CFS Molins 99 2-1 AECS Hospitalet. Un brillant Víctor Sanmartín ho atura pràcticament tot en una victòria on els molinencs van saber patir.
No, no va ser la més espectacular del Club Futbol Sala Molins 99. Tampoc va ser un partit vistós. Però els grans equips també saben guanyar els dies grisos i així ho va fer el Molins contra l’AECS Hospitalet en un partit on va fer una mostra d’esforç, concentració i saber estar sobre la pista quan el rival et pressiona fins a límits extrems i que es va resoldre per un estret 2 a 1.
Un element va ser clau: el porter Víctor Sanmartín. Ho podríem dir que els dos porters, perquè Alfonso Zambrano, molt oportú, també va fer una genialitat. El primer ho va aturar pràcticament arrodonint una actuació excelsa que va menjar-li la moral als rivals que, incrèduls, eren incapaços de superar-lo. Per moltes vegades que xutessin, sempre apareixia Sanmartín, com el gos guardià que protegeix la casa del seu amo. Quan no treia un braç, treia una cama, però la pilota mai entrava. Sobretot en la primera part, va salvar el seu equip.
Per la seva banda, Zambrano, que arrossega problemes físics però normalment s’alterna com a porter a la mitja part amb el seu company, només va estar uns segons sobre la pista. Però quins segons. Els de L’Hospitalet es van trobar amb un penal amb 2 a 0 a l’electrònic a mitjans de la segona part, quan es podien haver ficat en el partit i intentar la remuntada. Però Zambrano, genial, va intuir el llançament del rival i, amb uns reflexos de gat, va aturar la pena màxima. Sanmartín i Zambrano, una parella de porters que val un imperi i, sense la qual, segurament no s’hagués aconseguit la victòria dissabte passat.
Des dels primers minuts els visitants van pressionar la sortida de la pilota molinenca i en aquest context els de Chema Redondo van patir. De fet, durant molts minuts no podien fer res més que intentar defensar-se, confiant en la sort del seu porter, que no els va fallar. A finals de la primera meitat, després que els pals també posessin el seu granet de sorra, les forces es van començar a equilibrar. Després de la tempesta va arribar la calma i Àlex Sánchez Ajo, amb un gran xut des de la llarga distància, va començar a decantar la balança fent l’1 a 0 amb el qual es va arribar a la mitja part.
En el segon temps el Molins va millorar, corregint alguns aspectes respecta a la primera. Els jugadors van fer un esforç col·lectiu, tapant tots els espais. A partir d’una gran defensa, van anant passant els minuts i els visitants, que van tenir un parell d’ocasions clares que no van aprofitar, es van començar a desesperar. A més, Sergi Areny va fer el 2 a 0 posant en un matx on costava molt anotar. Semblava que després de patir al final s’aconseguiria una victòria amb un final tranquil.
Tot va trontollar amb el penal però Zambrano va aturar donant molta confiança als seus. Quan faltaven 20 segons, en el xut més innocent, els visitants van fer el 2 a 1. Moments de tensió que van superar-se amb els crits d’ànim de la nova grada d’animació: la Sínia Blues, que van fer soroll en tot moment. Amb aquests tres punts i després de cinc partits, el Molins 99 es col·loca quart a Tercera Nacional. Un bon inici de temporada que obliga a seguir-los la pita.
