Perruques i disfresses es colen a la 165a Fira de la Candelera que ha tingut menys visitants però on la majoria dels firaires reconeixen que no han notat una baixada de les vendes. L’afluència de públic també varia en funció del sector però enlloc es plasma l’anhelada recuperació econòmica.
A grans trets, els firaires asseguren mantenir les vendes d’altres anys després de la 165a Fira de la Candelera. Uns ho diuen amb una rialla, mentre que els més veterans ho fan recordant aquells anys de gran marge de benefici. Un exemple és Irene Grau. Ven formatges artesans a la Fira de l’Alimentació. Metre talla dauets explica que ara la gent compra “diferent” per no dir que la butxaca segueix picant. “Cada cop els trossos són més petits”, comenta. Fa onze anys que ve per la Candelera i assegura que enguany les vendes no han anat “ni a millor ni a pitjor”. És a dir, que no ha notat la recuperació econòmica que alguns prediquen.
Terraplè amunt, a la Fira Comercial, les perspectives són molt semblants. En Borja Castro representa la marca Craford, una casa de bateries i planxes de cuina. Fa 20 anys que hi són i diuen que de gent, enguany n’hi ha hagut menys, però que es manté “la qualitat de la venda”. Aquells que habitualment compren, ho segueixen fent. Assegura que el Carnestoltes ha fet la fira “més divertida” perquè algun personatge se’ls acostava disfressat.
No és l’únic que assenyala que hi ha menys trànsit. La majoria associen el dissabte a la tarda a més tranquil·litat, quan habitualment no sol ser així. Però la Carmen Fernández, artesana de joies de metalls nobles té una teoria. Segons ella que hi hagi menys gent és molt positiu perquè fa que es compri més: “no hi ha aquell nerviosisme, aquella angoixa que no et deixa decidir“, afirma.
L’Àngel Duran és tota una institució de la Fira del Planter. Mentre el seu fill carrega els arbres que no han venut, ell s’ho mira des de la cadira. “A les hores punta no es podia passar, sempre hi ha riuades de gent”, relata. I torna a constatar que al planter ja no hi compren els pagesos, sinó els aficionats. Aquest any “anem d’atmetllers”, explica. Altres firaires al planter ens arriben a parlar de la fira com “una passada” que es repeteix cada any. L’altra fira on l’assistència tampoc deixa de créixer és al sector vinícola.
Segueix la polèmica al Pati del Palau
Com ja va passar l’any passat, la nova plaça verda de Molins de Rei, el Pati del Palau, es transforma en l’aneguet lleig per la Candelera. El canvi de la Fira de la Natura, que ara s’ubica a la plaça del Mercat, segueix incomodant als brocanters. “És un cul de sac”, es queixa en Jordi Vilets, d’Antiguitats El Drac, que considera que el seu sector és el gran “perjudicat” de la fira. En canvi la Mireia Vinya, que ven embotit ecològic de Vic, està encantada d’haver canviat el Palau pel Mercat. “Des que ens han posat aquí ens va molt bé”, relata, perquè segons ella, ara “hi ha més pas de gent”.
En Jordi ho veu molt clar. “Si volen promocionar la plaça, que no ens hi posin a nosaltres” reclama, sinó un sector al qual la gent hi va directament, com ara l’alimentació. Al haver-hi menys públic, baixen les vendes, i de retruc, la qualitat. “És un peix que es mossega la cua”, es lamenta, i veu “molt probable” que si ningú hi posa solució la Fira d’Antiguitats acabi desapareixent. De moment, ja hi ha firaires que venien l’any passat i ho han deixat de fer al conèixer la ubicació. “Som un museu ambulant”, explica, pel que demana que l’administració els ajudi a no desaparèixer.
Un cas a part és l’Adam, que ven infusions de Sóc Natural. Vingut de l’Àfrica subsahariana, la fira acaba quan es treu la barretina. Ha estat una de les sensacions de la mostra, tot i que ja fa anys que ve. Perquè una barretina? Diu que parla millor el català que el castellà. Trencant els tòpics, o potser una broma carnavalesca. Sigui com sigui, les màscares i les disfresses no han fet res més que donar un toc d’humor a la 165a Fira de la Candelera.
[sam id=”53″ codes=”true”]
