CFS Molins 99 5-8 FS Linyola. L’equip de Chema Redondo encadena tres derrotes consecutives. L’última va ser a casa contra el Linyola en un partit que tenia controlat.
Com el doctor Jekyll i mister Hyde, el Club Futbol Sala Molins 99 té dues personalitats ben diferenciades. Dues cares que sorgeixen en qualsevol moment de forma imprevisible. D’una banda, quan l’equip està concentrat i amb les idees clares és capaç de plantar-li cara a qualsevol rival de Tercera Nacional. I, per l’altra banda, quan desconecta, quan no es comporta com un veritable equip, es veu penalitzat en una categoria tan exigent, pagant amb la derrota en reiterades ocasions.
La desfeta contra el Linyola a casa, tercera consecutiva, va ser el reflex de la bipolaritat de l’equip entrenat per Chema Redondo. Durant la majoria de minuts de la primera part va dominar, va portar el control del partit i es va posar per davant en el marcador obtenint premi pel seu bon joc. Però un seguit de trams fatídics en menor proporció durant la primera part i més visibles en la segona van deixar estèril el treball fet anteriorment a base de falta d’intensitat defensiva i concentració.
Es va posar 2 a 0 el Molins 99 en els primer minuts, gràcies a dos grans gols de Sergi Areny i Iván Rodríguez. Fins i tot es va refer del 2 a 1 amb una genial diana de Rubén García (3 a 1), però ja en el primer temps es veia que els molinencs anaven de més a menys i el rival va deixar l’electrònic en un 3 a 2 abans del descans.
En la represa un miratge va servir per fer el 4 a 2 gràcies a una gran jugada d’Albert Victori rematada per Ramon Correa. Però ràpidament els dubtes i la falta de concentració van aparèixer en els locals. Ho va olorar el Linyola i especialment un jugador, David Vendrell.
Aquest home, que ja havia fet un gol en la primera part, va marcar tres seguits aprofitant-se de la passivitat defensiva del Molins 99, que el deixava conduir entre més d’un defensa. Vendrell va capgirar el partit aprofitant les errades locals i l’electrònic va anar tombant-se fins col·locar-se 4 a 5.
Amb encara molts minuts per davant Redondo va apostar per jugar amb porter-jugador. En altres ocasions la tàctica va sortir bé però contra el Linyola va resultar suicida. De forma infalible, els visitants remataven amb encert des del seu camp a la porteria buida del Molins 99. Amb tot, el partit va acabar amb un 5 a 8.
Un càstig dur per als molinencs, que han de trobar la forma de mentalitzar-se i ser més constants durant els partits si no volen patir.
