[sam id=»33″ codes=»true»]
El pilot molinenc acaba tercer de la seva categoria en una edició més que accidentada. L’equip Foj Motorsport Coopertires queda molt lluny dels dos pilots de l’equip Toyota Japó i no pot revalidar el títol però finalment aconsegueix superar totes les dificultats i arribar al final de l’aventura.
Xavi Foj no ha pogut revalidar per tercera vegada consecutiva el títol de la categoria de cotxes de sèrie del Dakar. El molinenc no va tenir la seva millor actuació, patint problemes de tot tipus des del primer dia i els seus principals rivals, l’equip Autobody Toyota Japó, va fer una cursa gairebé perfecte. No hi ha haver res a fer. La tercera plaça aconseguida al final de la competició no es pot considerar un fracàs en absolut. És més aviat la situació normal d’un equip, el Foj Motorsport Coopertires, lluitant contra un altre amb molt més recursos econòmics. El que no era normal era el que va passar al 2012 i al 2013, quan Foj els va poder superar i fer-se amb la victòria final del ral·li més dur del món.
El Dakar 2014 va tenir un abans i un després de la cinquena etapa, quan fins i tot l’equip de comunicació de Xavi Foj va donar la cursa per acabada i va informar que el molinenc abandonava. Després de sis hores aturats al desert, el copilot, Nacho Santamaría, va trobar un connector gairebé per casualitat i va poder arreglar el cotxe. El temps perdut camí de Tucuman els va apartar definitivament de la lluita per la general de la T2 però el cert és que en cas de no patir aquell accident tampoc haguessin tingut opcions de victòria. Més de 13 hores respecte el primer, Jun Mitsuhashi, i 12 respecte el segon, Nicolas Gibon, en són la prova.
I és que l’edició mes dura de totes les disputades a Sud-Amèrica va ser molt accidentada per a Xavi Foj. Després d’una primera etapa de tràmit a la terra del genis, Foj i Santamaría ja van bolcar el cotxe a la segona segona etapa. Es produïen així els primers danys en el cotxe. A la tercera es quedaven sense frens a l’Aconcagua, perdent més de 20 minuts respecte els rivals i fent patir encara més a la mecànica. El dia més dur va ser el quart, on, literalment, a l’arquitecte aventurer li va passar de tot i més. Des de trencar una roda fins a quedar-se estancat al fesh-fesh.
Un cop superada la fatídica cinquena etapa l’objectiu va canviar, passant a ser el podi final a Valparaíso. Abans del dia de descans, Foj i Santamaría van fer una demostració de coratge al gairebé guanyar la sisena etapa. Es tractava d’atrapar Alejandro Yacopini i van retallar-li 27 minuts camí de Salta i van quedar-se a menys d’una hora de l’argentí al arribar a Xile. Les opcions de podi eren evidents.
A les dunes d’Iquique van tornar a aparèixer problemes mecànics però ja res aturaria Foj. L’assalt final al podi va ser al desert d’Atacama i, a partir d’aquí, el molinenc va poder respirar consolidant la tercera plaça entre Antofagasta i El Salvador per superar un últim accident a la penúltima etapa. Va cloure el Dakar fent honor a l’esperit d’aquesta cursa a l’última etapa. Foj va ajudar Frederic Chavigny, qui havia patit un greu accident, perdent molt de temps. Un home que ha vist com es moria un motorista a les seves mans oblida el sentit competitiu quan és necessari.
És el sisè podi consecutiu pel pilot espanyol amb més participacions en aquesta competició. «Mai havia fet un Dakar amb un terreny tant trencat, fet que ha produït que els cotxes patissin molt», ha assegurat Foj un cop acabada la cursa. El molinenc ha definirtaquesta edició del ral·li com «molt dura i sense cap descans» tot i que ha assegurat que no es van fer «coses diferents a les d’altres edicions». Era la quarta edició consecutiva del mateix cotxe, el Toyota Land Cruiser, que ja acumula molts quilòmetres al seu motor. Ara l’objectiu és trobar suports econòmics per, de cara a l’any vinent, intentar organitzar un projecte competitiu que pugui tornar a fer somiar amb la victòria.
El Dakar, en imatges
