Castellar del Vallès 5-9 CFS Molins 99. Molins de Rei ja és municipi de Tercera Nacional de futbol sala. El CFS Molins 99 ha pujat de categoria per segon any consecutiu i es converteix en la segona entitat molinenca amb dret a competir en lligues estatals.
El Club Futbol Sala Molins 99 tenia una cita amb la història i no la va deixar plantada. Just el dia que la jove entitat feia el seu quinzè aniversari, el primer equip aconseguia l’ascens a Tercera Nacional per primera vegada. Per segona temporada consecutiva, els blaus aconseguien pujar de categoria. Ara, just per sota del masculí de waterpolo del Club Natació Molins de Rei, és el segon equip que competirà en una categoria més alta de tot el municipi. També serà, juntament amb el CN Molins, un dels dos únics clubs en participar en lligues de caire estatal. El que altres entitats no han aconseguit mai, aquesta ho ha fet realitat en un curt espai de temps. Parlem de 5 ascensos en 15 anys de vida. Els entrenats per Jorge Rubio són història viva dels esports de Molins de Rei.
Per sobre d’individualitats, que també les té com l’exquisit Àlex Sánchez Ajo -podria jugar en les categories de la noblesa d’aquest esport- el CFS Molins 99 és, per sobre de tot, un bloc. Amb la sòlida base que l’any passat va pujar a Divisió d’Honor, Rubio i els seus han aconseguit fer-se més forts, encara, en defensa. Rocosos fins a la desesperació rival, els blaus amarguen la existència dels atacants a base de concentració i solidaritat. Però si per alguna cosa es defineix aquest equip és per la seva pressió. Es planten en camp rival, tots plegats, com si no hi hagués un demà. Quan hi ha un desajust, el sistema està tan treballat que ràpidament sorgeix una cobertura que invalida la possible superioritat rival. L’altre equip mai juga còmode. L’altre equip mai pot pensar. L’altre equip sempre cau als braços dels molinencs, que roben la pilota en camp contrari i són mortals en la transició defensa-atac. El CFS Molins 99 guanya per asfixia. Ofega al rival. Potser l’equip ha estat mancat d’un killer però tampoc li ha fet falta.
En el partit que va segellar l’ascens el FS Castellar va sortir a pressionar, com sempre fa el Molins. Va ser un plantejament suïcida el de l’entrenador rival, que després va rectificar a la segona part. Van voler jugar a un ritme alt i en aquest context el nou equip de Tercera Nacional es gairebé imbatible. Amb gols de Jesús González, Iván Rodríguez per partida doble -el millor del partit-, Francesc Canals i Sergi Areny es va arribar a la mitja part amb un clar 1 a 5. S’esperava un partit plàcid.
A la segona, els locals van sortir amb porter jugador des del principi i això va descentrar als de Rubio. El Castellar va fer poques errades en la passada i van imposar un ritme lent de partit. Amb un gran Manuel López (3 gols) es van apropar a només un de diferència (4 a 5). La situació era tensa però va aparèixer Iván Rodríguez per signar el seu hat-trick i tornar a posar distància després de pispar-li la pilota al rival i marcar a porteria buida. Va ser el punt d’inflexió de la segona part. A partir d’aquí tot va ser més fàcil. Sánchez Ajo va fer un gran gol de falta per donar la tranquil·litat i Oscar González va tancar el marcador. Al final 5 a 9 i l’ascens a la butxaca.
A partir d’aquí va començar una festa que poca gent sap quan i com va acabar. El president, Jaume Molins, i l’entrenador van ser primer mantejats al centre de la pista i després remullats a la dutxa. La olor a cava que sortia del vestidor molinenc es podia percebre per tot el passadís del pavelló Joaquim Blume. Crits que versaven sobre el míster, sobre el capità… els lesionats també van acabar tot xops. Ben significatiu és que una ment lúcida va sortir de la festa per demanar un pal de fregar. Fins i tot en els moments de glòria van pensar en el personal de neteja del rival. Un gest que resumeix la manera de fer de l’entitat que ja ha fet història dels esports de Molins de Rei. Que es prepari la Tercera Nacional, que el CFS Molins 99 ja és aquí.
