El CE Molins de Rei ja és equip de la segona màxima categoria a nivell estatal. Les entrenades per Isa Rabassa han aconseguit la victòria en l’eliminatòria final contra el Seis do Nadal de Vigo.

Qualsevol altre equip s’hagués desfet, qualsevol altre grup de jugadores hagués preferit marxar a un altre lloc després que el sènior femení d’handbol del Club Esportiu Molins de Rei aconseguís l’ascens de categoria i després renunciés per motius econòmics ara fa un any. Però elles no es van rendir, van decidir seguir lluitant, van decidir tornar-ho a intentar com aquell aturat que, tot i ser conscient de les dificultats que tindrà per trobar-ne, decideix sortir cada matí a buscar feina. I a la pista ja ho han aconseguit fent així, una vegada més, història dels esports de Molins de Rei.
Les molinenques afrontaven dissabte el partit de tornada de l’eliminatòria final d’ascens a Divisió d’Honor Plata contra el Seis do Nadal amb tres gols d’avantatge aconseguits al partit d’anada a Vigo. Durant els primers minuts els nervis es van fer notar en els dos equips. Aquests van desaparèixer per donar pas a la por i la tristesa quan la pivot molinenca, Sandra González, va caure malament fent-se una lesió de gravetat al seu turmell. Els crits de González es van escoltar a tot el Poliesportiu Municipal, ple de gom a gom per l’ocasió, deixant muts a aficionats, rivals i companyes.
El partit és va reprendre i les gallegues van demostrar ràpidament ser molt més equip que la resta de rivals del Molins durant tota la temporada. L’equip del barri de Coia de Vigo va demostrar una defensa molt potent i es va arribar al minut 12 amb només 4 gols per part dels dos equips. A partir d’aquest moment les molinenques van començar a trobar forats en la defensa rival fent bones contres i molta mobilitat en l’atac en estàtic. L’extrem va ser un dels pocs punts febles que va tenir la sòlida defensa gallega i Anna Llopart ho va aprofitar per marcar en diverses ocasions. Poc a poc, el CE Molins de Rei va aconseguir anar fent l’escletxa cada vegada més gran fins arribar a la mitja part amb un resultat de 13 a 7. Semblava que ja estava tot fet.
Els Seis do Nadal posa el Molins contra les cordes però l’experiència decanta el partit
A la represa, el Seis do Nadal va decidir fer honor al seu barri obrer construït per empreses com Citroën o Astilleros Vulcano i va treballar i treballar fins posar al Molins en una situació complicada. Les gallegues van sortir amb el convenciment de poder arreglar el vaixell del seu ascens deixant-se la vida en cada jugada. Erika foradava una vegada i un altre la defensa molinenca per trobar espais per les seves companyes o definir ella mateixa. Al minut 17 de la segona part, el partit estava empatat a 16 i el Poliesportiu Municipal estava espantat.
I llavors va aparèixer Itxaso Egaña, que fins aquell moment no tenia el seu millor dia. Primer va robar una pilota i ella mateixa es va encarregar de fer el 17 a 16 en la mateixa jugada travessant de banda a banda la pista, després va transformar un penal guanyant la guerra psicològica a la portera i, per acabar-ho d’arrodonir, va fer un gran gol amb un llançament potent marca de la casa (19-16). Al minut 24 l’eterna capitana, Inés Solana, va posar el 20 a 16 a l’electrònic resolent el partit i donant tranquil·litat a les seves companyes.
L’ascens ja era aquí. Ara si, el Seis do Nadal es va rendir i els últims sis minuts de partit van servir per fer que la portera molinenca Cruz Robles acabés de culminar una actuació meravellosa i per convertir el Poliesportiu Municipal en una autèntica festa. Amb 25 a 17 a l’electrònic, l’àrbitre va xiular el final i les abraçades van arribar a dins i fora de la pista.
Era el punt i final a una temporada històrica d’una generació de jugadores gairebé irrepetible. Primer van fer una gran fase regular i van aconseguir la primera posició del Top4 català, després van guanyar les fases d’ascens a nivell estatal i ara han tornat a reafirmar-se com un equip amb qualitat més que suficient per formar part de la segona categoria més important. Veurem si aquest any el seu somni es converteix en realitat.

MOLTES GRÀCIES PEL VOSTRE TREBALL "IMPECABLE I ESENCIAL", PER NOSALTRES I PEL NOSTRE ESPORT.!
UNA ABRAÇADA PER TOT L'EQUIP DE VIU MOLINS DE REI, DE PART DE TOTS ELS MEMBRES DEL C.E. MOLINS DE REI.
Feia temps que no gaudir tant amb l'esport com els darrers partits de l'handbol femení. Tinc una germana que havia jugat a la divisió d'honor amb el Molins de Rei. Estic orgulós de les "noies" de l'handbol femení. PETONS i ENHORABONA.
Moltes felicitats a l'esport femení en general i a l'equip d'handbol Molins de Rei en particular!! Sou les millors!