Roger Castillo (CUP): “L’Ajuntament ha de ser una eina de transformació, no de gestió de la misèria”

Roger Castillo s’estrena com a cap de llista de la CUP. Defensa el “treball de fons” realitzat sent el principal partit de l’oposició per mostrar-se disposat a assumir responsabilitats de govern. Això sí, tanca la porta a pactar amb els partits de l’actual govern (CiU i PSC) i marca la municipalització de serveis i els “models de radicalitat democràtica” com línies vermelles per arribar a acords amb la resta.

Han estat l’últim dels partits amb representació a l’Ajuntament en escollir el seu cap de llista. Va ser complicat el procés?

No sé si vam ser els últims en escollir-lo, en tot cas vam ser els últims en comunicar-lo. Hi ha una diferència notable, internament ho sabíem des de fa mesos.

Perquè van trigar en comunicar-ho?

Volíem tenir un equip i una llista. No pots comunicar un projecte construït en base a una persona, l’has de construir en base a un col·lectiu.

Van fer un procés obert en el que tothom podia plantejar noms, lligats o no a la CUP. Van quedar satisfets del resultat?

Es van presentar més de 100 noms diferents. Bona part de la gent era militant o simpatitzant, però també hi havia persones amb les que encara no havíem tingut contacte. Va ser una bona eina per arribar a gent a la que no arribàvem i sumar esforços.

Tot i això, al final, mirant la llista que presenten, la majoria són habituals de la CUP.

De les 31 persones que van a la llista, hi ha 17 que són noves i es presenten per primer cop defensant públicament el projecte de la CUP. D’aquestes, és cert que hi ha gent que milita a la CUP però també n’hi ha que han aparegut ara al nostre àmbit d’actuació i que estan fent bona feina.

Quan li van proposar ser el cap de llista, com ho va entomar?

[pullquote]”Sempre hem defensat que no es poden fer primàries obertes a l’estil clàssic”[/pullquote]

En el meu cas no és que se’m proposés, hi havia un treball d’assemblea de fons. Sempre hem defensat que no es poden fer primàries obertes a l’estil clàssic. Queden molt bé de cara a la població però hi ha gent que coneix el projecte, que porta un recorregut d’anys i que treballa cada setmana. Ells han de ser en el projecte per garantir que hi ha un fil conductor amb el bagatge acumulat durant vuit anys. Nosaltres el que volíem era combinar aquests perfils amb gent que portés aire fresc.

Llavors al final l’elecció del número 1 era una cosa blindada, no oberta.

Sí, és una decisió de l’assemblea.

Li va costar donar el pas?

Sí. És un salt endavant que a nivell col·lectiu ens ha portat molts debats. A nivell personal vol dir assumir una responsabilitat important de cara al poble i em suposa renunciar a moltes coses de la meva vida per intentar dedicar-me a això.

A què renuncia per ser candidat?

Jo em dedico al periodisme i ara no tinc feina. Si sóc cara visible d’un projecte com el de la CUP, encara que el meu àmbit d’actuació sigui el periodisme esportiu, per l’experiència acumulada en els darrers anys sé que és molt complicat que trobi feina de forma més o menys regular i estable. Per tant, el meu projecte vital no pot tirar endavant al ritme que jo el prioritzaria. Simultàniament a això hi ha un compromís que poso en una balança i que al final l’ha decantat.

Són les terceres eleccions municipals de la CUP, vostè és el segon candidat després de vuit anys amb Àlex Maymó com a cara visible. Podem parlar de canvi de cicle?

No, l’Àlex no marxa.

És un projecte continuista?

Sí, la CUP continua defensant els mateixos eixos centrals que al 2007 i al 2011. Probablement les persones sempre acaben aportant un plus als projectes però com l’Àlex continua a l’assemblea, la continuïtat és absoluta.

Però el cert és que el perfil d’Àlex Maymó i el seu són molt diferents.

No tant diferents, segurament és la manera de dir les coses. A nivell de pràctica política és la mateixa. Això a vegades ens ho ha dit algun regidor de govern a la sala de plens, que amb alguns de nosaltres podien parlar i amb altres no. És una fal·làcia d’aquestes amb les que han intentat crear les distensions clàssiques en política però el projecte de fons el compartim completament.

Diumenge possiblement quedarà dibuixat un escenari en el que els pactes seran fonamentals per aconseguir formar govern municipal. Potser és una fal·làcia però hi ha més partits predisposats a pactar amb la CUP ara que abans.

Faltarà veure si la CUP està disposada a pactar-hi.

Quin paper volen jugar en el ple municipal?

Volem governar si tenim les opcions i condicions per fer-ho.

Quines són les condicions?

[pullquote]”No pactarem amb PSTi, Ciutadans, PP, CiU i PSC”[/pullquote]

Hi ha cinc forces polítiques amb les que no pactarem. El PSTi, Ciutadans i PP per un motiu molt clar: són forces que no creuen en el dret a decidir i, a més, dues d’elles són clarament de dretes i espanyolistes. Després n’hi ha dues forces més amb les que no pactarem, que són les que formen part de l’actual govern municipal: CiU i PSC. No tolerem que hagin regalat un espai de centralitat política al Partit Popular durant els darrers quatre anys abans d’intentar negociar i apostar pel diàleg i el consens amb forces polítiques de l’oposició que intentàvem posar projectes sobre la taula. Han tingut quatre anys per demostrar si volien fer algun encaix amb nosaltres o no en termes de projecte polític per millorar Molins, hem discrepat en formes i en fons, per tant, entenem que no té cap lògica que ara vulguem establir uns acords que no s’han produït durant els últims quatre anys.

S’ha sentit menystingut pel govern municipal?

Ens hem trobat amb un govern que la minoria l’ha convertit en una majoria amagada amb el regidor del Partit Popular que no li ha demanat res canvi i li ha permès tirar endavant les grans votacions i ha relegat la resta de forces polítiques que estàvem intentant plantejar propostes per millorar la vila a una posició de marginació política dins de l’Ajuntament. Seguim tenint voluntat de tenir incidència política, que allò que proposem s’apliqui.

A l’hora de pactar deixen la porta oberta a ICV, ERC i Molins Camina. Quines són les línies vermelles per pactar?

Nosaltres portem un programa polític i una manera de fer. Si hi ha acord en les línies d’actuació prioritària i es respecta el ritme assambleari de la CUP i la manera de traslladar-ho a l’Ajuntament, esperem que es pugui arribar a acords amb altres forces per intentar aplicar el programa polític a l’Ajuntament ja que, vist amb la perspectiva dels darrers vuit anys, s’ha d’intentar fer des del govern.

S’han reunit amb els partits amb els que podrien arribar a un pacte?

Hem parlat amb forces polítiques de la vila, tant amb algunes de les que no pactarem com amb altres que encara no sabem si pactarem perquè no sabem quins punts d’acord hi pot haver. Un cop tinguem els resultats haurem de tornar a parlar per anar al detall. Sabem que hi haurà línies i eixos en què ens trobarem fàcilment i altres sobre els que tenim dubtes.

Quins són els principals dubtes?

[pullquote]L’Ajuntament ha de ser una eina de transformació, no de gestió de la misèria[/pullquote]

Entenem l’Ajuntament com una eina de transformació. No pactarem amb qualsevol força política que l’entengui com una eina de gestió, de gestió de la misèria com ha passat en els últims anys. Anem a canviar-lo i apostar per models de radicalitat democràtica. Falta veure si aquí els encaixos i les idees que proposem troben concordança amb altres forces polítiques. Aquest és un punt essencial, un altre són els serveis municipals. Apostem per la municipalització o com a mínim el seu estudi per saber si és viable fer-ho a curt termini. Hem portat diverses mocions al ple al seu voltant i ens hem quedat sols en la votació. És cert que ara en campanya algunes forces aposten per aquest camí. Si s’obren camins, nosaltres estem disposats a escoltar-los.

La municipalització de serveis és factible o és utòpica?

És factible però no en tots els serveis de l’Ajuntament.

Quins sí i quins no?

Tenim serveis externalitzats fins el 2055, com l’aparcament del Mercat Municipal. És molt difícil que un servei externalitzat fins el 2055 si està complint el contracte aprovat fa 10 anys tu puguis tenir incidència sense endeutar l’Ajuntament. És pràcticament il·lusori. Hi ha altres contractes amb concessions més curtes o que estan acabant, i en aquests sí que tenim diversos elements sobre la taula que fan pensar que es podrien municipalitzar. Un cas és Molins Energia, que tot just ara s’ha acabat de desfigurar l’empresa mixta que hi havia. Tenim també el cas de la jardineria, que està en plena licitació. És un aspecte que es pot assumir perfectament. Un altre cas és la neteja d’equipaments, òbviament podria ser assumida per l’Ajuntament i es podria fer que la plantilla cobrés un sou digne, cosa que ara no passa. Són alguns dels àmbits on pensem que és relativament senzill.

Un comentari que s’ha escoltat més d’una vegada durant aquest mandat, expressat fins i tot per gent del seu propi partit, és que la CUP ha fet el mateix amb quatre regidors que quan només en tenia un.

Això és fals.

Per què?

[pullquote]”Ens aquest quatre anys hem sumat treball de fons”[/pullquote]

En aquesta legislatura hem fet una feina de fons. Durant quatre anys amb un regidor es va fer una feina de conèixer l’Ajuntament perquè acabàvem d’aterrar, es va fer de corretja de transmissió d’entitats que portaven anys sense saber que passava al seu ajuntament i es va fer una feina de denúncia de tot allò que no semblava ni lògic ni coherent. Al llarg d’aquests quatre anys hem seguit fent això, però és que a més a més hem sumat un treball de fons que amb una persona era difícil d’assumir: gratar pressupostos, anar a les comissions, veure com estan els serveis municipals i ser presents als espais de feina als que s’han de dedicar moltes hores i que són difícils de visibilitzar. No són temes que brillin però et donen la seguretat de conèixer els temes. Jo em veig molt més convençut com a projecte polític ara que fa quatre anys per si ens pertoca la responsabilitat d’assumir una tasca de govern.

És molt més profitós un treball rigorós sobre la municipalització de serveis que el discurs populista sobre sous que havien dut a terme anteriorment, però creu que arriba igual a la gent?

No, segurament és molt més fàcil fer una campanya sobre els sous que una campanya per recuperar el servei d’aigües. El nivell de feina al darrere pot ser similar perquè tant una campanya com l’altra tenen un contingut polític de fons molt important. La dels sous és molt fàcil que arribi a la gent, la de l’aigua ens apropa a gent que t’aporta una dedicació al darrere que és la que valores com a projecte polític perquè és la que et permet creure que allò que estàs dient a nivell ideològic es transmeti a la pràctica.

Us ha permès guanyar en qualitat del discurs?

És un fil conductor. Més que estar fent coses molt diferents a les que fèiem fa sis o set anys pensem que és una evolució. La campanya dels sous la podríem fer avui i tindria la mateixa validesa. Ara tot allò que denunciàvem ho convertim en proposta.

Les propostes en l’àmbit social per fer front a la crisi són un dels punts estrella dels programes de tots els partits. Què proposa la CUP diferent a la resta?

Parlem d’un programa d’emergència social. Nosaltres el que intentem definir amb les nostres propostes és que no cal només parar el cop, cal fer un pas més, entendre perquè tenim un cop a sobre i donar una resposta. Això vol dir garantir subministraments, garantir que no hi ha desnonaments, garantir manutenció, etcètera. Però un cop passa això, anem a mirar quin habitatge donem, com fomentem l’ocupació, quines eines donem per que la gent no tingui un component de pobresa estructural a la seva vida. Des de l’Ajuntament tenim l’obligació de fer-ho.

El Consell de Seguiment de la Crisi Econòmica és una bona eina?

S’ha de redefinir sí o sí.

Cap a on ha d’anar?

Ha estat punt de trobada entre molts col·lectius, aquest ha estat un punt bo. Ara, l’Ajuntament ha fet un ús per recollir propostes i aplicar les més fàcils. Si t’ho mires fredament, de les 66 accions que preveien, n’hi ha cinc o sis que ni s’han tocat, i són precisament les que com a CUP veiem que eren claus i estructurals. Eren més costoses i més complexes, però probablement eren les que si s’aplicaven estaves revertint la situació de crisi.

Han anat a buscar l’aprovat?

La idea era bona però ha estat aprofitada per lluir grans titulars com el de ser líders en reducció de l’atur o els pressupostos més socials de la història. Són titulars vergonyosos per la gent que està vivint a la vila i veu el que passa al seu poble.

L’altre tema que tots els partits porten al seu programa és la participació ciutadana. Com veu que els partits que han governat durant els últims anys i no han fet res ara vulguin fer-ho tot?

Ho trobo molt agosarat quan tenen el bagatge que tenen. Han invertit 6.250 euros en participació els darrers tres anys, eren 50.000 euros a l’anterior legislatura. Algú que destina aquests diners d’un pressupost de 29 milions d’euros i després parla de participació o té un problema de confondre realitat amb desitjos o té voluntat d’enganyar la gent.

Què planteja la CUP en aquest sentit?

[pullquote]”Volem avançar cap a la democràcia directa”[/pullquote]

Volem avançar cap a la democràcia directa. Hem d’assumir uns compromisos que fins ara pocs ajuntaments estan fent. S’ha de fer un Reglament Orgànic Municipal que permeti la participació de col·lectius i entitats al ple de forma ordenada i raonada. Però més enllà d’aquesta eina clàssica proposem un espai de deliberació més important que l’actual pels consells sectorials de participació, fent que les decisions que es prenguin siguin vinculants. No és fàcil, és un procés de llarg recorregut que ens ha de portar a plantejar la creació d’un Consell Popular de Vila que al final sigui qui determini la vida política a Molins, que participi tothom que vulgui de manera organitzada i decideixi que passa al poble.

S’han de fer consultes? S’ha de consultar com ha de ser la nova biblioteca? S’ha de consultar si es fa peatonal un carrer?

S’han de fer pressupostos participatius d’entrada, ja estàs marcant que el document més important on determines políticament què vols fer quedi recollit a través de la participació de la gent. En casos com El Molí i on hi ha una gran inversió darrere, evidentment s’han de fer consultes populars si el procés ho determina. Les consultes populars han de venir lligades a processos deliberatius als barris o amb sectors concrets per que puguin debatre i conèixer a fons el tema per poder opinar després. Si això cal que derivi en una consulta popular, que derivi, evidentment, benvinguda sigui.

Quin resultat esperen aconseguir el 24 de maig?

Volem consolidar el projecte i millorar resultats, el que voldrà dir que el projecte es consolida molt més ràpid del que seria previsible en termes de majoria social que hi ha al nostre municipi. Al la CUP li queda molt recorregut per créixer, és un projecte de formigueta, el que hem d’anar fent és que la gent se senti obligada a participar d’un canvi o d’una manera de fer rupturista a nivell social i polític.