La Llibreria Amèlia, un negoci familiar que apropa els llibres al municipi des de fa més de 50 anys

La llibreria, situada al carrer Verdaguer, va obrir l'any 1969 de la mà d'Amèlia Puig. Durant aquests anys la botiga ha passat per diverses etapes i ara és la Neus, la filla petita de l'Amèlia, qui ha mantingut el negoci. La intenció és traspassar-lo en uns anys perquè continuï donant servei a Molins de Rei.

La Neus, la filla petita de l'Amèlia, va agafar les regnes del negoci // Samar Elansari

En un petit local del carrer Verdaguer va obrir-se l’any 1969 la Llibreria Amèlia. Al darrere del taulell hi havia l’Amèlia Puig, una dona que, després d’anys treballant en una fàbrica tèxtil i d’un temps dedicada a la família, va sentir la necessitat de tornar a fer camí pel seu compte. Inspirada pels records de la seva infantesa -quan acompanyava la seva mare, mestra, a les llibreries de Barcelona- va decidir obrir el seu propi negoci.

Des del primer dia, la llibreria-papereria es va convertir en un punt de referència per al barri, un lloc on trobar no només llibres i material escolar, sinó també conversa i caliu. Quan l’Amèlia va obrir la botiga, les seves filles tenien 14 i 7 anys. Durant els primers anys, la seva filla gran l’ajudava, fins que va marxar a estudiar. Més endavant, mentre la botiga continuava amb l’ajuda d’un parell de dependentes, la filla petita de l’Amèlia, la Neus, va decidir en acabar d’estudiar que volia quedar-se a treballar a la botiga amb la seva mare.

L'Amèlia i la seva filla Neus a la porta de la llibreria // Cedida

Durant aquests 56 anys que ja porta oberta, la llibreria ha viscut diverses etapes: algunes de més bones, d’altres més difícils. Ha hagut de fer front als alts i baixos del comerç local, a la irrupció de les grans superfícies, als canvis d’hàbits dels lectors i a l’arribada del món digital. Però sempre ha sabut adaptar-se, mantenint l’essència i la proximitat que l’han fet estimada pels veïns. L’Amèlia no es va jubilar als 65, sinó que, va anar deixant pas a la seva filla a poc a poc, sense presses. Avui, és la Neus qui manté viu aquell comerç que la seva mare va fer realitat fa més de mig segle i qui, si no troben un relleu, abaixarà en uns anys la persiana de la llibreria per sempre.

Moments de creixement i altres més complicats

En els més de 50 anys de trajectòria de la llibreria, el negoci ha passat per diferents etapes, amb moments molt bons i d’altres de més complicats. L’Amèlia va engegar el projecte amb empenta, però la seva filla, la Neus, recorda que els inicis no van ser gens fàcils. “Al començament, tothom venia a veure la botiga, però després hi va haver una mica de pausa” , explica. Amb el temps, però, la situació es va estabilitzar i va anar a millor. Van arribar èpoques molt bones, especialment quan al barri hi havia més vida escolar. “Amb l’acadèmia, el col·legi Sant Miquel i el de les monges ens anava molt bé” , recorda la Neus. De fet, la llibreria era un punt de referència per a moltes famílies que hi compraven els llibres de text i el material escolar.

L'Amèlia al taulell de la llibreria // Cedida

Amb els anys, el negoci ha anat canviant, adaptant-se als temps i a les noves realitats. Un dels canvis més destacats va ser quan les escoles van començar a subministrar directament els llibres i el material escolar. Aquesta transformació va afectar especialment la part de papereria de la llibreria. A més, el comerç, en general, ha fet un gir cap a un model més digital, una evolució que ha portat nous reptes per a la llibreria. Tot i així, la Neus ha sabut mantenir viva la botiga gràcies a la seva aposta per la proximitat i l’atenció personalitzada. “El bon servei i el bon tracte és la nostra medicina per competir amb les grans empreses” , diu amb convicció. I és precisament aquesta calidesa, aquesta capacitat de saber escoltar i aconsellar, el que fa que molts clients segueixin tornant, any rere any, a la llibreria.

El comerç local viu dona vida al poble

Per a la Neus, el comerç local no és només una manera de guanyar-se la vida, sinó també una forma de fer xarxa, de donar vida als carrers i sentit al poble. “Un comerç local viu i amb tota mena d’oferta fa que la gent es conegui, que se saludin pel carrer, que comparteixin moments. Això és el que dona vida al poble”, explica. A la llibreria, ha vist com el comerç es va convertint en un espai on no només es venen productes -llibres i articles de papereria en el seu cas-, sinó que també es creen llaços. “La gent no hauria de sentir la necessitat d’anar a Barcelona per comprar. Hem de fer possible que es quedin aquí” , afegeix. Per ella, un poble amb comerç és un poble viu. I ho diu amb una convicció que ve de molts anys de feina al barri: “Si tanquen les botigues, els carrers perden gent, i això és justament el que no volem. No volem que Molins de Rei es converteixi en un poble dormitori” .

L'interior de la botiga conserva la mateixa essència des dels inicis // Samar Elansari

Tot i aquest convenciment, la realitat és complexa. El comerç de proximitat passa per una etapa delicada, ofegat per la immediatesa del clic i la comoditat del sofà. La Llibreria Amèlia, com tants altres negocis, ha hagut de buscar maneres de resistir. Durant la pandèmia, els diaris -considerats servei essencial- els van permetre mantenir la persiana oberta. Però el repte més gran és aquest moment de transició on tot canvia ràpidament i on, cada vegada més, cal reinventar-se per continuar sent visibles. “Ara és quan més ho estem notant i busquem fórmules per fer venir la gent, per fer que tornin a travessar la porta” , afegeix la Neus.

Una d’aquestes fórmules ha estat convertir-se en punt de recollida de paquets. Un gest senzill, però efectiu, que ha obert la llibreria a noves cares. Potser algú arriba per buscar un paquet i s’endú una llibreta, o es queda fullejant un llibre. “Això ens ha donat visibilitat ”, explica. I en aquest petit gest -recollir, mirar, quedar-se- es torna a activar l'essència del comerç de proximitat: el tracte humà o la conversa amb el botiguer que no apareix en cap pantalla.

Buscar algú que faci el relleu a la Llibreria Amèlia

Malgrat la situació del comerç local, la Neus manté l’esperança en el futur del llibre i de la lectura. “Quan va sortir el llibre electrònic, molts pensaven que mataria el llibre en paper, però no ha estat així” , assegura. Al contrari, ha observat amb il·lusió com l’hàbit de llegir ha crescut, especialment entre infants i joves afirmant que “cada cop llegeixen més, i això, per a nosaltres com a llibreters, és una molt bona notícia” . Tot i que reconeix que el format digital pot ser més còmode en alguns contextos, creu que la majoria dels lectors prefereixen el tacte i la presència del paper. “Els joves, fins i tot, s’engresquen molt quan surten edicions especials. Això els anima a comprar els llibres físics” , afegeix amb un somriure.

L'aparador de la Llibreria Amèlia // Samar Elansari

Pel que fa al futur de la Llibreria Amèlia, la Neus mira endavant amb tranquil·litat. “Encara em queden uns quatre anys per jubilar-me” , explica mentre riu. En aquest aspecte apunta que la seva voluntat és trobar algú que vulgui continuar el projecte, algú que agafi el relleu i mantingui viva la botiga que la seva mare va obrir fa més de mig segle. Però si no arriba ningú, admet que potser serà hora d'abaixar la persiana. “Si ningú la vol, l’Amèlia tancarà. Em toca descansar ”, diu. I tot i que aquestes paraules tenen un regust dolç i amarg alhora, també ressonen amb la felicitat dels cicles que es completen, i amb la satisfacció d’haver escrit, lletra a lletra, una pàgina més de la història del comerç de Molins de Rei.