La consellera de Drets Socials assegura que la Generalitat revisa les necessitats residencials del territori i confia que la futura residència pugui obrir amb 50 places públiques. La col·locació de la primera pedra ha reivindicat també el paper de la PARM i la llarga lluita veïnal per fer realitat el projecte.
La construcció de la futura residència de gent gran ha fet aquest dimecres un nou pas simbòlic amb l’acte de col·locació de la primera pedra. L’acte ha comptat amb la presència de la consellera de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, Mònica Martínez Bravo, que ha reivindicat que l’equipament «portava massa anys sent un projecte» i que ara ja és «tota una realitat».
Durant la seva intervenció, Martínez Bravo ha reiterat el compromís de la Generalitat d’ampliar el nombre de places públiques de la futura residència. Actualment, Molins de Rei disposa de 30 places, que es traslladaran al nou edifici i s’incrementaran inicialment fins a 50 del total de les 80 places públiques previstes inicialment per a l’equipament.
Tot i això, la consellera ha afirmat que el Govern està revisant les necessitats residencials del territori i ha assegurat que «pràcticament pot garantir» que el nou equipament disposarà de més de 50 places públiques en la seva posada en marxa. Fins i tot, ha avançat que s’estudia la possibilitat que gairebé la totalitat de les places comptin amb finançament públic. La residència, en la seva totalitat, tindrà 102 places.
Segons el calendari previst, la construcció de l’edifici tindrà una durada aproximada de 16 mesos, comptant des del mes de maig, mentre que les obres d’urbanització de l’entorn s’allargaran durant sis mesos més. Si els terminis administratius i d’execució es compleixen sense incidències, la previsió és que el nou equipament estigui enllestit a finals de l’estiu del 2027 i pugui entrar en funcionament a començaments del 2028. En aquest sentit, l’alcalde, Xavi Paz, ha explicat que l’objectiu és que «a començament del 2028 ja pugui acollir els primers residents», que seran els usuaris traslladats de l’actual residència de gent gran.
L’acte també ha servit per deixar constància de la llarga reivindicació ciutadana que ha fet possible el projecte. Durant la cerimònia, la consellera juntament amb l’alcalde han enterrat una càpsula del temps amb diversos objectes representatius del moment, com monedes, una carta signada pel batlle, un exemplar d’un diari del dia, un pin institucional de l’Ajuntament i el totxo que la Plataforma d’Afectats per la Residència de Molins (PARM) va entregar al consistori com a símbol de la reclamació d’una nova residència per al municipi. A la col·locació de la primera pedra també hi han assistit la directora territorial de Drets Socials i Inclusió a Barcelona, Carme Esquirol; representants de la PARM i dels grups municipals del PSC, Ara Molins, ERC i Enlaira, que s’han sumat a un acte que marca l’inici visible d’un projecte llargament esperat per la ciutadania després d’anys de reivindicacions.
La futura residència tindrà 102 places i un centre de dia amb capacitat per a 20 persones
Les obres de la nova residència de gent gran van començar el passat mes de maig i permetran dotar Molins de Rei d’un equipament amb un total de 102 places residencials i 20 places de centre de dia. L’edifici s’organitzarà en sis unitats de convivència i s’ha dissenyat amb espais més moderns i adaptats als diferents nivells de dependència, amb l’objectiu d’oferir una atenció més especialitzada i ajustada a les necessitats assistencials actuals.
La construcció de l’edifici ha estat adjudicada a la UTE Rogasa-Vopi4 per un import de 10,2 milions d’euros, mentre que la urbanització de l’entorn anirà a càrrec de Construcciones Fertres, amb una inversió de 602.000 euros i una execució prevista durant el 2027. Es tracta d’un dels projectes d’equipaments socials més reivindicats dels darrers anys al municipi.
La inversió global per a la construcció i la posada en marxa de l’equipament ascendeix als 11 milions d’euros. Del total, 2,3 milions seran subvencionats pels fons europeus Next Generation i 2 milions més estan finançats per la Generalitat. Això fa que aproximadament la meitat del cost de la futura residència hagi de ser assumit amb recursos propis del consistori.
Un equipament per millorar l’atenció a la gent gran i generar ocupació
Paz ha assegurat que la futura residència dona resposta «a una de les principals reivindicacions de les famílies del municipi». En aquest sentit, ha celebrat l’acte d’aquest dimecres i ha destacat la necessitat de disposar «d’un equipament especialitzat per atendre les persones amb un alt grau de dependència o deteriorament cognitiu», evitant que hagin de marxar fora del municipi. A més, ha remarcat que la nova residència també suposarà una oportunitat per a la creació de nous llocs de treball vinculats a l’atenció sociosanitària.
Per la seva banda, la consellera Martínez Bravo ha qualificat la jornada de «dia històric» tant per a Molins de Rei com per a Catalunya. Segons ha explicat, la nova residència representa el model «que vol impulsar la Generalitat per afrontar el repte de l’envelliment de la població», amb un sistema que garanteixi una atenció digna i de qualitat independentment dels recursos econòmics de cada persona.
La nova Llei de la Dependència aportarà més recursos a Catalunya
L’aprovació aquest dimarts al Congrés de la nova Llei de la Dependència permetrà incrementar el finançament destinat als serveis d’atenció a les persones dependents. En el cas de Catalunya, la Generalitat preveu rebre 240 milions d’euros addicionals aquest 2026 i més de 200 milions d’euros el 2027, uns recursos que hauran de contribuir a reforçar el sistema públic de dependència.
Preguntada sobre si aquest nou finançament podria servir per reduir l’esforç econòmic que assumeix l’Ajuntament de Molins de Rei en la construcció de la futura residència, la consellera ha evitat concretar si part d’aquests recursos es destinaran al projecte. Tot i això, ha reivindicat el suport de la Generalitat a l’equipament, recordant que el Govern “aporta gairebé cinc milions d’euros” i que ha recuperat la construcció de residències públiques després de més d’una dècada. En aquest sentit, ha defensat que la creació de nous equipaments “ha de ser fruit de la col·laboració entre administracions” i ha assegurat que la Generalitat continuarà donant suport als projectes que impulsin els ajuntaments tot i que ha remarcat que “són els alcaldes i les alcaldesses els que coneixen de primera mà les necessitats de la ciutadania i per tant son actors clau en el desenvolupament dels municipis”.
