Procés constituent, puny d’acer en guant de seda roja?

Puny d’acer en guant de seda, o el que és el mateix: radicalitat programàtica i suavitat en el discurs. És així com definia el Procés Constituent Manel Márquez, creador de kaosenlared i integrant del procés endegat per la Teresa i l’Arcadi.
Sens dubte és xocant el to del discurs i la gent que està aplegant fins al moment. Paraules molt afables per un discurs rupturista que aconsegueix mobilitzar a ciutadans que, amb algunes excepcions, no veiem habitualment en els diferents moviments socials de l’esquerra radical. És sens dubte una de les característiques principals d’aquest procés: la seva capacitat de convocatòria. Dia rere dia veiem que desborda els municipis per on passa, amb una capacitat que difícilment té cap formació política avui en dia.
Gairebé un miler de persones a Tarragona, encara més a Sabadell o el mig miler a Molins de Rei demostren que hi ha molta gent que segueix sentint-se orfe políticament . Sens dubte en un inici els hi han posat molt fàcil: aquí teniu deu propostes. Caldrà veure si amb el temps es desmunta el suflé o si per el contrari el procés continua arrelant en el territori i aconsegueix transformar tot aquest impuls inicial en un moviment de masses actiu, constant i disposat a canviar les regles del joc.
Amb el temps ho anirem comprovant, tot i així ja s’entreveuen algun dels punts que el poden fer trontollar. Per una banda, no s’està aconseguint mobilitzar als sectors més exclosos de la nostra societat. La composició de les assemblees municipals, tot i ser força heterogènia, sol ser gent de «classe mitja» o que almenys ho han sigut fins l’arribada de la crisis. Cal un treball d’expansió per encabir-hi als immigrants, a les classes baixes i a la classe treballadora tradicional. Segurament en aquest punt hi ajudarà la creació de assemblees sectorials (de treball, de medi ambient, d’immigració, d’educació…) que poden apropar el Procés a sectors que fins ara no se l’han sentit com a propi.
Per altra banda, en alguns casos, el guant de seda no deixa veure la radicalitat que desprèn el procés. Això ha provocat que gran part de l’esquerra radical el vegi amb certa desconfiança. L’entrada de sectors com la CUP, EUiA i altres moviments sociopolítics es vital per mantenir la perspectiva radical de crítica i de transformació activa. També és un factor clau per mobilitzar sectors juvenils i laborals els quals molts tenen els seus referents en aquestes formacions.
Un moviment amb voluntat ciutadanista que busca recuperar allò que es va perdre: el moviment obrer del segle XX. És a dir, la unitat de classe. Però ho fa pagant un preu, renunciant a part dels seu discurs i de les seves formes. Segurament, almenys en part, les anirà recuperant durant la seva conformació.
L’alt índex d’atur i el baix grau de participació en sindicats i partits polítics fan que aquests no es puguin auto-assignar el paper protagonista del canvi social com ho han fet en altres moments de la història. Seguiran sent un actor important, però avui on es juga l’èxit o el fracàs és en mobilitzar a la gent que està a casa.
I ja que estem, pròxima assemblea del Procés Constituent a Molins de Rei el dia 8 de Juny a les 19 hores a la plaça de la Creu.