David Soria: “Volem apropar l’halterofília a les escoles”

David Soria és entrenador del Club Halterofília Molins de Rei. Ara que ja té disponible la nova sala a la Zona Esportiva Ricard Ginebreda encara el futur de l’entitat amb un optimisme descarat. Explica que el seu primer objectiu és “apropar l’halterofília a les escoles” i veu la marxa de Marcos Ruiz i Noelia Caballero com un pas endavant en la seva carrera esportiva. 

Què significa aquest canvi d’instal·lacions per al Club Halterofília Molins de Rei?

El fet de gaudir d’una sala nova ens fa molt més atractius de cara a qualsevol nen o qualsevol pare. Ara ja no estem en el forat on estàvem abans, que semblava que el nen es podia fer mal contra una paret. Hem guanyat molta versatilitat a l’hora de fer qualsevol feina. Per exemple: podem apartar tots els discos i ens queda una zona gran per poder córrer, saltar o fer qualsevol pràctica. De cara al futur volem començar a treballar amb les dues escoles i l’institut que tindrem al nostre voltant.

L’objectiu és augmentar el nombre de persones que fan halterofília a Molins de Rei?

Sí. El nostre primer objectiu és arribar als 10 nens per any de naixement.

Quanta gent sou al club?

Ara som uns 30 entre petits i grans. També és cert que l’esport del crossfit ha fet que persones majors de 18 anys s’hagin preocupat d’on hi ha un club d’halterofília per millorar en la seva disciplina. Molta gent ens ve a buscar pels nostres resultats i, amb aquestes instal·lacions, esperem poder finançar tota la feina de l’halterofília de base amb aquest perfil d’usuari major d’edat. Les quotes infantils, tot i el canvi, segueixen igual: 15 euros al mes.

Apuntaves abans la intenció d’apropar-vos a les escoles i el nou institut. Què és el que voleu fer exactament? 

[pullquote]”Ara que tenim una instal·lació meravellosa volem presentar el nostre pla de treball”[/pullquote]

Ara que tenim una instal·lació meravellosa volem presentar el nostre pla de treball “Playing & Training Kids”. És un treball de psicomotricitat amb nens petits completament compaginable amb tot tipus d’esport perquè és la base de qualsevol disciplina. El que intentarem és ficar-nos dins de les escoles Madorell i Pont de la Cadena i, quan es construeixi, del nou institut Lluís de Requesens.

Ja heu experimentat amb aquest mètode durant l’estiu. 

Sí, hi ha anat molt bé. Tot i això, el que hem fet aquest estiu estava més enfocat a l’usuari major d’edat. Ens ha servit per recaptar fons econòmics per tot el que hem de fer a partir del setembre. No hem cobrat ni un duro.

A més del canvi d’instal·lacions, hi ha hagut canvis en l’equip humà del Club Halterofília Molins de Rei?

Sí. Abans estava jo sol i m’ajudava en Josua Fernández, que era un dels aixecadors del club que es va treure la titulació d’entrenador. Ara s’incorpora el meu germà Miguel Ángel, qui va ser un dels millors aixecadors del club fa anys. També fitxem a qui va ser el meu entrenador, Alfonso Jiménez, olímpic al 92 i entrenador del CAR de Sant Cugat durant molts anys.

Si amb les instal·lacions anteriors heu aconseguit reconeixement en l’àmbit internacional, amb la nova sala tindreu el sostre encara més alt? 

Ara per ara, el nostre repte més important és ficar-nos dins de les escoles. És molt important. Hem de vendre una activitat on es farà molta feina, que no té res a veure amb l’halterofília, però on s’aprenen molts conceptes que després s’aplicaran en el nostre esport o en d’altres com l’handbol, el futbol o l’atletisme, per exemple. Sí que és cert que amb aquestes instal·lacions els entrenaments canvien de forma radical. Els nois estan més motivats!

Et preguntaré per dos noms propis abans d’acabar. Noelia Caballero marxa al CAR de Sant Cugat, com serà el nou curs per la vuitena millor aixecadora europea sub 17?

Noelia Caballero, a partir del pròxim 6 de setembre, formarà part de l’equip del CAR de Sant Cugat. Ens deixa perquè comença els seus estudis de batxillerat i ja no es pot treure més coses. Es va treure la música i el piano i només entrenava i ara, per seguir creixent com esportista, necessita fer aquest canvi. Esperem que això sigui el trampolí perquè l’any vinent pugui marxar a Madrid amb el Marcos.

I precisament et volia preguntar per Marcos Ruiz. En el seu cas marxa cap a Madrid, com veus el seu futur?

Marcos Ruiz està molt il·lusionat amb Madrid. Era el seu somni i ha arribat. Dimarts dia 1 va cap allà i el dia 5 té la classificació per a l’europeu júnior. Jo crec que al arribar allà, només amb el grup de treball amb el qual entrenarà, farà que el seu nivell millori. A Sant Cugat era el campió però a Madrid té gent que el mira per sobre. Si les coses van com han d’anar, l’any vinent pot estar perfectament entre els tres millors del món en categoria júnior.