El proper 27 de setembre els catalans i les catalanes estem cridats de nou a escollir el Parlament de Catalunya. Ho farem per tercera vegada en cinc anys. Cinc anys d’una crua crisi social i econòmica. Cinc anys amb els pitjors Governs de la Generalitat de la transició. Governs que mentre prometen estructures d’Estat deixen de banda els municipis i moltes estructures de protecció social existents, com les llars d’infants o escoles de música a Molins de Rei, per no parlar de les retallades generals en sanitat, educació i l’atenció a la dependència.
Els socialistes catalans no som independents del món, estem molt implicats en ell. I no estem per la independència. Som els que entenem a Catalunya com un sol poble, amb la seva llengua i la seva cultura. Una Catalunya rica en tradicions i amb les seves moltes maneres de fer, diverses perquè provenen totes elles d’orígens diferents. La història de Catalunya és una i probablement molt més rica de la que s’explica en una interessada i esbiaixada visió nacionalista. La de tots els catalans és una visió molt més ampla i completa. Com deia el poema: “som gent que venim del nord, que venim del sud, de terra endins, de mar enllà”. Fins ara uns i els altres vivim, i esperem que el futur segueixi sent així, com un sol poble integrats en una Espanya a cops contradictòria, que s’entén a si mateixa com a plural per un so que per uns altres es vol unificar forçadament menystenint la seva diversitat, fins a arribar a ignorar-la o reprimint-la.
Per moments sembla que aquí i allà s’imposi la visió dels que volen separar, en comptes de treballar els ponts de diàleg i treball conjunt. Nosaltres considerem imprescindible una reforma Constitucional que posi els fonaments de nous consensos, que respecti les singularitats i que delimiti clarament les competències. I pensem que aquesta reforma l’haurà de validar la veu del poble, per àmplies majories, amb regles clares. Això a la cap i la fi és la democràcia.
El repte del progrés social just i igual per tots nosaltres és el de la consolidació d’una Espanya plural integrada a una Europa Federal, que es reconegui a si mateixa com plural i diversa, capaç d’articular-se més enllà dels estats nació amb totes les seves nacionalitats.
Les dretes avui es posicionen per la confrontació nacional, són incapaces d’aconseguir enfortir els vincles que ja tenim amb Espanya i Europa estructurant la relació en igualtat. És sospitós que aquesta agitació nacionalista passi just en el moment que la crisi econòmica i la crisi de valors domina la nostra societat; just quan els lideratges de la dreta estan més seriosament qüestionats per la seva afectació per la corrupció dels seus màxims dirigents polítics amb possibles imputacions de pares fundadors.
Avui l’atur, la globalització dels mercats i la feble integració política a Europa porta al domini desequilibrant a favor del sistema financer i de les grans empreses que està suposant una greu pèrdua de drets laborals i l’afebliment de l’Estat del Benestar. Això i no altra cosa és el que afecta a la vida de moltes famílies, a casa nostra i a tot ell món en general.
Tenim una fiscalitat injusta a Catalunya, a Espanya i a Europa, que ha ajudat a afeblir la despesa social: educació, salut i atenció a la dependència principalment. Hem vist com els darrers anys de governs conservadors a Europa, a Espanya i a Catalunya han augmentat la pobresa i han posat en risc la cohesió de la nostra societat. Hem vist com l’única resposta de solidaritat i benestar ha estat la dels Ajuntaments.
Nosaltres, socialistes, creiem per sobre de qualsevol qüestió estan les persones, el seu tracte amb dignitat, tant en la seva condició, laboral, com en la social, així com en la cultural.
En definitiva com a socialistes entenem el pacte com l’oportunitat de sumar esforços en el dia a dia. El pacte com oportunitat per conquerir un progrés social en plenitud i en el reconeixement de les respectives identitats col·lectives, sempre en una convivència plena i per tant sempre amb més harmonia i per tant més justa.
Creiem els socialistes en un federalisme social, més actiu això sí, que combini creixement, sostenibilitat, igualtat, i treball. Un federalisme que situï el fet nacional com una oportunitat per millorar la convivència i el desenvolupament de les diverses identitats compartint un ideal de pau, d’igualtat, sempre en llibertat per a tots i no com a una confrontació de resultat incert que serveixi per amagar les retallades i la mala gestió de governs conservadors maldestres.
Pels socialistes la solució serà federal o no serà.
i ningú en dona la més mínima credibilitat
“Aprobare lo que diga el Parlamento de Catalunya ” paraules de Zapatero ” hemos pasado el cepillo al Estatuto y no lo conoce ni su madre” paraules de Guerra. ” Catalunya es una nación ” paraules fa unes setmanes a la Vanguardia grabades, en 24 diu que aixo es mentida. Sanchez Vara president d’Extremadura (PSOE) “Catalunya haurà de tornar els extremenys que es van dur ara fa 30 o 40 anys mes els seus fills i els seus nets” Això es el vostre federalisme ?
Quin son els canvis duts a terme : Felipe Gonzalez (1982-1996) Zapatero (2004-2011) 21 anys per aconseguir un Estatut que per la paraula del Preambul ” nació” es va tombar i curiosament apareix a l’Estatut d’Andalusia ( no recorregut)
Credibilitat = -0
Josep,
No hagas “trampitas”, hombre..
El estatuto no “es va tombar per la paraula del Preambul ” nació”…
No fastidies.
El estatuto no se tumbó, ni se tiró a la bartola…
Lo que se hizo, (que para eso estamos en un estado de derecho), es declarar total o parcialmente nulos una serie de artículos.
Más concretamente los artículos:
6.1, 76.4, 78.1, 95, 97, 98, 99, 100, 101, 111, 120.2, 126.2, 206.3, 218.2
Además sometió otra serie de artículos a la interpretación del Tribunal constitucional.
En concreto, declaro como constitucionales pero siempre que se interpreten de acuerdo a la norma constitucional los siguientes artículos:
5, 6.2, 8.1, 33.5, 34, 35, 50.5, 90, 91, 95.2, 110, 112, 122, 127.3, 129, 138, 174.3, 180,183.1, 206.5, 222, 223
¿Te parece poco?.
Como ves no era una cuestión de una simple palabrita, “Nacio”..
Se trataba de una cuestión de calado pues algunos artículos declarados
nulos y sobre todos los declarados validos siempre y cuando se interpreten constitucionalmente son el nudo gordiano del meollo identitario:
Derechos históricos, legua propia y lenguas oficiales, símbolos de Cataluña, derechos linguisticos, reordenación geográfica, justicia, exclusividad de competencias, consultas populares….
Lo del preámbulo es lo de menos hombre….
Menos victimismo y más legalidad compañero.
Legalitat d’un tribunal constitucional politic ( majoria del pp) que triga uns anys en dir quelcom pero tenen temps d’anar a corridas de toros. Aquesta es la teva legalitat …amb les teves legalitats encara avui tindriem esclavitut
Pues si, Ernesto…
La legalidad que marca nuestro ordenamiento juridico…
Si lo que propones es modificar y corregir aquello que no funciona de nuestro ordenamiento juridico podremos encontrar puntos en los que estar de acuerdo, (hay cosas chungueles susceptibles de cambio).
Si lo que propones es saltarse la legalidad, incluso en lo mas basico, no nos encontraremos.
Las vias para cambiar la legalidad existen.
Incluso existe la posibilidad de cambiar la correlaccion de fuerzas politicas que favorezcan el cambiar dichas vias…
Fuera de ahí….Para cualquier sociedad contemporanea fuera de la ley solo está “La Selva”. (indefension, inseguridad, decisiones arbitrarias y caos).
Ya sabes Ernesto, la selva pá los monos.
Estas flojillo aun no has nombrado las 7 plagas biblicas…tranquilo que aun queda una semana
JAJAJJAJAJA,
Ernesto no te soltare un discurso sobre las plagas Biblicas…
Los nacionalismos historicamente han demostrado ser igual de destructivos que las plagas Biblicas..
¿Te cito ejemplos?,
Lo que si te puedo dar es un consejo que ya recogia Eclesiastes 6, versiculo treinta y algo…
Si quieres, hijo mío, serás sabio.
Si te empeñas, lo entenderás todo.
Si te gusta escuchar, aprenderás;
Si pones atención, te instruirás.
Ya sabes…Solo es cuestión de querer ser libre via el conocimiento y no via el mito
No hay peor ciego que el que no quiere ver…. tu ets un nacionaliste espanyol, per lo que vigila el que dius 😉
Supongi que Eclesiastes se referia explicitamente a Catalunya y el ministro Margallo hizo las gestiones de diplomacia necesarias. Espero durante el dia de mañana entusiastamente verlo publicado en portada de :la vanguardia con el titular ” eclesiates busca el consenso” el periodico con el titular “eclesiates es federalista “el pais ” eclesiastes se une tambien en contra del independentismo” la razon y abc ” eclesiates contra el secesionismo y el populismo radical de izquierdss” el mundo “ecledoates ofrece documentos de la corrupcion de la secesion catalana” y por ultimo en lad television A3,T5, la Sexta Quatro, TV1 entrevistas en eccludiva conAlbert Rivera
Ernesto tranquilo te ha faltado TV3… que seguro que mañana por la tarde en la comida de carmanyola del PSC si da tiempo despues del baile de Iceta, el de la Catalunya singular se referira a Eclesiastes, o en los mitines de Pablo Iglesias, Albert Rivera ( candidatos a la Generalitat ) o no ? el tema estelar sera Eclesiastes , Albiol dira que esas declaraciones no fueron en la salida de un bar sino en la Institución por último el hijo del “cerillo” versus Unió reclamara “seny” y añadira que el “cerillo” tiene buenas relaciones con Eclesiastes en el Palace de Madrid
No Ernestito.
“Suponguis” equivocadamente….
No todo gira al rededor de nuestra región, (aunque eso no les cabe en la molllera a los nacionalismos. Piensan que todo gira al rededor de ellos).
El libro del Eclesiastes lo encontrarás en el Tanaj judio o en la Biblia Cristiana..
Ernestito, querido, es cuestión de querer saber, de querer aprender y para ello necesitarás escuchar, (No solo un punto de vista rollo TV3 o solo la Cope), escuchar a quien tenga algo interesante que decir y despues….
Formarte tu propia opinion de las cosas. No comprar la mercancia prefabricada de otros…
Eso es el espiritu critico…..Algo que falta en los nacionalismos, por definición que adoran “las verdades oficiales” y se asustan ante el pensamiento autonomo…
¿Te apetecen ejemplos de lo que digo?..
Ernestito, Ernestito…!!!Cuanto te falta para madurar !!!
Nacionalimo español o catalan ? Cuando ya nos vamos a los escritos judios para santificar tu tesis apaga y vamonos
Els tòpics de l’antisocialisme són paraules molt gastades, Josep i Juan. A l’article de Xavi Paz i Cesc Castellana es parla d’arguments, de propostes, d’esperança i de confiança, i també s’explica un procés que és bastant més antic que el de l’ANC, el procés de la transició democràtica i el paper dels treballadors en aquesta dialèctica social. Volem més drets i més llibertats i més equitat, però això no ho pot representar en cap cas Artur Mas, encara que només sigui, tàcticament, el número quatre de la llista. El vot de la teva vida ja fa molts anys que el practiquem, moltes persones, però això no significa necessàriament votar a CDC o a ERC. Salut. #
Aquestes propostes fa un any eren el dret a decidir amb Pere Navarro, amb Montilla es va anar a Madrid, resultat del PSOE (O) i ara sembla que Maragall no te cabuda. No son tòpics son els periodes que heu gaudit d’un govern amb PSOE a l’Estat 21 anys de transició . ( caminant es fan tres deserts) Quant s’ha parlat de federalisme ?
Quina es la proposta de federalisme si la Presidenta d’Andalusia diu que cap privilegi, si solament l’Iceta paral del Compromis de Granada, quant no té cap davant del PSOE.
I parlar de Drets Socials quant amb un govern socialista es cambia la Constitució en una nit per posar que el primer es garantir la deuta.
No se si sera el vot de la teva vida, pero es trencar amb l’status-quo i si la carta de presentació son la publicitat de les butlletes del PSC ( 15 raons per votar PSC al sobre) dins de la butlleta apareixen 10 raons, suposem que les altres 5 son per pagar la deute
A l’article de Xavi Paz i Cesc Castellana es parla d’arguments, de propostes, d’esperança i de confiança, el procés de la transició democràtica i el paper dels treballadors en aquesta dialèctica social, tots els partits i ideologia tindria de ser es polítiques, per convenç-se a l’electorat, Sempre fan lo mateix, ofereixen més drets i més llibertats i més equitat, i desprès “si te he visto no me acuerdo” . El president Artur Mas, per la seva convicció i valentia, encara que ara només sigui, tàcticament, el número quatre de la llista, ja tindria ser el nou president. El proper dia 27 serà sens dubte el vot de la nostre vida, i lo que ja fa molts anys que practiquem, ès el vot de “la p…. ramoneta” del PSC i del PP.
Totes aquestes propostes que fan en Paz i en Castellana, fa un any eren el dret a decidir amb Pere Navarro, amb Montilla es va anar a Madrid, i el resultat del PSOE va ser un 0 , un “cero patatero” . En un govern amb PSOE a l’Estat 21 anys de transició mai s’ha parlat de federalisme, aixó es un conill que ara, com que veuen les de perdre, s’ha tret de la manega.
Tal com ens recorda en Josep : “Aprobare lo que diga el Parlamento de Catalunya ” paraules de Zapatero (PSOE) ” “hemos pasado el cepillo al Estatuto y no lo conoce ni su madre” paraules de Guerra (PSOE) , “Catalunya haurà de tornar els extremenys que es van dur ara fa 30 o 40 anys mes els seus fills i els seus nets” Sanchez Vara (PSOE) president d’Extremadura, Això es el vostre federalisme ? PSC. PSOE , Credibilitat = 0
Per els autors del article sembla que per les seves butxaques, un endollat a l’Ajuntament de Molins de Rei des de fa mès de 8 anys (amb dedicació exclusiva (46.204 €), el l’altre al SOC (amb xxxx €) , no es noti els cinc anys d’una crua crisi social i econòmica. Els pitjors Governs de la Generalitat de la transició ha estat el PSC amb en Montilla (PSC) . Queda meridianament clar que els de PSC no estan per la independència. Es obvi i tots els partits ho duien, que : Catalunya es un sol poble, amb la seva llengua i la seva cultura, rica en tradicions i amb les seves moltes maneres de fer, amb una història de Catalunya molt més rica de la que la d’ Espanya. La visió de tots els catalans és una visió molt més ampla i completa que la de la resta dels espanyols i ara, han dit “prou” , i esperem que el futur sigui com un sol poble integrats en una Catalunya, i els que no s’hi sentin be, que se’n vaguin a les seves terres de procedència, Els catalans no volem ser mes ignorats ni reprimits per els governs d’Espanya, PSOE , PP . Els temps de treballar per ponts de diàleg i treball conjunt ja han passat, aixis com el de picar l’ham de una reforma Constitucional que posi els fonaments de nous consensos, que respecti les singularitats i que delimiti clarament les competències, i menys si que aquesta reforma l’haurà de validar la veu del poble de tota España, per àmplies majories, amb regles clares, justificar-se amb que aixó a la cap i la fi és la democràcia.
“Ara es el moment” i no es gens sospitós que aquesta agitació nacionalista passi just en el moment que la crisi econòmica i la crisi de valors domina la nostra societat espanyola, per la corrupció del PSOE, PP, etc. dels seus màxims dirigents polítics amb possibles imputacions de pares fundadors : El caso ERE, el fraude masivo con las ayudas para formación de la Consejería de Empleo las facturas falsas de UGT Andalucía, en los años 80 fueron el pelotazo frustrado de Costa Doñana; en los 90 el famoso maletín con comisiones del caso Ollero [en el que el hermano del director general de Carreteras fue cogido in fraganti con 22 millones de pesetas en metálico] o la condonación de créditos de Caja de Jerez a los principales dirigentes del PSOE andaluz; y, en la pasada década, los negocios de los hermanos Chaves a través deClimo Cubierta y el caso Matsa, sobre la ayuda multimillonaria que ahora la Junta reclama judicialmente por la vía contenciosa a la empresa minera……..
Tenim una fiscalitat injusta a Catalunya, Hem vist com els darrers anys de governs del PSOE , PP, etc. a Catalunya han augmentat la pobresa i han posat en risc la cohesió de la nostra societat. Hem vist com l’única resposta de solidaritat i benestar ha estat la dels Ajuntaments, com el de Molins de Rei, immersos amb la “cleptocracia”que va començar en Arcas (ICV) , ideal per els regidors que estan amb nomina : alcalde (52.681 € ), els regidors de govern amb dedicació exclusiva (46.204 €), els tinents d’alcalde amb dedicació parcial (15,212 €) i els regidors amb dedicació parcial (14,072 €) i els regidors a l’oposició, 380 €/ regidor i ple) (4.560 € anuals/regidor), 95 €/mes (1.140 € anuals) per les juntes de portaveus, i els grups polítics tenen una subvenció municipal fixa de 305 €/mes ( 3.660 €), i variable en funció del nombre de regidors, 270 €/regidor , a mes dels cobraments cada 4 anys de la Junta Electoral en funció dels vots obtinguts,… Aixis si que es pot creure per sobre de qualsevol qüestió, estan els regidors amb les butxaques ben plenes, el seu tracte amb dignitat, tant en la seva condició, laboral, com en la social, així com en la cultural, i ganes de de sumar esforços (sous) en el dia a dia.
N’estem farts d’iluminats politics , xarlatans i vividors “que no han echado un palo al agua” que es creuen els salvadors i els deòlegs municipals, que copien la fraseologia barata del bisbe Josep Torres i Bages : “Cataluña será cristiana o no será”