Mauthausen-Gusen fou un complex de dos camps de concentració i, posteriorment, també d’extermini, prop de les localitats de Mauthausen i Gusen, a l’Alta Àustria, durant el Tercer Reich alemany.
En aquest camp es concentraren i s’exterminaren militants polítics, homosexuals, resistents russos, polonesos, objectors de consciència, detingudes femenines, religiosos, persones d’altres nacionalitats (italians, hongaresos, anglesos, espanyols…), gitanos i, sobretot, jueus dins del pla de la Solució Final.
Així mateix, fou el camp que engolí la majoria dels deportats de Catalunya, entre ells Joaquim Tarín, nascut a Amposta el 1898, empresonat des del 27 de gener de 1941 i alliberat pels aliats el 5 de maig de 1945.
No va retornar a Espanya fins a l’any 1985, dos anys abans de la seva mort.
La Maleta de Mauthausen fou possible per la valentia i l’astúcia d’en Joaquim Tarín, que va recopilar d’amagat documents, fotografies i vivències, amb l’esperança de sobreviure al camp d’extermini i poder explicar la veritat, i tenir elements per incriminar els seus carcellers. Això és el que anomenem la Maleta de Mauthausen, o Maleta de Tarín.
A part d’en Joaquim Tarín i figures reconegudes com Francesc Boix, a Mauthausen van empresonar:
• 7.533 republicans espanyols.
• Prop de 5.000 van ser assassinats (una taxa de mortalitat del 64%).
• Els espanyols s’identificaven amb un triangle blau per la seva condició d’apàtrides, atès que el règim franquista, en boca del seu ministre Serrano Suñer, digué a les autoritats nazis que «no hi ha espanyols fora d’Espanya».
És per tot això que l’Associació Obrera de Molins de Rei, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Molins de Rei, hem cregut que calia fer pública aquesta realitat a través del documental La Maleta de Mauthausen i d’una taula rodona explicant el cas d’en Joaquim Tarín, que alhora serveixi per recordar la deportació republicana, reivindicar la importància de la memòria històrica i denunciar els riscos actuals de la desmemòria.
Perquè, malauradament, hi ha actualment actituds polítiques que pretenen apropar-nos a situacions que, dutes al límit, podrien conduir-nos a fets semblants als succeïts als anys quaranta del segle passat.
Aquest és un acte de responsabilitat col·lectiva, perquè recordeu que la memòria és resistència.
Josep Surià Badia. Associació Obrera de Molins de Rei
