecte que ha estat llargament esperat per la ciutadania.
El que s’ha aprovat en aquesta sessió ha estat donar llum verda a la resolució de la licitació, que s’ha estructurat en dos lots diferenciats. El primer, corresponent a la construcció de l’edifici, ha estat adjudicat ala UTE Rogasa – Vopi4 per un import de 10,2 milions d’euros. El segon, destinat a la urbanització de l’entorn de la parcel·la, s’ha adjudicat a Construcciones Fertres per un import de 602.000 euros, amb execució prevista durant el 2027. Paral·lelament, el projecte contempla un tercer lot vinculat al mobiliari de la residència, que es tramitarà mitjançant una nova licitació abans que acabin les obres de la residència.
En aquesta sessió plenària també s’ha aprovat una modificació del pressupost prorrogat per tal de cobrir el finançament de l’obra durant el 2026. En aquest sentit, s’ha optat per concertar un crèdit amb Cajamar per un import de 3,9 milions d’euros i amb un període de liquidació de 20 anys, amb l’objectiu de garantir la liquiditat necessària per assumir les certificacions d’obra. De fet, el govern municipal format pel PSC i Molins en Comú Podem ha volgut actuar amb prudència avançant així els recursos propis a través dels crèdits mentre arriben les subvencions compromeses, que de moment són 2 milions d’euros de la Generalitat i 2,3 milions procedents dels fons Next Generation.
Durant el debat a la sessió plenària, el segon tinent d’alcalde, Lucas Ferro, ha qualificat el procés com “molt complex” i ha recordat que la construcció de la residència respon a una reivindicació de la ciutadania. En aquest sentit, ha assegurat que “des del govern es treballarà perquè la gestió del futur equipament recaigui en la Generalitat”, amb l’objectiu de garantir-ne la sostenibilitat i la qualitat assistencial. Per la seva banda, l’alcalde, Xavi Paz, ha afirmat que “avui la residència és un pas més a prop” i ha dit que l’aprovació de l’adjudicació de les obres és també un homenatge a “totes les persones que han hagut de marxar a altres municipis i no han pogut acabar les seves vides a Molins de Rei”.
L’oposició alerta el govern sobre les següents passes del procediment
Durant el debat plenari, els grups de l’oposició es van mostrar afables amb el govern, poc crítics en general, mostrant sintonia pel que fa al procediment i l’aprovació de les obres. La portaveu d’ERC, Marta Espona, en el seu discurs, va ha destacat el llarg recorregut polític que ha portat fins a l’aprovació del projecte, recordant que “durant molt temps s’ha debatut si la residència havia de ser competència de l’Ajuntament o de la Generalitat”. Finalment, segons ha explicat, el projecte es va assumir des de l’àmbit municipal després de diversos compromisos, en un procés en què “tots hem intentat remar perquè la residència fos una realitat”. Espona també ha volgut valorar la perseverança de la Plataforma d’Afectats per la Residència a Molins (PARM) i ha felicitat el consistori per haver arribat fins aquest punt.
En l’àmbit econòmic, la portaveu republicana ha remarcat que es tracta d’un projecte que requereix “un finançament especial” i ha reconegut l’esforç del govern per trobar alternatives viables. En aquest sentit, ha valorat positivament el crèdit amb Cajamar, amb un tipus d’interès baix, i l’estratègia de dividir el finançament en dos exercicis per evitar superar el límit d’endeutament. Tot i això, ha advertit que “és un repte econòmic que assumeix l’Ajuntament quan hauria de correspondre a la Generalitat”, i ha defensat la necessitat de continuar buscant “subvencions i recursos externs per fer més assumible el cost de la infraestructura”.
Per la seva banda, el regidor d’Ara Molins Joan Albert Fabra ha coincidit a destacar la importància d’un equipament “necessari per al municipi”, tant per augmentar les places com per millorar la qualitat assistencial. Fabra ha celebrat l’adjudicació, que ha qualificat de “la més gran que s’ha fet mai a l’Ajuntament”, i ha subratllat la voluntat de “prioritzar les cures de les persones que arriben al final de la seva vida”. Amb tot, ha advertit que encara queden reptes importants, com ara definir el nom de la residència o el model de gestió del servei, una qüestió que, segons ha dit, “cal començar a treballar des d’ara perquè estigui resolta quan finalitzin les obres”.
“Sense la PARM no hauria estat possible”
L’aprovació de l’adjudicació de les obres s’ha viscut amb una forta càrrega emotiva a la sala de plens. Diversos membres de la PARM, presents a la sala de sessions, s’han abraçat visiblement emocionats i fins i tot s’han pogut veure algunes llàgrimes després d’anys de reivindicació. La plataforma ha pres la paraula per celebrar aquest pas endavant i ha assegurat que “sense la PARM no hauria estat possible”, tot recordant que es tracta d’una lluita del col·lectiu que s’ha allargat molts anys.
En nom de la PARM, Fina Gibert ha defensat que “els ajuntaments han d’exigir pressupost per a la gent gran” i ha advertit que la necessitat d’aquest servei continuarà creixent amb el pas dels anys. Per la seva banda, Judith Herrera ha reivindicat el dret de les persones grans a rebre una atenció digna i ha valorat la perseverança de la plataforma, afirmant que “durant tots aquests anys ens han volgut silenciar, o més ben dit ignorar, però hem continuat lluitant per la residència”. Herrera també ha reclamat que es reconegui la tasca de la PARM en la consecució d’aquest projecte i en la defensa dels drets de la gent gran.
