Un mes després que entrés en vigor la velocitat variable a la B-23 els molinencs asseguren que encara no han notat els beneficis que porta. Alguns critiquen els canvis bruscos de velocitat màxima però la majoria aplaudeixen la mesura.

Avui fa exactament un mes que entrava en funcionament de manera oficial la velocitat variable a l’autopista B-23/AP-2/AP7, després d’una setmana en proves. Segons el Servei Català de Trànsit (SCT), el principal avantatge d’aquest sistema és la reducció de les congestions. Altres factors que es tenen en compte a l’hora d’establir la velocitat màxima són l’existència d’incidències viàries (accidents o obres), els índexs de contaminació o les condicions meteorològiques. La velocitat variable, impulsada inicialment pel govern tripartit de la Generalitat, ja funcionava des de 2009 als accessos sud de Barcelona (la C-31 i la C-32).
Viu Molins de Rei ha preguntat als molinencs sobre la mesura, i tot i que els interrogats han considerat la velocitat variable com una bona idea, cap ha admès haver notat una reducció de les congestions o de les durades dels temps de viatge. Fins i tot Pere Cruz opina que no serveix per reduir les congestions perquè “és cert que quan els panells entren en funcionament és quan hi ha congestió, però la velocitat que marquen segueix sent més alta que la que pots anar per culpa de les cues”. La seva opinió és encara més significativa si tenim en compte que passa diàriament per una de les primeres vies que va incorporar aquest sistema, la C-32. Aquesta experiència fa que consideri els 2,93 milions d’euros que ha costat implantar la velocitat variable a la B-23/AP-2/AP-7 “una despesa totalment innecessària”.
Els altres entrevistats tenen una opinió menys contundent sobre aquest sistema. Elena Estela considera la velocitat variable “una bona idea” però admet que a les hores que agafa l’autopista no hi ha congestió, així que “no he notat cap canvi”. En termes idèntics s’expressa Manuel Julià, que aprofita també per criticar que “hi ha gent que es queixa que amb la velocitat variable s’ha d’estar pendent tota l’estona de la velocitat, però crec que no és cap complicació mirar uns senyals igual com fem amb els fixos”. Maite López comenta que “tot i que per aquest tram no hi passo molt sovint, quan hi he passat he trobat que funcionava bé” i que és en definitiva “una molt bona idea”.
Els lectors d’aquest diari també van expressar el seu punt de vista a les diferents notícies publicades sobre el tema, i van coincidir a criticar els canvis bruscos de velocitat, que segons denunciaven es feia de manera massa poc progressiva. No obstant, aquests comentaris van ser enviats durant la primera setmana en funcionament, i el propi SCT ja advertia en el moment de l’entrada en servei que “s’obre un procés d’ajustament de l’algorisme de gestió, que es farà durant els propers mesos, per tal d’adaptar-lo a les característiques particulars del nou accés”.
El sistema de velocitat variable se seguirà implantant als accessos nord de Barcelona entre aquest any i el següent, i el 2014 està previst que s’implanti la velocitat variable a l’autovia A-2 des de Sant Vicenç dels Horts fins a Cornellà de Llobregat. Aquest tram és d’11,5 km i en aquest cas el cost serà d’1,77 milions d’euros.