La mort d’un ciclista al pont de la carretera N-340 sobre el riu Llobregat no és un fet aïllat ni un simple accident fruit de la mala fortuna; representa la conseqüència directa i evitable d’un model de planificació urbana que, històricament, haprioritzat el vehicle privat motoritzat per sobre de la seguretat de les persones. Aquest tràgic succés torna a posar de manifest, de la manera més dolorosa possible, com les deficiències estructurals i la manca de visió territorial transformen les nostres vies de comunicació en autèntiques barreres mortals per als col·lectius més vulnerables de la mobilitat: els vianants i els ciclistes. Ens trobem davant d’una realitat en què la deixadesa institucional assoleix el seu grau més crític.
Fa molts anys que el teixit associatiu, veïnal i sindical de la comarca del Baix Llobregat alça la veu davant d’aquesta greu disfunció. Entitats compromeses històricament amb la mobilitat sostenible com: Promoció del Transport Públic (PTP), Bici Baix, Catalunya Camina, les diverses plataformes d’usuaris del transport públic, la FAV del Baix Llobregat, així com el sindicat CCOO i altres organitzacions; han denunciat de forma reiterada la vulnerabilitat dels ponts que creuen el riu Llobregat. Aquestes estructures es van executar sense preveure el pas segur de persones i bicicletes, cosa que ha creat un permanent oblit que s’ha convertit en una trampa cronificada. Malgrat les advertències tècniques i el clam cívic continuat, les administracions públiques responsables de la seva gestió i manteniment han mantingut una paràlisi inacceptable, sense moure pràcticament ni un sol dit per resoldre un perill que era previsible i anunciat.
Dins d’aquest punts negres viaris, el cas del Pont de Quatre Camins clama al cel per la seva gravetat. Aquesta infraestructura actua com un mur invisible que aïlla de forma total i absoluta municipis veïns com Sant Vicenç dels Horts i Pallejà respecte a Molins de Rei. En ple segle XXI, sota el marc teòric de la transició ecològica, els ciutadans es veuen obligats de manera absurda a prendre el cotxe o l’autobús per fer desplaçaments quotidians de pocs quilòmetres si no volen posar en risc la seva integritat física. Creuar a peu o en bicicleta per aquests punts significa transitar a pocs centímetres de vehicles pesants i a gran velocitat sense cap mena de separació física ni protecció, una temeritat imposada per l’asfalt i la priorització dels cotxes que aquest darrer accident ha demostrat de forma tràgica.
La vertebració real i la cohesió d’una comarca metropolitana com el Baix Llobregat no es podrà assolir mai mentre les nostres lleres i vies funcionin com a cicatrius que divideixen les comunitats en lloc d’eixos que les connecten. Exigim l’execució immediata i urgent de les obres necessàries per garantir un pas digne, continu i completament segregat per a vianants i ciclistes d’un costat a l’altre del riu Llobregat, prioritzant sense més dilacions el Pont de Quatre Camins. La inacció política i la manca de pressupost ja no pot continuar servint d’excusa quan el preu que es paga es mesura en vides humanes.
Lluís Carrasco Martínez. Portaveu de la Plataforma d’Usuaris del Transport Públic del Baix Llobregat
Recordo que ja fa temps, en alguna presentacio de l’ajuntament veig posar sobre la taula la necessitat d’un pont peatonal i per bicicletes que enllacés des del final del C. Verdaguer a l’altra banda del riu per facilitar l’acces a l’estacio dels FFCC que queda just davant.
Ni cas.
La resposta es que ja hi ha el pas a mig camí de Sant Feliu.