Les polítiques urbanístiques que s’impulsen des dels Ajuntaments són sovint motiu de controvèrsia entre els ciutadans i Molins de Rei no és una excepció; actualment ho podem comprovar en relació a dos polèmics projectes que afecten el model de centralitat urbana de la vila: em refereixo a l’actuació a l’àrea coneguda com Les Guardioles i a la reforma de l’espai del Moli, on s’hi ha d’encabir la futura biblioteca.
Cal recordar que la febre constructora d’obra nova que va ocasionar la bombolla durant bona part de la dècada del 2000, va deixar en segon terme la necessitat de preservar i protegir el patrimoni arquitectònic en forma d’edificis d’un cert interès, que fins ara han resistit la pressió immobiliària a Molins de Rei. I mentrestant, el govern sortint tanca la legislatura amb una aposta decidida per les polítiques urbanístiques expansives pròpies d’abans de la crisi i s’oblida novament de la necessitat de mantenir i restaurar allò que ja tenim.
Un inventari del nostre patrimoni arquitectònic podria incloure aquells edificis que han estat rehabilitats i que actualment presten serveis als ciutadans, com ara la Federació Obrera, espai polivalent; Ca n’Ametller, seu del futur museu; o Can Bofill, que des de fa anys acull l’Escola de Música. Malauradament, també hauríem de considerar bens d’interès cultural espais i edificis públics o privats que actualment es troben en una situació de penós abandonament i sobre els quals el govern municipal sortint ha mostrat poca sensibilitat, com l’antic Palau de Requesens, l’Ermita de Sant Pere de Romaní, el jaciment ibèric de “La Plaça de les Bruixes” o l’edifici del Canal de la Infanta, per citar uns pocs exemples. Per desgràcia, també hem de lamentar la desaparició al llarg dels anys de nombroses edificacions singulars que no han pogut resistir la voracitat urbanística, com la casa de Can Madorell o la Clínica, de la qual en roman només la façana. Però l’exemple més recent el tenim en les obres de rehabilitació del Molí, on l’equip de govern actual ha enderrocat l’edifici de l’antiga foneria, malgrat que l’informe de l’AMB sobre la nova biblioteca ho desaconsellava.
A fi d’evitar aquest tipus de situacions, és precís que el consistori resultant de les properes eleccions del 24 de maig aprovi d’una vegada un Pla de catalogació i protecció del patrimoni arquitectònic de Molins de Rei.
Si bé és cert que la Generalitat de Catalunya té competències en matèria de patrimoni artístic i monumental, els Ajuntaments també disposen d’instruments legals per protegir i conservar aquest patrimoni i, a més, crec que estan obligats a fer-ho. Em consta que a les acaballes del mandat anterior va existir la voluntat de procedir a la catalogació dels edificis d’interès de la vila, però el govern sortint de les eleccions del 2011 va aparcar novament la qüestió.
Ara, a Molins de Rei tenim l’oportunitat d’escollir un equip de persones nou que repari aquesta anomalia històrica; per què, al capdavall, també en la presa de decisions polítiques són les persones les que marquen la diferència. En aquest sentit sempre em bé al cap l’exemple d’André Malraux, intel·lectual d’esquerres francès, ministre de Cultura de De Gaulle i autèntic responsable de la magnífica preservació arquitectònica existent a França. La causa en fou l’anomenada Llei Malraux de 1962, que promovia la preservació dels bens històrics i establia que el patrimoni arquitectònic havia de ser renovat, restaurat i revaloritzat. Doncs això.
Jordi Casas, independent i número 6 de la llista d’ERC Molins de Rei
Al parecer, la decisión de dedicarse a la política SI, de forma temporal, a la espera de adivinación en mensajes mesiánicos, en recuerdo a un familiar traspasado, con la crisis del textil, tiene vias de convertirse en profesión. Y tal como dice el dicho de que del cerdo que se aprovecha todo, por lo visto, a falta de personal, ERC-Molins ha tenido bien incluirle en el nro. 6
Les polítiques urbanístiques que s’impulsen des del Ajuntament no són motiu de controvèrsia entre els ciutadans, ya que los pobres, que no rengan empleo de funcionarios, bastante tienen en mantener su trabajo y subsistir con la crisis, eso de la controversia és más bien entre los políticos locales, que al parecer les sobra mucho tiempo.
La Federació Obrera, no ha estado rehabilitada, ha estado derribada y a pesar de algunas discrepancias entre arquitectos en cuanto a usos, reconstruida de nuevo, L’ espai polivalent, Can Ametller, previsto como seu del futur museu, sería mejor destinarlo a Centre de Dia y el Museo trasladarlo al edificio enterrado de les moles en el Molí, Can Bofill,para Escola de Música, se hace pequeño e incomodo. En cuanto al Palau de Requesens habría que ver que és lo que queda de “palau” y si vale la pena comprarlo o no, l’Ermita de Sant Pere de Romaní, el jaciment ibèric de “La Plaça de les Bruixes” o l’edifici del Canal de la Infanta, debería corresponder a que la Generalitat de
Catalunya té competències en matèria de patrimoni artístic i monumental , Ciertamente, l’Ajuntament dispose d’instruments legals per protegir i conservar aquest patrimoni , però no dispone de dineros… No volveremos a tener un regidor de cultura como el Sr. Jordi Romeu , que muchos añoramos, que en el mandat anterior va procedir a la catalogació dels edificis d’interès de la vila, però el govern PSC+CIU +PP , sortint de les eleccions del 2011 va aparcar novament la qüestió. ¿Ara, a Molins de
Rei tenim l’oportunitat d’escollir un equip de persones de las filas de ERC-Molins que repari aquesta anomalia històrica? , ¿Qué personas? , ¿ Acaso el Sr. Edusrd Suarez i Rovira , aparecido por la gracia de dios? , ¿Rovira, Rovira… no rima con Josep-Maria Carod…..?
Si los de ERC-Molins realmente quieren nuestro voto, deben preocuparse por lo principal y por lo que realmente nos preocupa a la ciudadanía : Que nos bajen los impuestos , y que ERC-Molins no ha dicho al respecto que ésta boca és mia.
Recordemos que sin apenas mover dedo, los politicos locales se ensacan, por el simple hecho de asistir a un pleno, cada regidor, de los 21 que tenemos, cobra por el morro, 380 € (63.000 Ptas) , y que cada pleno municipal nos cuesta : 21 x 380 = 8.000 € (1.328.000 ptas) / Pleno , y que todo el tinglado político
en Molins de Rei, entre sueldos del alcalde, regidores a dedicación completa, cargos de confianza, regidores de oposición, etc. se nos llevan 874.114,64 € /año (145 milions Ptas ) de nuestro Pressupost Municipal , dineros que nos sacan en vena de nuestros impuestos. Otra preocupación ciudadana es el poner remedio a la ”estafa” en el valor cadastral de los pisos en Molins de Rei : En la actualidad (2015) el valor de mercado de un piso es la 1/2 del valor de mercado del 2006 , y el valor del cadastro del 2015 és la 1/2 del cadastro del 2006 , entonces, ¿ como és que el Ayuntamiento por en el IBI 2015 sigue ingresando lo mismo o más de lo que ingresaba en el 2006?. ¿Los contribuyentes pagamos más de IBI si el piso (el valor) vale menos? . Aquí hay gato encerrado, y lo más penoso és que en todos estos 4 años la oposición ICV, ERC , CUP, no han tenido suficiente valentía ni personal de suficiente talla en sus filas para abordarlo, Esto si que és una verdadera desidia y corrupción , Eso si que sería “estar a prop del ciutadà i dels seus problemes REALS,…. Doncs això!
Estimat Sr. Closa, com que no és la
primera vegada que escric al Viu Molins i vostè és persona que segueix
habitualment aquest mitjà, sabrà que no tinc per costum contestar els
comentaris que, molt legítimament, els lectors en fan. No obstant, en aquest
cas em veig obligat a fer una excepció, no per puntualitzar les seves opinions en
relació a la meva opció política, sinó per la seva desafortunada referència cap
a la meva persona. Sàpiga que no tinc cap intenció de viure de la política i,
ara per ara, la meva activitat professional al sector tèxtil gaudeix de bona
salut, però tampoc seria assumpte seu, si no fos així. Però allò que realment
vull dir-li és que resulta de molt mal gust, a més de fals, afirmar
despectivament que vull fer de la política professió per causa d’un familiar traspassat,
tenint en compte que es tracta del meu fill de 14 anys, qui ens va deixar per
sempre aviat farà 5 anys. Tant me fa que banalitzi la meva dedicació amateur a
la política, però no accepto de cap manera que faci referències frívoles a la
memòria del meu fill Adrià; vostè hauria de ser molt més sensible cap a aquesta
qüestió, atès que també vostè ha patit la pèrdua d’un ésser estimat. D’altra
banda, els lectors del Viu estan acostumats a les seves sortides de to, però en
aquest cas, senyor Closa, vull que sàpiguen molt especialment, que s’ha passat
de la ratlla. Atentament, Jordi Casas i Marti.
Sr. Casas, lamento de verdad mi comentario y que se lo haya tomado así, Lo siento. No entiendo , a no ser que usted sepa más de mi, eso de mis circumstàncies dramàtiques. Buena suerte.
Agraeixo la seva resposta Sr. Closa.
El comentari de dclosa és indigne i requereix una disculpa pública i personal perquè hi ha coses que no es poden dir.
Ha ficat els peus a la galleda de forma maligne. No es pot ofendre amb coses tant sagrades com un fill.
Espero sincerament que vostè no hagi de passar mai per una situació com aquesta.
A més a més per a la seva informació , el sr. Casas no necessita “viure” de la política perquè té una carrera professional de gran prestigi.
Abans de fer certs comentaris informi’s i deixi d’escriure tonteries perquè no fa gràcia.
I sobretot, sobretot, respecti els sentiments més privats. A veure si al final n’aprèn.
Doncs això.