La taula rodona ‘Testimonis personals, els maquis a Catalunya i a Molins de Rei’ ha abordat la trajectòria del guerriller Josep Mas Tió i de Luis Agustín Vicente, un guerriller anarquista que va viure clandestinament a Molins de Rei.
L’Associació Obrera de Molins de Rei ha acollit aquest dimecres a la taula rodona Testimonis personals: els maquis a Catalunya i a Molins de Rei, una sessió dedicada a recuperar la memòria dels guerrillers antifranquistes que van continuar la lluita contra la dictadura franquista després de la Guerra Civil. L’acte ha estat precedit per la inauguració de l’exposició ‘L’octubre de 1944. Els Maquis a la Vall d’Aran i Pallars‘, que es pot visitar al passadís principal de la Federació Obrera. La jornada ha començat amb una visita guiada a càrrec de Josep Calvet, membre del Memorial Democràtic i comissari de l’exposició, i posteriorment s’ha celebrat la taula rodona, moderada per Begoña Floria.
La sessió ha comptat amb les intervencions de Josep Calvet, de l’historiador i membre de l’Associació Obrera Carles Martínez Riba i de Laura Mas, neta i filla de maquis i passador. Mas ha centrat la seva intervenció en la figura del seu avi, Josep Mas Tió, conegut com el ‘comandant Mas’, que va participar en la Guerra Civil i posteriorment en la Resistència francesa i en les xarxes de pas pels Pirineus. “També és important contextualitzar tot això i conèixer una mica més aquestes persones”, ha assenyalat Mas, que ha reivindicat la necessitat de recuperar la trajectòria d’uns combatents que, segons ha explicat, són més coneguts a França que a Catalunya. Mas Tió va morir el 17 de març de 1946 a Ur, a la Catalunya Nord, després d’haver participat en la Resistència francesa i en diferents xarxes d’intel·ligència i suport als aliats durant la Segona Guerra Mundial.
Durant la xerrada també s’ha explicat l’operació de la Vall d’Aran i el paper que hi va tenir el grup del comandant Mas. Vint guerrillers van travessar els Pirineus catalans el setembre de 1944 amb l’objectiu de distreure les forces franquistes i fer creure que estava entrant a Catalunya un contingent molt més nombrós. “Les maneres d’actuar que van fer eren justament la clau, que era distreure els soldats per no haver de disparar”, ha explicat Laura Mas. El grup es va mantenir durant gairebé un mes a la muntanya, entre el 13 de setembre i el 7 d’octubre, mentre les forces franquistes desplegaven efectius per localitzar-lo. La intervenció també ha posat de manifest la manca de preparació de l’ofensiva i les dificultats que van haver d’afrontar els guerrillers, que van patir manca d’aliments i d’armes. “Si hi va haver valentia, no va ser d’aquests dirigents que no sabien on els enviaven, sinó de la gent que hi va anar després de tants anys de guerra, de privacions, però amb aquesta esperança encara completament intacta”, ha conclòs Mas.
Luis Agustín Vicente, entre la clandestinitat i la guerrilla urbana
Durant la sessió, l’historiador i membre de l’Associació Obrera, Carles Martínez Riba, ha recuperat la trajectòria de Luis Agustín Vicente, un guerriller anarquista que va viure clandestinament a Molins de Rei entre el 1943 i el 1947. Vicente residia en un pis del carrer de Font, sobre la botiga de la família Domínguez, i utilitzava el nom fals de Ruiz Costa. Durant aquests anys es va casar i va tenir una filla, mentre participava en diverses accions de la guerrilla urbana. “Es va instal·lar aquí l’any 1943 i va ser detingut l’any 1947”, ha explicat Martínez Riba. Quan va ser arrestat, juntament amb Josep Fassavies i un italià conegut com a Facci, els tres van reconèixer 18 accions, principalment a la zona del Lledoner, l’Urdal i la carretera de la Vidrera. Una de les més destacades va ser l’atemptat contra la SAFA, on van fer explotar part d’una important quantitat de dinamita.
Martínez Riba també ha destacat la doble vida de Vicente a Molins de Rei, on era conegut com una persona amable i integrada en la vida quotidiana del municipi. “Nosaltres ho consideràvem una persona normal, una persona molt agradable, molt simpàtica i macota”, ha explicat. Fins i tot coincidia al Foment amb el sergent de la Guàrdia Civil que posteriorment el va detenir. Després de passar pel castell de Montjuïc, va aconseguir fugir amb dos companys i va marxar a l’exili, primer a França i posteriorment a Itàlia, on va contactar amb Lluís Facerias i va participar en noves accions de guerrilla. El 1957 va tornar a Catalunya, però va ser detingut i va passar 17 anys a la presó, fins al 1974. La xerrada, per tant, va posar sobre la taula alguns dels noms propis que van protagonitzar la història dels maquis a Catalunya.
