El CE Molins de Rei finalitza en segona posició la Lliga Catalana d’handbol femení. El KH-7 Granollers es va proclamar campió després de superar a les molinenques (22-21) en la final del TOP 4 disputat a Molins de Rei. La segona plaça permet al CE Molins de Rei disputar les fases d’ascens estatals.
Les entrenades per Isa Rabasa lluitaran per tornar a la divisió de plata de l’handbol estatal després de baixar de categoria la temporada passada. El CE Molins de Rei no va poder tancar una temporada immaculada a la lliga catalana al patir la seva primera derrota de tot l’any justament a la final del top 4 a casa contra el Granollers. D’aquesta manera, les molinenques hauran de lluitar contra dos primers classificats d’altres comunitats autònomes a les fases d’ascens.
El Poliesportiu Municipal de Molins de Rei rebia el millor handbol femení de Catalunya el passat cap de setmana del 16 i 17 d’abril vestit amb el colorit de les aficions dels quatres equips participants a final a 4: Tortosa, Gavà, Granollers i Molins de Rei. Poques vegades s’ha escoltat l’alè de les aficions tant a sobre al pavelló municipal. Era un cap de setmana especial, una festa de l’handbol que va reunir a centenars de persones a Molins de Rei i que va acabar amb final feliç pels dos conjunts favorits.
El CE Molins de Rei es va quedar sense títol en un final agònic
Narració: Jose Polo Cometaris: David Guerrero, Estel Tort i Esther Espinosa. Vídeo i realització: Jordi Julià.
Després de superar unes dures semifinals on Gavà i Tortosa van poder plantar cara durant forces minuts dels partits, el CE Molins de Rei i el KH-7 Granollers arribaven a la gran final amb precedents que donaven com a favorites a les locals. Les del Baix Llobregat havien guanyat tots els partits de la temporada menys el disputat precisament a Granollers, finalitzat amb empat a 26, mentre que les vallesanes tacaven el seu currículum amb dos empats i dues derrotes durant la fase regular.
En un matx on dos equips tenien el guió molt estudiat per tal de poder treure el màxim profit de les seves virtuts i dels defectes del rival va ser el factor sorpresa, encarnat en la figura de la portera juvenil Karoline Giengedal, el que va decantar la balança a favor de les visitants.
El respecte i la tensió van aparèixer, com es normal a les grans finals, en la mentalitat de totes les jugadores que veien el seu canell tremolar a l’hora de llançar a porteria o fer les passades. Els nervis però, no van passar-li factura a la jugadora més jove. Karoline no va dubtar durant tot el partit en aturar una vegada rere l’altre les garrotades de les molinenques Sandra Baño, Itxaso i Sandra Gonzàlez, molt actives durant tot el partit.
Era el Granollers el que es trobava més còmode o, millor dit, era el CE Molins de Rei el que es trobava més incòmode al no poder realitzar el seu joc habitual, basat en ràpids contraatacs. D’aquesta manera, el Granollers va poder imposar, poc a poc, el seu domini basat en bons atacs en estàtic culminats, en gran mesura, per l’ex jugadora del CE Molins de Rei, Maria Mora, i la pivot Anna Pi. Amb un 8 a 10 a favor de les visitants s’arribava al descans.
La segona part s’iniciava amb la mateixa tònica i un Granollers que, gol a gol i aturada a aturada, s’anava allunyant cada vegada més al marcador. Les vallesanes van aconseguir fins i tot una diferència de 5 gols però, quan semblava que es podien escapar, Isa Rabasa va fer entrar a la capitana Inés Solana. L’extrema del mocador no va fer una gran actuació personal però, la seva presència, la seguretat i el coratge que transmet va fer millor a les seves companyes. El CE Molins de Rei va anar remuntant fins aconseguir l’empat a 21 a manca de només un minut per finalitzar el partit. 20 segons abans del final el Granollers es va posar un per sobre i, quan el Molins es veia contra les cordes, una pena màxima a només 10 segons donava l’oportunitat a Itxaso de forçar la pròrroga. Llavors, una vegada més, el factor Karoline va ser decisiu. Una aturada més que va ser decisiva i va entregar el títol al Granollers.
