Tal dia com avui, ara fa 50 anys, Molins de Rei s’aixecava patint els desperfectes de la riuada més gran de tota la història, produïda la nit abans entres les onze de la nit i les quatre de la matinada aproximadament. La vila preparava llavors, com ho està fent ara, la Festa Major de Sant Miquel.
La Festa Major va quedar, evidentment, suspesa davant la situació de duresa que es va viure durant aquelles hores, encara molt vives en la memòria d’alguns molinencs. 250 cases van patir desperfectes i 50 famílies es van quedar, literalment, sense llar. Els Gegants de Molins de Rei, que es guardaven al Mercat Municipal, van quedar totalment malmesos.
La riuada s’ho va emportat tot o gairebé tot amb un ritme impressionant. Es calcula que les pèrdues materials van arribar al valor de 60 milions de pessetes. L’aigua del riu Llobregat es va ajuntar amb l’aigua del Canal de la Infanta, que passava per l’actual Passeig del Terraplè (llavors, “Paseo Jose Antonio”). L’aigua, en només dues hores de pluja intensa, va arribar a situar-se als 2,4 metres d’alçada en alguns punts de Molins de Rei. Les campanes de l’Església van alertar als molinencs de la situació de perill.
Aigua per tot arreu
Tot va passar amb una rapidesa increïble en una matinada irrepetible. Segons relatà el periòdic molinenc Llobregat, a la fàbrica Ferrer i Mora, coneguda encara ara com El Molí, l’aigua va desbordar les comportes que agafaven l’aigua del canal, trencant els murs laterals i ocasionant una onada d’aigua. Aquesta onada va travessar can Mas Rubí, arribant fins al carrer de Rafael Casanova. La plaça del Mercat, el carrer Doctor Barraquer o el carrer Miquel Tort també van quedar greument afectats.
A Molins de Rei es van registrar 12 víctimes mortals segons el mateix periòdic Llobregat. 11 d’aquestes víctimes eren d’ètnia gitana i vivien a sota del pont de Carles III, que va suportar l’avinguda. L’altra era un operari que estava reparant les instal·lacions de subministrament elèctric. Però el jutge de pau de l’època, José Macias Calvo, va haver d’aixecar molts cadàvers més. Els cossos de les víctimes mortals del Vallès van arribar a Molins de Rei amb la riuada creant imatges més que desagradables. Segons relata L’Abans. Recull gràfic de Molins de Rei, 44 víctimes mortals van ser trobades a Molins de Rei procedents, majoritàriament, de Rubí i Terrassa. A tot això cal sumar-hi també els cadàvers d’animals i les ruïnes de cases que baixaven riu avall, evidenciant els devastadors efectes que havia tingut a les altres poblacions.
Mostres de solidaritat entre veïns
Les cròniques de l’època recorden l’heroïcitat dels propis veïns. De manera gairebé automàtica es va organitzar un grup de voluntaris amb la col·laboració de la Creu Roja, que per aquelles èpoques estava a punt d’aconseguir una seu a Molins de Rei. La seva feina va ser de neteja del fang i ajuda als veïns que s’havien quedat sense queviures i productes de primera necessitat.
Jose Polo / Jordi Julià
Jo tenia 8 anys i va entrar l’aigua als sotanos, a les hores vivía al carrer Rubio i Ors, 6 amb els pares i avis, es un record que et queda per tota la vida.