Amb en Jaume coincidirem ben aviat en diferents espais socials, culturals i polítics, al llarg dels anys. Ens iniciàrem a l’escoltisme local a l’Agrupament Jaume Vicens i Vives.
Al gener de l’any 1974, arran d’un seguit d’escorcolls domiciliaris per part de la Guàrdia Civil, les nostres famílies van ser acusades de tenir propaganda il·legal i encausades al Tribunal d’Ordre Públic. Un mes abans, el 20 de desembre de 1973, havia mort en un atemptat perpetrat per ETA el president del govern, l’almirall Luis Carrero Blanco.
Durant tota la dècada dels anys setanta, participàrem activament en els moviments locals antifranquistes i en diversos organismes unitaris: Assemblea Democràtica, Congrés de Cultura Catalana, Associacions de Veïns, Moviment Obrer, Grups de Drets Humans…
A l’abril de 1979, en les eleccions municipals, formàrem part de la candidatura del PSUC. Tots dos esdevinguérem regidors electes i membres de l’equip de govern. En Jaume fou regidor de Sanitat i Serveis Socials.
Més enllà del periple polític, amb en Jaume compartíem també la fe cristiana, com a creients i practicants. Mantinguérem relació amb la Comunitat Cristiana de Base de Cornellà, essent-ne consiliari en Joan Garcia-Nieto.
També participàrem activament en la creació i difusió de Cristians pel Socialisme, assemblea estatal de militants cristians i socialistes (marxistes). Hi destacaven figures com Díaz Alegría, Alfonso Carlos Comín, Maria Carmen Garcia Nieto i Jaume Botey.
Després d’una fira un xic aparatosa, en Jaume dimití com a regidor i marxà amb la ONG Intermón al Txad, a l’Àfrica, per dirigir durant dos anys un projecte agrícola de cooperació. El vam anar a veure i quedàrem meravellades de l’experiència.
Jaume, sempre estaràs amb nosaltres, una abraçada!
Mercès a tothom per aquest reconeixement col•lectiu!
Antònia Castellana i Aregall. 26 juny 2025
