La jugadora de bàsquet molinenca Elena Capella ha estat convocada de nou per la selecció espanyola femenina amb només 16 anys. Viu Molins de Rei l’entrevista i repassa la seva trajectòria professional.
A quina edat i en quin equip vas començar a jugar a bàsquet?
Vaig començar amb sis anys a l’equip de l’escola Sant Miquel.
Com et vas sentir al deixar el Molins de Rei i anar a un equip de més nivell?
Al principi no volia deixar a l’equip perquè hi estava molt a gust però amb el temps vaig acabar veient que era el millor. En poc temps vaig tenir moltes sensacions contrastades, d’una banda deixava l’equip del meu poble i de les meves amigues però d’altra banda sabia que era un pas que havia de donar si volia millorar en el bàsquet.
Quan i com et vas sentir en la teva primera convocatòria amb la selecció catalana?
El primer cop amb la catalana, no sabia ben bé el que podia significar estar dins d’una selecció, amb el temps ja ho he sabut.
I després amb la selecció espanyola?
Amb l’espanyola ja era més gran, i era conscient de que començaven experiències increïbles i que cada cop el nivell d’exigència era superior.
Tens comptades quantes acumules ja de convocatòries amb les 2 seleccions?
Amb la catalana he estat 3 cops seleccionada i un cop de reserva. Amb l’espanyola he estat 7 vegades camí del vuitè.
En què penses o t’inspires quan jugues?
No sé del tot en què penso, sempre s’ha d’estar al nivell i donar-ho tot però cada partit et demana coses diferents i són aquestes en les que has de pensar.
T’agradaria dedicar-te al bàsquet femení professionalment en un futur?
Per voler sí, però és molt difícil arribar, mantenir-te i apart viure d’això.
S’hi pot viure del basquet femení a Espanya?
Actualment viure del bàsquet espanyol ho deuen fer les jugadores de lliga femenina. Tot i així amb la situació econòmica actual és molt complicat.
Has rebut ofertes de diferents equips, tens clar a on jugaràs l’any que ve?
Vaig començar a rebre ofertes des del moment que vaig entrar per primer cop a la selecció catalana. Aquella vegada vaig fer el canvi d’equip i des de llavors no he canviat ni tinc pensat fer-ho, em sento molt bé a l’Almeda Bàsquet.
Havent jugat un gran nombre de finals en competicions importants i de nivell internacional, quina creus que és la clau per superar els nervis en partits com aquests?
Sóc conscient de quina classe de partit és però sense donar-li més importància de la que ha de tenir, tinc el cap ben fred.
En quin jugador o jugadora professional t’inspires més a l’hora de jugar els partits?
No tinc a cap referent, però per exemple veure jugar a Juan Carlos Navarro inspira a qualsevol.
Quants i quins títols has guanyat amb el teu equip?
Amb clubs he aconseguit 1campionat de Catalunya i 2 subcampionats de Catalunya, 1 campionat d’Espanya, 1 subcampionat d’Espanya, 1 tercer lloc d’Espanya i he participat en un altre tot i que no vam passar de vuitens.
I amb les seleccions?
Amb la selecció catalana: dos primers llocs i un tercer. Amb la selecció espanyola: 1 primer lloc del torneig de l’Amistat i un tercer lloc en el torneig de Le Poinçonnet.
A les semifinals del Campionat de Clubs de tota Espanya celebrat recentment a Huesca vas aconseguir fer 25 punts tota sola i un tou de triples, un d’ells des del mig del camp. Consideres aquell com el teu millor partit?
El partit de semifinals d’aquest últim campionat va ser un gran partit individualment i col·lectivament. Del campionat personalment sí que va ser el millor. Tenint en compte tots els altres partits des de que jugo no sabria dir-te si ho és, un d’ells segur que sí. Al sentir la botzina i saber que estàs a la final del campionat vaig sentir molta alegria i una gran satisfacció per tot el treball fet.
