El Grup de Dones Les Heures es fa visible en una concentració a la plaça de la Creu, on fa sentir les seves reivindicacions feministes. Una trentena de persones han assistit a un acte simbòlic per mostrar “l’opressió del patriarcat”.
El Grup de Dones Les Heures ha escenificat dimarts 19 “l’opressió masclista” en una concentració a la plaça de les Dones, nom amb el qual han rebatejat la plaça de la Creu quan realitzen performances i accions reivindicatives. La manifestació s’ha sumat a la Vaga de Totes, una mobilització feminista arreu del país que volia criticar “la discriminació a la que es veuen sotmeses” les dones. Tot i la pluja, el col·lectiu feminista local es segueix mullant per les seves consignes, i ha aconseguit reunir una trentena de persones.
“És una vaga simbòlica” ha explicat una membre del col·lectiu, Helena Cardona, ja que aquesta mobilització no només vol aturar l’àmbit laboral sinó que planteja deixar de fer “les tasques que fem al dia a dia”, ha sentenciat l’activista. Una vintena de davantals s’han transformat en pancartes i han envoltat la plaça. “Estic cansada i les pastilles no netegen la casa” i “Revolució a la plaça, al llit i a casa” o “Manolo, hoy te haces la cena tu solo”, han estat algunes de les consignes.
“Quan hi ha retallades en serveis socials, en assistència a la gent gran, als malalts, als infants… qui assumeix totes aquestes tasques que l’Estat deixa d’oferir son les dones de les families”, ha recalcat Cardona, assegurant que “en una crisi, som les més perjudicades”. De fet, el moviment feminista local ha demanat “que hi hagi reconeixement d’aquestes feines que continuen invisibilitzades al nivell íntim familiar”.
“La dona és sempre moneda de canvi”, ha explicat Antònia Castellana, també membre del grup feminista, qui ha reafirmat que les tasques familiars de cura o neteja, “no es valoren ni econòmicament ni moralment”, assegurant que “si ens ho paguessin ens faríem riques”.
Per escenificar aquestes demandes, quatre noies del col·lectiu han realitzat una performace al bell mig de la plaça. Cuidar dels fills, rentar els plats, fer la compra i alhora treballar, han estat les feines que han escenificat en en diferents espais. Al so dels timbals el patriarcat les sotmetia a una angoixa permanent, anant d’un lloc a un altre sense fre ni descans. Finalment, una dona cridava “prou”, un crit que venia des del públic i que ha fet posar la pell de gallina a més d’una. El maquillatge ha anat fora, i cubells i escombres han servit per armar aquestes dones en la lluita pels seus drets, aturant-se i respirant, serenes.
