La principal novetat del masculí CE Molins de Rei del és la incorporació del nou tècnic Javier Martínez Paris. El primer terç de la temporada ha estat molt productiu per al conjunt molinenc. Per la seva banda, el femení està afrontant un curs molt complicat.
La plantilla del primer equip d’handbol masculí del Club Esportiu Molins de Rei tancava la temporada passada firmant una permanència que no es va certificar fins a l’última jornada de lliga. L’equip que entrenava Pere Arbona aconseguia l’objectiu de mantenir-se a Primera Catalana però, tot i així, es produiria un relleu a la banqueta de cara a la vigent temporada. Així doncs, el canvi d’entrenador és la principal diferència entre l’equip d’enguany i el de cursos anteriors.
L’encarregat de dirigir el sènior masculí és Javier Martínez Paris, que, com explica a Viu Molins de Rei, abans de qualsevol qüestió competitiva ha volgut fer un gran esforç per a aconseguir dotar de confiança i il·lusió al conjunt molinenc. “No tinc cap queixa a nivell d’entrenaments i la il·lusió que hi posen” afegeix Paris, com se’l coneix al club. És en aquesta línia que l’equip tècnic ha treballat en l’arrencada de la temporada: fer un grup suficientment nombrós -amb incorporacions de fora del municipi- i comptar amb instal·lacions i horaris d’entrenament amplis. Tot, per a fer del grup un conjunt amb ganes de millorar i fer pinya.
D’aquesta manera, els resultats aconseguits fins ara signifiquen una millora considerable respecte la temporada passada. L’equip ha canviat la dinàmica competitiva i després l’onzena jornada de lliga es presenta amb 6 partits guanyats i 5 perduts. “Des del punt de vista de resultats i en comparació amb l’any passat els números són molt bons, tot i que jo desitjaria jugar millor”, relata Paris. A més, les derrotes que han patit han estat molt ajustes. “Veig molt bona actitud al camp però falta donar un saltet més de qualitat”, afegeix el tècnic.
L’exigència de Primera Catalana
Pot semblar un tòpic augurar una temporada molt dura a causa de l’exigència de la categoria, però els de la Primera Catalana d’handbol no enganyen. Qualsevol equip és capaç de guanyar-ne un altre i una victòria o una derrota solen ser decidides per pocs gols. La regularitat que aconsegueixin tenir els equips serà clau per a fer un bon curs. Això precisament és el que pretenen els homes de Paris, que no volen patir fins a l’última jornada per a segellar la permanència, el principal objectiu també en el present.
El CE Molins de Rei treballa per a fer-ho realitat com més aviat possible i si els resultats continuen en aquesta línia, és molt probable que es pugui arribar a pensar en altres fites més ambicioses. El seu entrenador sembla tenir clar quin és el camí a seguir, per això remarca que pensa en la millora individual dels seus jugadors per sobre de qualsevol estratègia col·lectiva: “Jo li dono molta importància a l’entrenament. Entenc el joc a partir del jugador i més enllà de sistemes que ens puguin fer guanyar, vull que ells siguin millors, que tots treguin el millor de dins seu”, sentencia Paris, amb el cap posat en la propera jornada de lliga.
La temporada més complicada del femení d’handbol
Diferent és la situació del femení. Pere Arbona va agafar l’equip substituint Isa Rabassa, entrenadora molinenca durant més d’una dècada. El que quedava de la generació d’or de l’handbol femení es va retirar i, de fet, no queda ni una sola jugadora respecte al grup de l’any passat. En aquest context, el club va decidir fer una aposta arriscada de pujar l’equip “B”, que l’any passat va guanyar pocs partits a Primera Catalana, a la màxima categoria a nivell en l’àmbit català, la Lliga Catalana.
L’equip arriba a l’aturada nadalenca amb 0 punts, ocupant l’única plaça de descens que està en joc aquest any. “Les jugadores eren conscients al que s’enfrontaven”, assumeix Arbona, en declaracions a aquesta redacció. El grup és molt jove i, tot i comptar amb un parell de jugadores veteranes que han tornat a jugar després de retirades, no té experiència en aquesta exigent categoria.
“Cada vegada la diferència amb la resta d’equips és més petita”, assegura Arbona, content de la feina feta. “Les noies estan creixent i això és el que hem de valorar”, argumenta. L’objectiu no és cap altre que “seguir millorant independentment dels resultats que arribin”. I és que el nou projecte de l’handbol femení del CE Molins de Rei passa per aconseguir organitzar una estructura de base amb garanties que, amb el pas del temps, pugui fer competitiu al primer equip. Els anys on es portaven jugadores de fora per tal de fer un conjunt capdavanter han passat a la història.
