Xavi Paz (PSC): “Hi ha independentistes que reconeixen que Casals s’ha equivocat trencant el pacte”

El portaveu del PSC a l’Ajuntament de Molins de Rei i fins fa unes setmanes primer tinent d’alcalde, Xavi Paz, està dolgut i se sent traït. L’alcalde, Joan Ramon Casals, va decidir trencar el pacte de govern municipal vigent des del 2011 per posicions discrepants davant el moment polític que viu Catalunya. Paz no dubta a afirmar que Casals va actuar pensant com a diputat del Parlament enlloc de fer-ho com a alcalde. A més, considera que s’equivoca i que, fins i tot, hi ha independentistes de Molins de Rei que no veuen bé que la sociovergència hagi arribat al seu final perquè funcionava bé en clau local. 

Com van comunicar-li el trencament del govern municipal?

No m’ho van comunicar. Va ser un acte de covardia. Dilluns 30 d’octubre havia quedat amb el senyor Joan Ramon Casals a les 17:30 hores al seu despatx i prèviament, al matí, em vaig assabentar per Ràdio Molins de Rei que seríem expulsats del govern. Un trencament unilateral del pacte de govern que teníem entre els regidors del PDeCAT i el PSC des del 2011 i que havíem reeditat el 2015. Per tant, un acord que funcionava des de feia sis anys, que estava transformant Molins de Rei.

S’ho esperava? 

No, en absolut. Crec que és una mesura desproporcionada, que no tocava i que, segurament, durant els pròxims dies veurem que amagava altres realitats i intencions del senyor Casals i del PDeCAT. És una mesura que no té res a veure amb el pacte que havíem signat. És veritat que el 2011 ja hi havia molta gent, sobretot els anteriors socis del senyor Casals, els regidors d’Iniciativa i d’ERC, que ens deia que no era una persona de qui pots refiar-te. Malgrat aquelles advertències, vam treballar per establir una relació de confiança que creia que funcionava perfectament. Em sap greu haver de donar la raó a aquelles veus que deien que Casals no és una persona de fiar després de veure com ha trencat el pacte de forma unilateral. Sobretot, veient com ell mateix reconeix que no hi ha cap incompliment del pacte i que els regidors socialistes estaven treballant amb lleialtat i amb la màxima dedicació a aquesta transformació de Molins de Rei.

Ha parlat amb Joan Ramon Casals des del trencament del pacte?

No. Hem coincidit en un parell d’actes relacionats amb la vila però no hem tornat a parlar d’aquest tema.

S’ha sentit traït?

Absolutament, el senyor Casals reconeix que no ha complert el pacte, un acord que s’establia per Molins de Rei, per transformar-lo i millorar-lo amb tot un seguit d’accions. Precisament els dos pactes, el del 2011 i el del 2015, ens donaven llibertat de posicionament, de pensament i de vot en tots els aspectes que no tenien a veure amb la política local. Reconeixíem que teníem projectes nacionals diferents. Crec que és el que estan fent altres alcaldes del PDeCAT. Fa uns dies llegia una entrevista a l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras, on reconeixia que ella continuava governant amb el PSC perquè és una persona de paraula i havia signat un acord de 52 punts a la seva ciutat i que s’estaven complint perfectament i, a més a més, ella reconeixia que en aquest pacte deixaven fora els aspectes de política nacional. Això no ha passat a Molins de Rei. El senyor Casals no ha complert el seu pacte, l’ha traït. Segurament, haurà de seguir explicant els motius que l’han portat a trair el seu compromís, perquè jo crec que encara no ho ha fet.

Creu que és una decisió precipitada?

[pullquote]La decisió de Casals està motivada per la seva condició de diputat, no d’alcalde[/pullquote]

Sí, és una decisió motivada per la seva condició de diputat, no d’alcalde. L’únic que em reconeix en les converses prèvies que vam tenir és que quan pren aquesta decisió porta dos mesos on l’ha influenciat molt més l’ambient de Barcelona que no pas el de Molins de Rei. El fet que Casals sigui diputat ha dificultat les coses. Els seus propis companys ho han vist en l’agenda del dia a dia, ha dificultat la feina del govern municipal. Crec que aquests dos mesos d’una alta intensitat, també emocional, no han ajudat al senyor Casals a prendre una decisió amb el cap fred, pensant en Molins de Rei exclusivament i en l’acord que ell mateix va signar al juny del 2015.

Quin ambient creu que hi ha a Molins de Rei respecte a aquell pacte?

Molins de Rei, com la societat catalana, és divers. Si creiem que el pensament molinenc és només el que s’expressa a les manifestacions ens equivoquem. La realitat és una combinació d’aspectes. Jo mateix m’he manifestat en més d’una ocasió per reclamar la llibertat dels ‘Jordis’ o la no aplicació de l’article 155, també amb l’Assemblea Groga en contra d’aquest article al sector de l’educació. I el 2 d’octubre ho vaig fer en contra de les càrregues policials de l’1 d’octubre. Al mateix temps, tampoc estic d’acord amb la via unilateral de la independència. El meu pensament no és únic, sinó que té molts reflexes a la realitat de la vila. Per tant, crec que a Molins de Rei, i així m’ho han fet sentir molts veïns i veïnes, també independentistes i persones que van votar l’1-O, hi ha molta gent que reconeix que la decisió que ha pres Joan Ramon Casals de trencar el pacte és equivocada i no s’adequa amb la bona feina que ell mateix diu que estàvem fent per a Molins de Rei. Per tant, hi ha un sentit majoritari i comú que estableix diferències entre el que podia estar passant al Parlament de Catalunya i a Molins de Rei i no veu amb bons ulls que s’hagi barrejat la dinàmica parlamentària i nacional amb la bona feina que estàvem fent a Molins de Rei tant el PDeCAT com el PSC.

Vostè mateix ha comentat que ha estat en diferents manifestacions aquests últims dies. Des del trencament del pacte de govern no ha assistit a cap altra tot i que n’hi ha hagut. Ho feia en aquells moments per intentar mantenir el pacte de govern?

Ni abans havia anat a totes ni després he deixat d’anar a totes. Qui em coneix sap que les coses les faig amb passió i, sobretot, amb convicció. La meva convicció d’anar el 2 d’octubre a la plaça de l’Ajuntament i manifestar-me en contra de les càrregues policials no és per interès electoral ni per intentar mantenir un pacte, ho faig per convicció, perquè crec que allò va ser un error gravíssim del qual espero que en un futur algú doni explicacions i assumeixi responsabilitats polítiques. El fet d’anar també el dimarts després de l’empresonament dels Jordis és perquè crec que són mesures cautelars desproporcionades. I el fet, per exemple, de no anar a la vaga del 3 d’octubre es perquè no volia que en aquella vaga que ja estava convocada s’utilitzés la meva presència a favor de la independència, sobre la qual he fet mostres suficients que no estic d’acord. I encara menys de forma unilateral. Nosaltres, en tot moment, hem tingut un posicionament molt clar: ni declaració unilateral d’independència ni aplicació de l’article 155.

Però si demà passat es convoca una manifestació en termes de demanar l’alliberament dels consellers cessats que es troben a la presó vostè hi aniria?

Segons qui la convoqués i segons els termes en la qual es convoqui. Li torno a dir, sempre m’he manifestat per la pròpia convicció, no hi ha hagut cap posicionament a la sala de plens, cap moció aprovada o sense aprovar buscant rèdits electorals. La mateixa convicció que em mou a assistir a aquestes concentracions és la que ens va portar a signar un pacte amb el PDeCAT el 2011 malgrat les advertències dels anteriors socis i a repetir-ho el 2015 en benefici de Molins de Rei i els seus veïns.

Com ha rebut la notícia el seu equip? 

Amb enuig, amb tristor i reconeixent que era un sense sentit. Dit això, amb la dignitat que ens caracteritza i amb la convicció que la decisió no es deu a cap error nostre. D’errors, segurament n’hem comès en l’acció de govern, tothom comet errors a la seva vida, però fins i tot el propi senyor Joan Ramon Casals reconeix la nostra lleialtat, la bona feina feta des del 2011.

Diu que Casals té motius que no ha expressat públicament per trencar el pacte. Quins pensa que són? 

La situació política del país és la mateixa aquí que a Vilanova i la Geltrú o que a Premià de Mar. El seu alcalde, Miquel Buch, és president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). És del PDeCAT i també governa amb els socialistes. La mateixa situació que a Vilafranca, i així fins a 60 municipis de Catalunya on els socialistes segueixen governant amb forces independentistes. Suposadament trenca amb nosaltres per la nostra aprovació del 155 però el senador del PSC, el president José Montilla, no va votar aquesta aprovació, i se’ns demana que trenquem amb el PSOE… això no és una justificació de rebut per trencar una bona acció de govern que estàvem fent a Molins de Rei i per, de cop i volta, començar a defensar una República que fins i tot qui l’ha aprovat ni se la creu ni l’ha defensat. Potser el que cal és que el senyor Casals desperti, torni a la realitat, i assumeixi i expliqui perquè ha volgut trencar amb el PSC. Si vol establir un altra acció de govern amb altres socis, que és molt legítim, que ho expliqui.

Ha parlat de la seva presència en manifestacions, moltes convocades per entitats independentistes. Se sent distant de les posicions del PSC?

No. Evidentment, algunes coses m’agradaria que fossin d’una altra manera però crec que al paper del PSC, com al llarg de la democràcia, arribarà un moment en el qual se li farà justícia. Tothom ha reconegut que en aquelles hores transcendentals del 26 d’octubre el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, era de les poques persones que podia parlar tant amb el president de la Generalitat com amb representants del govern espanyol. Era un dels pocs ponts de diàleg que hi havia entre els dos governs, això és el que ens caracteritza. Ja sabem que en moments polítics on hi ha desitjos que tot sigui frontisme, els ponts no estan ben vistos i és el primer que es vol trencar però nosaltres, precisament, considerem que és el moment dels ponts. És en aquesta situació que tenim un paper que no hi cap en 140 caràcters del Twitter però que molta gent creu realista i adequat. Per tant, m’hi sento plenament identificat.

Una de les imatges més criticades és el selfie de Miquel Iceta amb diferents representants del PP. Què va pensar quan va veure la imatge?

Els moments importants són molt més que una fotografia. Recordo el que va passar el 2011 i el 2012 amb l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat d’enormes retallades gràcies a una fotografia de l’Alicia Sánchez Camacho, llavors presidenta del PP, amb el llavors president de la Generalitat, Artur Mas. Allà és on va néixer el procés. Podria recordar també altres fotografies com el senyor Carles Puigdemont amb Arnaldo Otegui, o una altra de tots els representants de la política espanyola, des d’Albert Rivera fins a Carles Campuzano passant per Cristina Cifuentes, Pablo Iglesias i tants altres representants. La realitat va més enllà de captar una fotografia. En aquella imatge de Miquel Iceta envoltat de membres del PP al costat també hi havia membres del PSC com el senyor Borrell o el senyor Illa. Era una manifestació en contra de la independència i a favor d’una via d’encaix de Catalunya i Espanya.

És en aquest punt on se situa vostè i el seu partit?

Nosaltres no estem en els frontismes, estem a la tercera via. Una via que la llista del PSC per al 21-D recull perfectament, amb membres d’Units per Avançar, antiga Unió Democràtica, i d’Esquerra Federal. Persones que volen enfortir la via tradicional del catalanisme a la qual sembla que molts altres ara estan venint. Nosaltres encantats de poder tenir diàleg, que és el que volem i vam reclamar també un dissabte a la Plaça de l’Ajuntament i sembla que rebíem bromes i mofes d’alguns representants polítics locals. Nosaltres sempre hem estat al mateix lloc: amb el diàleg, la negociació, l’acord i la votació.

No és estrany veure persones com Espadaler que, per posar un exemple, no estan a favor de l’avortament, en una candidatura socialista?

És un moment excepcional, ningú ho nega. I per tant la llista és excepcional, de gent que confia en un diàleg i en enfortir aquest catalanisme històric que ara ha perdut referents i en el qual el nostre primer secretari s’erigeix com el representant. Que no vol ni vies unilaterals que condueixen cap a una independència que ara mateix no té sortida ni tampoc vol unes posicions immobilistes i recentralitzadores del PP i Ciutadans.

I amb la postura del PSOE se sent còmode?

[pullquote]El PSOE ha actuat representant el bo i millor del PSC: el diàleg[/pullquote]

El PSOE sempre ha dit que no donava suport al PP, sinó a l’Estat de dret. És evident que tenia un marge d’actuació estret, però dins d’aquest marge s’ha actuat representant el bo i millor del PSC: el diàleg. Hem aconseguit allò que molts negaven que pogués ser realitat: que el PP s’avingués a una reforma de la Constitució. Estem allà on el PSC volia que estigués el PSOE. Ens devem, la nova generació, una reforma de la Constitució que ha de venir des del diàleg, amb un pacte que després ha de votar la gent. No és veritat que no estiguem d’acord amb una votació, estem d’acord amb votar un acord amb la resta d’Espanya, per la reforma de la Constitució, un acord que faci millor Catalunya i el nostre Estat de dret. En aquest sentit, la feina feta pel PSC i el PSOE ha estat molt important i difícil. Ara bé, si us plau, que no se’ns doni la culpa de tot el que ha passat en aquests moments perquè algú posa al mateix nivell la responsabilitat de qui està governant amb la de qui està a l’oposició. No hem estat protagonistes dels últims anys de desavinences entre els dos governs, d’immobilisme i falta de resposta per part del govern de Madrid i d’unilateralitat del govern de Catalunya. Han estat protagonitzats per partits polítics de la dreta espanyola i la dreta catalana.

Com serà l’oposició del PSC al nou govern municipal?

Amb coherència i lleialtat amb el que vam signar. Amb el que 2.522 molinencs van fer costat a les passades eleccions municipals. Nosaltres serem fidels amb tot el que hem estat treballant fins ara. Quan ara sembla que l’exsoci de govern no defensa el pla d’equipaments que hem estat treballant conjuntament, nosaltres defensarem aquest pla i els projectes que estan en marxa. Que ningú dubti que continuarem defensant la biblioteca a l’edifici del Molí, on hem estat grans protagonistes d’aquesta decisió i que és un dels aspectes més pendents, la tercera fase de la Zona Esportiva Ricard Ginebreda, la reforma del Parc de les Palmeres, la reforma en la seva totalitat del passeig Pi i Margall, polítiques socials, polítiques d’ocupació actives… I a més a més, defensarem aquelles renúncies que vam fer en benefici d’un pacte el 2015 i que ara ens sentim amb les mans lliures després del trencament deslleial i unilateral per part del senyor Casals.

Em pot dir un exemple d’aquestes renúncies vinculades a pactar amb el PDeCAT?

És notori que nosaltres ens vam presentar amb un programa electoral on defensàvem que l’illa de vianants de tot el Centre Vila, l’ametlla de Molins de Rei, tingués prioritat per als vianants i el vianant fos l’únic protagonista en molts moments. De fet, teníem un pacte amb el senyor Casals, ja de l’anterior mandat, que entre altres coses deia que el carrer de Baix entre el carrer Doctor Barraquer i el carrer Miquel Tort havia de ser completament per als vianants en horari de cap de setmana. No s’ha complert. Creiem que ara ha arribat el moment que amb la urbanització del carrer Barraquer que ha estat preparada per al doble sentit de circulació, amb la plataforma única i el carrer de Baix reformat i amb la plaça de la Creu convertida en una gran plaça per als vianants puguem ser més agosarats i valents amb l’illa de vianants del centre del poble. Estem convençuts que això també ho defensaven altres formacions polítiques amb les quals podem establir majories a la sala de plens. Molins de Rei, ara sí, podrà fer passes decidides en aquest sentit quan és evident que Convergència està sola i en minoria davant d’aquestes opcions de mobilitat del poble.

Pateix perquè alguns projectes ja en marxa s’aturin?

[pullquote]Els regidors del PSC estàvem estirant del carro.[/pullquote]

Sí, sens dubte. Els programes i les accions també depenen de les persones que hi són. Al darrere també hi ha qui treballa més i és notori i reconegut per molta gent que qui principalment estava estirant del carro en aquest mandat eren els regidors del grup municipal socialista. En aquest mandat hem patit molt les absències del diputat Joan Ramon Casals. En aquest sentit és evident que hi ha molts projectes que bàsicament els estàvem desenvolupant nosaltres amb lleialtat al pacte de govern però amb un lideratge dels regidors del PSC. Pateixo per determinats projectes que no veig clar que es tirin endavant. A més, l’Ajuntament ja portava bloquejat dos mesos com a conseqüència de la política general i nacional. Si algú creu que el senyor Joan Ramon Casals pot portar més de 18 regidories que aixequi el braç. És absolutament impossible que una persona pugui portar 18 regidories de l’Ajuntament. És molta feina. Hi ha un govern interí i provisional a l’espera que entrin la resta de forces polítiques però ara mateix és un govern en minoria.

Com valora l’opció que es conformi un govern municipal unint els partits independentistes a Molins de Rei?

[pullquote]Valorarem el nou govern en funció de les seves polítiques, no de les sigles[/pullquote]

Nosaltres no valorem en funció de les sigles ni de les seves polítiques nacionals. En coherència amb el que vam fer el 2015, valorem a partir de les polítiques i projectes que facin per a Molins de Rei. Si la incorporació és per esmenar i canviar moltes de les coses per les quals estàvem treballant i projectes que vam signar a l’acord de govern del 2015, haurem de valorar el que es fa. Ara per ara, entre el temps d’espera per veure si entren o no, entre el temps que cal per conèixer bé tot allò que és més que un titular, i entre la pràctica i l’encaix que representi això en el dia a dia… ens fa ser molt negatius perquè es perdrà molt de temps. Com deia el meu company Pep Puiggarí en un article sensacional que va escriure a la seva publicació: més enllà de l’estelada, més enllà de les polítiques independentistes, s’ha de dir que no és el mateix governar Molins que posar l’estelada al balcó. Molins de Rei no es governa amb una estelada al balcó de l’Ajuntament. Esperarem que facin públic el seu acord i llavors valorarem si això canvia radicalment les polítiques que estàvem fent o, per contra, segueixen el mateix projecte.

De moment ERC ja ha dit que accepta pactar si també hi entra la CUP i ha fet públiques les accions de govern que han consensuat. Què li semblen aquestes mesures?

He de dir que tot el que sé d’aquestes accions és a través de la notícia del Viu Molins de Rei. Les anirem valorant en el seu conjunt quan les coneguem totes, però el primer efecte és de sorpresa, perquè diverses accions que han sortit a la llum pública ja estaven previstes. Sorprèn que es pretengui bastir un nou acord municipal amb mesures en què ja es treballava. Treure les plaques fotovoltaiques i fer una zona verda ja estava previst i n’estàvem parlant. La reforma del Parc del Pont de la Cadena també, de fet és una proposta que forma part del programa electoral del PSC. La municipalització de Veolia ja fa temps que s’està debatent amb els partits, des que l’Ajuntament es va convertir en màxim accionista de l’empresa de biomassa. I quan es diu que s’ha de fer la guia de serveis, era un compromís de les ordenances fiscals del 2017. Aquest any la regidoria de Transparència va emetre un esbós de document que va ser aturat per la regidoria d’Economia. I a les entitats esportives, ja se’ls ha explicat que quan acabin les obres del Ricard Ginebreda quedarà lliure una nau del Polígon Riera del Molí que es podrà utilitzar provisionalment per descongestionar els horaris del poliesportiu.

Entenc doncs que si es formalitza aquest acord es pot donar el cas que el PSC doni suport a algunes de les seves iniciatives.

Ho vam dir a l’últim ple, quan encara érem govern però ens sentíem exclosos i no vam intervenir en els punts d’acció del govern. Que ningú esperi que ara de cop i volta canviem de pensament. Sempre que es portin aspectes que hem vingut treballant o que estaven en el nostre programa polític evidentment que no farem res diferent al que pensem. Defensarem i aprovarem tots els projectes que estiguin en aquesta línia. Però no només farem això, continuarem defensant els interessos generals de Molins de Rei, el sentit majoritari dels ciutadans, el nostre programa polític i vetllarem perquè aquest bloqueig a què està sotmès ara mateix el govern de Molins de Rei duri el mínim possible.

Creu que es pot allargar molt aquest període d’impàs?

Estem en un moment transcendental del mandat municipal. És un moment de concreció de molts projectes, l’últim en què encara es pot treballar i després només s’executa. Haver perdut el que representarà des del setembre fins al gener, pràcticament sis mesos a aquestes alçades del mandat, és molt dolent. Molins de Rei perd, els seus veïns i veïnes ho han de saber. Molins de Rei no està desplegant la màxima velocitat de creuer que necessita la seva gent. Els seus projectes estan avançant ara mateix a un ritme molt baix. Això no és el que necessita Molins de Rei.

Es veu encapçalant la candidatura del PSC a les pròximes eleccions municipals? 

[pullquote]Personalment, em veig encapçalant la pròxima llista del PSC a les eleccions municipals[/pullquote]

Personalment, sí. En qualsevol cas, és una cosa que s’ha de veure amb la reflexió, el pensament i la decisió de la resta de companys i companyes socialistes de Molins de Rei i veure com ens presentem, en quins termes, i fer el procés que com a formació política tenim establert. És més, diria que ara mateix encara tinc més convicció amb el que estem fent, més passió i més il·lusió si cap per continuar treballant per a Molins de Rei. Que no hi hagi cap mena de dubte, és el que farem des d’ara mateix fins al 2019 independentment de la decisió que es prengui de cara a les properes municipals. Ara mateix tots els regidors socialistes tenim ganes de continuar treballant per a aquelles idees que havien rebut la confiança dels 2.522 molinencs i molinenques el passat maig del 2015. Hem de seguir treballant per continuar millorant el municipi perquè com deia el 2015, per nosaltres, Molins primer. Altres, que potser es presentaven amb altres eslògans que volien ser l’alcalde de tots, han demostrat que no és l’alcalde de tots, que només és un alcalde de la meitat de la població molinenca perquè ha demostrat que per raons que no tenen res a veure amb Molins de Rei ha prescindit de la segona formació política a la sala de plens amb cinc regidors.