CE Molins de Rei 25-23 CH Parets. El masculí d’handbol supera amb solvència a un dels aspirants a l’ascens de categoria. A base de defensa de ferro i contraatacs elèctrics, els homes de Pere Arbona fan un pas de gegant per aconseguir la permanència.
Un equip que supera amb relativa facilitat a un dels aspirants a l’ascens de categoria ha de ser, sí o sí, la temporada vinent a Primera Catalana. El masculí d’handbol del Club Esportiu Molins de Rei va fer un pas endavant desfent-se del Club Handbol Parets per 25 a 23 amb una solvència que, fins i tot, es pot qualificar de sorprenent. Aquesta victòria ha de servir per esvair els dubtes -si es que algú en tenia- i acabar d’assolir la permanència, objectiu de la temporada, en les jornades que falten per acabar la competició.
El matx va començar amb un Parets que ho va posar difícil a la primera part, tot i que després es va desfer sobre la pista del Poliesportiu Municipal. Amb un gran Sergi Rodríguez a la porteria i un extrem dret de qualitat, Ferran Rivera, els del Vallés Oriental van començar dominant el partit. Quan la diferència era de quatre gols pels visitants va despertar el Molins. Els verds van començar a fer una defensa més ordenada, exigint a cada llançament rival. En atac va aparèixer l’empenta de Bernat Anducas, aquell jugador que sempre sol aparèixer quan les coses van malament i que després va patir una polèmica expulsió per tres exclusions de dos minuts. Sobre el minut 24 els molinencs ja havien empatat i es va arribar a la mitja part amb un 12 a 12 que ho deixava tot obert.
Durant tot el partit el CE Molins de Rei va lluitar, també, contra la rigorositat dels àrbitres. Una rigorositat que no es fixava tant en les accions del joc -més d’un jugador molinenc va merèixer dos minuts per empentar rivals quan aquests ja estaven a l’aire- com en les protestes. I és que els col·legiats sancionaven qualsevol recriminació verbal o gest que mostrava contrarietat amb una decisió seva. Un excés d’autoritarisme que va desesperar a més d’un jugador i que el Molins, a vegades, no va saber controlar.
La segona part va començar igualada, com havia acabat la primera. Pere Arbona, però, tenia clara la recepta per superar al rival: fer transicions atac-defensa ultra ràpides per evitar les contres del rival que havien castigat al seu equip i, en fase ofensiva, còrrer sense por. Cada vegada que el Molins recuperava la possessió els seus extrems es llançaven com fletxes a l’atac, sense donar temps al rival a col·locar-se.
A mesura que els molinencs començaven a agafar la paella pel mànec van aparèixer els nervis al Parets i, aquest aspecte, va ser definitiu. Quan els locals es van posar per davant per primera vegada s’escoltaven crits de desesperació a la banqueta visitant. Quedava tot un món per jugar però la pressió estava al cap dels jugadors paretans.
Mentrestant, el CE Molins de Rei, a la seva. Defensar i còrrer i, a partir d’aquest joc, portar la iniciativa del partit. Va ser més fàcil del que es podia esperar i, amb quatre gols d’avantatge al marcador, Arbona va demanar als seus jugadors que baixessin el ritme del partit, contemporitzant les jugades i deixant passar el temps. En una demostració de maduresa, l’equip ho va fer bé i els dos punts es van quedar a casa. Al final per dos gols de diferència (25-23) però una clara sensació de superioritat mostrada, principalment, a la segona part.
