CE Molins de Rei 63-53 Bàsquet Ateneu Montserrat. Els molinencs aconsegueixen la primera victòria a les fases per la permanència a Primera Catalana. Els de Juan Couto deixen el rival amb només 53 punts en un matx dramàtic.
El masculí de bàsquet del Club Esportiu Molins de Rei ja té avantatge en el dramàtic playout per continuar a Primera Catalana. Els molinencs van superar a l’Ateneu Montserrat per 63 a 53 en el primer partit d’una promoció per la permanència on van començar, i continuen, amb el factor pista a favor. El primer matx de la sèrie a tres partits va estar marcat per la intensitat defensiva i pels problemes dels dos equips per anotar. També per l’ambient al Poliesportiu Municipal que, una vegada més, no va fallar.
L’Ateneu Montserrat, catorzè del seu grup, va presentar-se com un equip rocós. Teòricament, hauria de ser un equip amb menys potencial que el Molins, onzè del seu grup, però de la mà de jugadors com Lagunas o Verges, van plantar cara en tot moment. El primer quart va començar amb un imponent Pablo Bueno imposant les seves regles a la pintura. Per la seva banda, Dani Alfaro es mostrava inspirat donant les primeres mostres del que seria un gran partit seu. Només Lagunas, a base de triples, evitaria que el Molins s’escapés en un període que va acabar 17 a 15 a favor dels locals.
L’equip barceloní tenia ben estudiat al Molins i va endurir molt el partit. En més d’una ocasió els jugadors locals van reclamar faltes que no es van xiular mai. En tot cas, els visitants van fer-se amb el control del tempo del matx i van portar el partit cap al contacte home a home. Això no beneficiava als joves jugadors molinencs. Tot i això, els entrenats per Juan Couto no es van amagar i van aguantar bé les estrebades del rival per marxar-se a la mitja part amb un avantatge de 33 a 28.
L’inici del tercer quart semblaria decidir el matx. Va sortir molt concentrant el Molins, ofegant l’atac rival i rematant a la contra. Alfaro seguia guiant als seus en atac a base de penetracions i llançaments exteriors. En defensa, on a vegades es difumina, també va estar actiu. Amb el 10 tirant del carro els locals van agafar una màxima avantatge de +14 a l’electrònic. Semblava que l’Ateneu Montserrat s’havia doblegat però no va ser així. L’entrenador visitant va plantar una zona i al Molins se li va ennuegar. Es va perdre la renda en un tres i no res i més d’un va pensar que, anant de més a menys, el Molins perdria finalment. Amb igualtat màxima, 42 a 42, es va arribar a l’últim i definitiu quart.
Era l’hora dels valents, dels equips de veritat, d’aquells als què no li tremola el canell. El que es va veure és un esforç defensiu brutal per part dels de Juan Couto. Sota màxima pressió, els molinencs van escudar-se en el treball per deixar al rival sense recursos. Va funcionar. A més, Alfaro tornava a aparèixer per resoldre des de més enllà de la línia de 6,25. El Poliesportiu Municipal s’enfonsava demostrant, una vegada més, que Molins de Rei és de Primera. Al final es va guanyar de 10. El Molins tindrà el seu primer matx ball a favor la setmana vinent a Barcelona. Si guanya, la permanència serà un fet.
Juan Couto: “El partit a la seva pista serà molt dur”
