CE Molins de Rei 25-20 Oar Gràcia. El sènior femení d’handbol ha començat de la millor manera la nova temporada, amb una victòria al Poliesportiu Municipal. Després d’una lluita força igualada contra les de Sabadell, les verdes s’han crescut i han rematat una victòria treballada. Les baixes a l’equip molinenc s’han notat.
Un mes i mig han tingut per preparar aquesta nova campanya. Una temporada que torna a estar plena de propòsits i il·lusions. El sènior femení d’handbol del CE Molins de Rei sempre ha estat un conjunt que ha suat per poder estar encapçalant la part més alta de la taula de Lliga Catalana i un any més intentaran demostrar que tenen capacitat per tornar a estar en un Top 4, després de quedar-se fora l’any passat.
Va costar arrencar el motor contra l’Oar Gràcia, un equip amb una plantilla jove que va saber complicar el matx a les locals. Faltava l’electricitat que caracteritza aquest equip quan es ve a dalt. Les de Sabadell es posaven per davant de les molinenques en varies ocasions durant aquest primer període. Al final del primer temps l’electrònic marcava un 11 a 12 que no acabava de dir gaire, només que no seria un partit fàcil. Tot per decidir en 30 minuts.
Es va notar l’absència de jugadores que aquest any han decidit no continuar formant part del club molinenc i que han acceptat finalment les ofertes d’altres entitats esportives. Entre aquestes baixes destaquen la de Sandra Baño o la de Judith Toro, dues primeres línies que aportaven gols i contundència en defensa. Jugadores que brillaven per si soles i que ja en el primer partit de la temporada es troben a faltar.
A banda daixò, l’equip va fer un bon joc col·lectiu, del qual sí s’hauria de destacar la gran obra tant defensiva com ofensiva de la central Laia Bermúdez. Per part de l’Oar, qui portava la batuta era Remei Prat, una jove promesa del món de l’handbol que actualment es troba al primer any del juvenil i que ja juga amb el primer equip i a la selecció espanyola de la seva categoria.
Però com tota batalla digna de ser recordada, les guerreres es van cordar bé les bambes i van donar el millor de si mateixes. Com no podia ser d’una altra manera, la capitana, la persona persona encarregada de dirigir l’orquestra com Leònidas a la batalla d’Esparta contra els perses, Inés Solana, va anotar el primer de la segona part, el 12 a 12.
Amb més intensitat i energia es despenjaven de la igualtat al marcador i amb aquesta diferència les molinenques van continuar empenyent fins al final. Un 25 a 20 patit i treballat que posa el primer granet de sorra i el punt d’inici a aquest camí per començar a capitanejar la lliga. Perquè està clar que batalla a batalla s’arriba a la guerra final, el Top 4.
