Més de 2.000 unitats del nou producte vinculat a la Fira de la Candelera de Molins de Rei s’han venut des de la seva creació. El llançament de la nova botifarra molinenca ha superat les previsions i se n’han hagut d’anar fabricant més sobre la marxa.
Molins de Rei té, des d’ara, un nou signe d’identitat: una botifarra. Es tracta de l’embotit de coradella, una versió modernitzada del tradicional plat que es fa amb cor, fetge, pulmons i sang, juntament amb un gustós sofregit. Un contundent plat, no apte per a tots els públics, que segons la tradició menjaven els traginers que venien a la Fira de la Candelera per poder aguantar les gèlides temperatures que encara ara es donen en aquestes dates.
Aquest any el plat guisat ha adquirit una nova forma més «amena», segons ho descriu l’Ajuntament. De la coradella, un grup de restauradors i productors d’embotits de Molins de Rei s’han unit per crear-ne una botifarra. Era una de les novetats d’una edició de la Fira més gastronòmica. La idea era crear un producte propi que tingui «projecció exterior més enllà de Molins de Rei», segons el regidor de Fira, Ramon Sánchez (CDC).
Distribució a tot Catalunya
La producció inicial va ser de 1.000 botifarres. Una xifra que es va demostrar insuficient perquè es van anar exhaurint. Després, es va ampliar fins a 1.500 i finalment 2.000, i es van esgotar un altre cop, segons les dades facilitades per l’Ajuntament. Ara n’han tornat a fabricar més. En els dies de fira se’n van vendre 685, però moltes de les botifarres es van anar venent ja els dies abans de la fira. A més, també se n’han venut moltes fora de Molins de Rei ja que un dels productors, Gil-Cardús, l’ha introduït com un embotit més entre els que ven a altres restaurants i xarcuteries de tot Catalunya.
Per fer l’embotit s’han unit diversos establiments de Molins de Rei: el restaurant L’Àpat, la carnisseria Carns David, la xarcuteria Cal Manyet i el productor d’embotits Gil-Cardús. Tots ells s’han posat d’acord per consensuar una recepta comuna, partint de la idea del cuiner de L’Àpat, Joan Fernández, que va crear una botifarra de coradella en el concurs de coradella innovadora.
«No ha estat tan senzill com simplement posar els mateixos ingredients allà, hem hagut de fer moltes proves per aconseguir aquest resultat», explica Oscar Romero, de Carns David. Recorda com un dels problemes que van tenir era «que es notés el gust de sofregit», que és, de fet, «la clau d’una bona coradella tradicional». Ell no ha participat en el pas final de la fabricació de l’embotit però sí que coneix bé la recepta, ja que sol abastir els restaurants que en cuinen.
Botifarra negra, dolça i picant
Un cop consensuada la recepta, l’han produïda dos establiments: Cal Manyet i Gil-Cardús. Cadascú ho ha fet al seu obrador, però com que utilitzen la mateixa recepta en principi asseguren que no s’haurien de notar diferències. Mireia Sellarès de Cal Manyet, explicava com és el resultat en el pregó de la Fira, que va servir com a acte de presentació en societat del nou embotit: “És semblant a un botifarró o botifarra negra, però molt guisada, amb molt sofregit que li dona un punt de dolçor”. I un avantatge important per a la salut de molts: com que tot el que hi ha són menuts de xai, no té greix i per tant té «zero colesterol».
Es pot menjar directament, tallant les rodanxes com si fos un embotit qualsevol. Però el suggeriment de presentació és que es talli la rodanxa i es posi sobre una llesca de pa, col·locant una punta d’allioli a sobre per fer contrast. També n’hi ha que recomanen escalfar-la volta i volta a la planxa.
Un cop passada la Fira, ja se n’han tornat a produir. Es podrà obtenir, en principi, fins al mes que ve. «No hauria d’anar més enllà del mes de març, que és la temporada de la coradella, però tot dependrà de l’èxit que tingui», afirma el regidor de Fira, Ramon Sánchez. Considera que caldrà «fer que el producte evolucioni i tingui un recorregut».
Exhaurides també les tapes de coradella
Potenciar la coradella en forma d’embotit ha servit per millorar la difusió de la coradella de tota la vida. Per primer cop els guanyadors s’han conegut la setmana anterior i la gent ha pogut saber amb temps qui era per anar-hi el cap de setmana de fira. «Els guanyadors em comentaven l’altre dia que estaven esgotats de tant servir», ha explicat el regidor, en referència a Bar Diana i El Ñoqui. Se n’han servit 656 racions sumant els 14 restaurants participants, una xifra que no es pot comparar amb altres anys perquè no hi ha dades.
També s’ha notat fins i tot en la Fira de Tapes del Mercat Municipal. Aquest any era el tercer que s’organitzava. Oscar Romero, que alhora és president de l’Associació de Venedors del Mercat Municipal, afirma que aquest any s’han exhaurit també les tapes de coradella, que han tingut més sortida que altres anys. Sobre la Fira de Tapes, considera que ja «s’ha consolidat i va funcionar molt bé». Ho van fer dissabte, el dia de fira que el temps sí que va acompanyar.
[Fer reportatges com aquest té un preu. Ajuda’ns a seguir fent continguts de qualitat unint-te a la seixantena de socis que ens ajuden a tirar endavant. Rebràs gratis l’Anuari 2017 que acabem de publicar i que es pot comprar a les llibreries de Molins de Rei.]
Molins de Rei, Sempre a contracorrent en tot … potencian l’ impotenciable.. , No hi ha cap parada de menuts al Mercat municipal que en venguin i ens dediquem a potenciar comercialment la Coradella…, Sempre fent volar coloms… Cor, fetge, pulmons i sang de qué? , de be, de porc , de vedella ? , La tradició en diu que en menjaven els traginers que venien a la Fira de la Candelera per poder aguantar les gèlides temperatures? , Quin historiador o comentarista local ho diu tot això ? …. La Coradella era un plat pels pobres camàlics i carreters de l’època, i en menjaven tot l’any , ja que no podien pagar altres plats mes cars.
No heu inventat pas res, és un embotit que es fa des de fa segles a Escòcia: el HAGGIS