Recentment l’AMB ha proposat que Molins passi a formar part de la zona tarifaria 1. El motiu es reduir la contaminació i afavorir el transport públic. L’Ajuntament, la ciutadania i els polítics hi estan d’acord.
Potser hi falta algú? Com diu la cançó de la Trinca: “i la pobre RENFE què?”
Recordem els darrers 30 anys de preocupació de la RENFE/ADIF pel transport públic a Molins:
– Estació vella i petita: el 2003 li van ampliar el vestíbul, elevar les andanes, eixamplant-les mitjançant la supressió d’una via i posar un sostre metàl·lic sobre dues d’elles i que només arriba a un terç de la seva longitud. També l’han pintada 3 vegades però de tant vella torna a caure la pintura ràpidament. En 30 anys.
– Nul.la accessibilitat: hi ha un ascensor que només puja al vestíbul, però no se’n van posar a les andanes. També varen tancar l’accés pel carrer Sant Antoni Maria Claret, sense pensar en posar cap màquina validadora per poder entrar legalment. Aprofitant les obres del 2003 es va fer un pas soterrat, només per a vianants, pagat per l’Ajuntament, que amb la volta que fa més que per entrar a l’estació sembla per evitar-la.
– Informació ineficient: els nous tele-indicadors inicialment indicaven les hores d’arribada dels trens. Com que freqüentment no es compleixen varen solucionar aquest problema fent que només apareguin els minuts que falta per a la seva arribada (minuts que a vegades pugen i baixen, com si els trens anessin cap enrere).
Ni els tele-indicadors ni la megafonia mai aclareixen si el tren estacionat a la via 3 sortirà abans o després del que ha de venir de Martorell.
– Escassos trens nous: varen començar a ser canviats a partir del 1992 (Series 446 i 447) però no pas per a les Olimpíades, doncs ja portaven anys a Madrid. Amb els més nous Civia (sèries 462, 463, 464 i 465) va passar el mateix: han arribat tard i en compta-gotes.
– Baixa freqüència de pas: els dies feiners passen 4 trens/hora de la R4, igual que fa 30 anys (ja no hi ha els semi-directes d’abans). Però dels 6 trens/hora de la R1 que acaben a L’Hospitalet n’han perllongat dos fins a Molins. Els altres 4 trens segueixen acabant a l’Hospitalet casi buits. Els dissabtes i festius només hi ha 3 trens/hora, com fa 30 anys.
– Puntualitat “sense novetats”: en direcció a Barcelona el més habitual és que no compleixen els horaris especificats als panells. L’eliminació dels horaris dels tele-indicadors n’és un reconeixement implícit. Complir vol dir anar al minut, doncs per a un viatge de 18 minuts fins a Sants un retard de 2 minuts representa un 11% més de temps.
– Canvis en les vies “els justos”: varen ser canviades aprofitant, o obligats per, la remodelació de les andanes, però només en el tram de l’estació. Entre Molins i Sant Feliu o Papiol no s’han fet canvis.
– Intermodalitat, què és això?: no es va fer res de la possibilitat de fer un pàrquing “dissuasiu” abans de construir pisos a l’inici dels 90 al carrer Sant Antoni Maria Claret (les antigues Indústries Marca). Tampoc arriba cap bus a l’estació.
No hi ha cap comparació possible amb els FGC de la Generalitat al Baix Llobregat (i a la resta de Catalunya tampoc): FGC ha canviat totes les estacions de la Línia, creant-ne de noves, totes son adaptades, des de Sant Boi a Martorell totes amb aparcaments dissuasius i amb parades de bus de connexió. Els trens tenen menys de 20 anys. La puntualitat va al minut, la freqüència de trens es del doble, tant feiners com festius (FGC ha creat els metros comarcals). I les línies han estat soterrades en moltes poblacions, tot i no haver l’accidentabilitat que té la RENFE.
No sembla que la contaminació ni l’ús del transport públic hagin de millorar si no es compta amb la col·laboració de RENFE/ADIF.
Esperem de debò millorar el transport públic amb una companyia que més aviat sembla estar sistemàticament dedicada a boicotejar-lo a Catalunya?
Per tot això, des de l’ANC i coincidint amb altres col·lectius, volem poder gestionar totalment les línies de rodalies i regionals que ara estan en mans de RENFE/ADIF. Això sí, disposant directament dels recursos econòmics corresponents.
Miquel Monras és membre de l’ANC
