Els 80 anys del PSUC a Molins de Rei han servit perquè es retrobessin molts històrics del partit i d’ICV, però també d’Esquerra Nacionalista, MES, ERC i Molins Camina. Recordant els orígens del PSUC com a confluència, es va plantejar retornar a aquesta fórmula per reflotar el partit.
Des d’Antònia Castellana, primera alcaldessa democràtica de Molins de Rei amb el PSUC, fins a Júlia Fernández, l’única regidora que té el partit hereu -Iniciativa- ara mateix. 37 anys separen l’una de l’altra i la situació del partit és molt diferent, però totes dues, i moltes de les persones que han anat passant pel partit en aquest temps, es van retrobar el passat 7 de novembre per fer memòria, també autocrítica i plantejar un nou futur pel partit en forma de confluència. L’excusa: els 80 anys del Partit Socialista Unificat de Catalunya, tot i que la mirada va estar posada, sobretot, en la transició.
Més de 90 persones hi van anar, amb presència de molts regidors de totes les èpoques del partit, inclosos els caps de llista Alfred Bofill i Ivan Arcas, exalcalde, però no el també exalcalde Josep Janés, excusat per la moderadora, l’exregidora Genoveva Català.
Tornar a confluir com ho va fer el PSUC
Iniciativa també va voler convidar membres d’altres partits, ja fossin excompanys de coalició (Esquerra Nacionalista, amb Jordi Romeu i Salvador Castellví; o Manel Monllaó, de Moviment d’Esquerres), excompanys de govern (Esquerra Republicana de Catalunya, amb els tres regidors actuals però no l’exalcalde Víctor Puntas, també excusat) o la coalició amb qui volen fer confluència: Molins Camina. Recordaven així la transversalitat que va tenir el partit a Molins de Rei durant molts anys, i la que els agradaria que tornés a tenir.
La idea de la confluència va ser una constant. Ho mencionava només començar la moderadora, l’exregidora Genoveva Català: “el moment demanda un esforç polític de consens i treball en comú” que s’ha de materialitzar en “un nou subjecte que arreli en les esquerres i la defensa dels pobles”. En la mateixa línia es van expressar, pensant més en clau nacional, dos dels convidats: l’historiador i membre del PSUC i ICV Andreu Mayayo; i l’exvicepresident d’ICV i exdiputat, Jaume Bosch.
Mayayo va recordar que els orígens del PSUC també van ser en forma de confluència que “no va ser fàcil perquè hi havia gent molt diferent”, tant d’ideologia com de classes socials. Bosch recordava les dificultats d’unir socialistes i comunistes i que “es defensava l’autodeterminació des del principi”. Per ell el paral·lelisme és clar: “amb les confluències gent de moviments socials s’anima a fer política, igual que va passar amb el PSUC”.
Cal “no comprar-ho tot”
També en va parlar Antònia Castellana, tot i que amb més recels. “Cal aprofundir en la democràcia per fer front a la globalització i el capitalisme”, deia, considerant que “els partits s’han de modernitzar” però que el canvi ha de “sorgir de les places”. Va parlar de la seva experiència recent amb el grup de dones Les Heures o Molins Acull: “sóc reticent a tenir local perquè això et vincula amb les institucions i ha anat creant clientelisme”. També aconsellava “no comprar-ho tot” perquè, deia, “en política ho comprem tot, amb subvencions per exemple”.
Des del públic, Carme García, membre del PSUC de Molins de Rei quan Castellana era alcaldessa, va fer crítiques més directes: “Iniciativa s’ha quedat massa a les institucions, i no és propi d’un partit d’esquerres, hem deixat de pensar en la gent”, i afirmava: “estic molt orgullosa de la història del PSUC però no sé si en puc estar del present”. La seva intervenció es va endur un gran aplaudiment del públic.
Castellana recorda els orígens
Sobre l’època del PSUC, Castellana va incidir en el fet de ser la primera -i única- dona alcaldessa. Va explicar que, encara que ella encapçalés la llista “només hi havia quatre dones”, malgrat que al darrere “les pencaires eren majoria de dones”. Recordava també l’època de dictadura: “valoro la clandestinitat tant o més que la democràcia”, fent molt present que “no van ser flors i violes, va ser molt dur”.
En acabar, l’artista Alfred Bofill, cap de llista d’Iniciativa el 1987, va lliurar quadres d’homenatge a dos membres del PSUC vinculats als barris: Antonio Méndez, de la Riera Bonet, i Custodio Castro, del Canal. El van recollir, emocionades, les seves viudes: Angelina Llaveria i Manoli Barrera.
Molt bona crònica, Jordi.
Antonia Castellana nos dejó con el pendón de la Radio Municipalista Municipal dependiente 100% de l’Ajuntament, De la Geno antes de que se apalancase en la Junta de Aguas, nos dejó el pendón de los mastodónticos autobuses que siempre van vacios, Del Arcas ,sabemos que inventó la cleptocracia (enriquecimiento fácil) política en Molins de Rei , de la que ahora ya nadie quiere desprenderse, se ensacó 243.724,51 € (40 Mill Ptas). entre el 2007 y el 2011 y nos dejó el bodrio de los Paneles Solares, Victor Puntas (el guaperas) sin oficio ni beneficio, no nos dejó nada, pero entre 2007 y 2011 se ensacó 212.508,80 € (35 Mill Ptas) , luego ha estado medrando en el cementerio de elefantes del Consell Comarcal, y ahora está con un buen sueldo como persona de confianza de ERC en Sant Vicens H. El Bofill se apalancó en Fira…. y ya se ha visto…
Ciertamente : “Iniciativa s’ha quedat massa a les institucions, i no és propi d’un partit d’esquerres, han deixat de pensar en la gent i sólo piensan en su bolsillo”, Sólo les queda, para no desaparecer, asociarse con Podemos