El Servei Local de Català va convidar a la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, perquè parlés de llengua i economia en una xerrada a la Gòtica. Segons Casals, “la solució” als problemes d’aquests dos àmbits “passa per una major sobirania”.
La Sala Gòtica es va quedar petita per acollir el passat dimecres 29 a les 160 persones que volien escoltar la conferència de la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals. Tant és així que molts es van quedar sense cadira. La xerrada era, segons Marta Espona, cap del Servei Local de Català de Molins de Rei (l’organitzador de la xerrada), “un complement als cursos que fem a Ca n’Ametller”.
El títol de la xerrada era “El futur nacional: Llengua i economia”. Muriel Casals va anar desgranant la situació actual d’aquests dos àmbits i els obstacles amb què es troba Catalunya. De la xerrada se’n va anar desprenent que la solució als problemes lingüístics i econòmics de Catalunya passa per plantejar-se el futur nacional. Segons la presidenta d’Òmnium “per salvar el país calen més dosis de sobirania, ja decidirem fins a on”.
Una llengua amb complex d’inferioritat
Pel que fa a l’estat de salut de la llengua catalana, Casals defensava la importància que té a escala internacional “de la qual els catalans no en som conscients”. Ho exemplificava amb el cas que a Alemanya un traductor de l’alemany al català va ser guardonat per la seva tasca de difusió internacional de la cultura alemanya.
Segons Casals aquesta vitalitat de la llengua l’hem d’agraïr a la immersió lingüística: “Catalunya té una important demografia, però si no s’hagués ensenyat en català als seus 7 milions i mig d’habitants segur que ara no n’hi hauria tants parlants”. Una de les darreres campanyes d’Òmnium Cultural ha estat Somescola.cat, un conglomerat d’entitats liderat per Òmnium en defensa de la immersió lingüística a les escoles.
La presidenta de l’entitat que encapçala Somescola.cat rebutjava qualsevol atac al sistema: “la immersió va ser aprovada pel Parlament de Catalunya, el representant del poble”. “Hi ha una llengua que és comuna, és de tots i ens uneix. Aquesta llengua és el català. I en conseqüència, el català ha de ser llengua vehicular a les escoles”. Casals va recordar també el paper que té el català per afavorir la integració dels immigrants a l’escola.
A més del qüestionament de la immersió lingüística, Muriel Casals troba preocupant que “canviem de llengua amb molta més facilitat que el que ho fan les persones normals”. Segons ella, això és fruit d’“un complex d’inferioritat que tenim i d’una certa xuleria mal entesa: estem considerant que l’altre no és capaç d’entendre’ns, quan molts cops ha fet l’esforç d’aprendre una altra llengua. És una falta de respecte”
Pagar per no discutir
Pel que fa a l’economia, Muriel Casals va advertir de l’ús de la crisi com a excusa per retallar drets adquirits, i també va explicar el motiu pel qual l’espoli fiscal és un tema recurrent darrerament: “Durant molt temps hem estat disposats a pagar per no discutir, és a dir, renunciar a un 7-11% del nostre PIB cada any a canvi d’evitar conflictes amb Espanya. Mentre hi havia diners ens ho podíem permetre, però ara veiem que ha estat una irresponsabilitat molt gran”.
Casals va explicar el problema amb què es troba Catalunya a l’hora de pagar els impostos: “El problema ve quan els ciutadans cedim els nostres diners a una administració en qui no confiem perquè ens ha demostrat que a l’hora de fer aquestes tasques que li hem encomanat no ens té en compte”. En un tema molt recurrent avui en dia, tampoc hi va faltar un dels exemples habituals: “Hem de finançar trens que no agafa ningú, mentre infraestructures ferroviàries bàsiques per Catalunya no es fan”. Muriel Casals va voler recordar a l’economista i polític convergent Ramon Trias Fargas, “que ja denunciava el dèficit fiscal, però llavors a ell se’l feia callar”.
Cap a la part final de la conferència, l’independentisme va anar sonant cada vegada amb més força. Primer Casals va posar de manifest que “el mercat espanyol, que ara és la destinació de menys d’un terç dels productes catalans, és cada vegada menys important”. Aquesta nova realitat fa que siguem “en l’inici d’una nova etapa”, en la qual cal “demanar el pacte fiscal”. Muriel Casals va fer una proposta d’insubmissió fiscal el passat mes de juliol, però a la seva conferència no s’hi va referir.
Després de referir-se a la manifestació del 10 de juliol del 2010 i a les consultes populars per la independència Casals va afirmar que “calen més dosis de sobirania”, però ho deixava obert afegint “ja decidirem fins on”. Muriel Casals va fer també una crida als polítics: “Són ells qui tenen la responsabilitat. El poble només pot empènyer en una direcció, i falta que els polítics responguin”. Finalment, advertia que “no sabem respectar el ritme”, fent un paral·lelisme amb la música, “no sabem veure quan cal un silenci, quan cal un allegro…“. Va quedar en l’aire quin ritme creu que hi ha d’haver ara la presidenta d’Òmnium Cultural.
L’Ajuntament lloa Muriel Casals
A l’acte hi van assistir l’alcalde, Xavi Paz (PSC), i el primer tinent d’alcalde, president del Consorci per la Normalització Lingüística de Ca n’Ametller i regidor de Cultura, Joan Ramon Casals (CiU). Tots dos van fer el discurs de rigor a l’inici de l’acte, lloant Muriel Casals i la tasca d’Òmnium però les diferències de discurs dels dos partits polítics que governen a Molins de Rei es van fer evidents.
Joan Ramon Casals va mostrar la seva simpatia per la independència, i va voler remarcar que “Molins de Rei és pioner al Baix Llobregat en reivindicació nacional”. Ho exemplificava amb l’adhesió de Molins de Rei a la iniciativa Un país, una bandera i la celebració d’una Consulta Popular per la Independència.
Per la seva banda, Xavi Paz començava el discurs dient que “molesti a qui molesti, és un plaer tenir amb nosaltres a Muriel Casals” i que “cap partit es pot apropiar d’aquesta veu de veus que és Òmnium”. Paz va parlar també de la crisi com a “excusa per perdre drets que hem aconseguit”, i es va mostrar contrari a l’anomenada “solidaritat territorial”, i partidari d’un nou finançament per Catalunya: “Per què hem de pagar nosaltres el deute de Castella-la Manxa o de l’Ajuntament de Madrid?”. El punt més discordant amb el seu soci de govern el va posar en parlar d’independència: “Ens equivocaríem si la crisi fos l’excusa per la independència”. No obstant, va diferir de les idees del seu propi partit a nivell nacional: “La independència serà o no serà si ho decideixen els catalans”.
En acabar la xerrada de Muriel Casals, l’Alcalde la va obsequiar amb dos llibres d’història de Molins de Rei com a agraïment per la seva visita, just abans de marxar cap a una altra conferència que acabava de començar. En aquest cas era sobre el Cas Palau, i en canvi el regidor de Cultura, Joan Ramon Casals, no hi va assistir.
