El passat mes de juny vaig llegir la carta al Director de la vilatana Montse Font publicada pel Viu Molins de Rei, on es preguntava si Molins de Rei era accessible; la resposta es clara: radicalment NO. Ella en el seu escrit ho demostra, en aquest cas indicant botigues inaccessibles, però el problema és pitjor encara.
Posteriorment vaig rebre un invitació per signar per Internet una petició encapçalada per un ciutadà Molinenc per fer accessible l’estació de trens a Molins de Rei. Evidentment la vaig signar. L’assumpte de la manca d’accessibilitat a l’estació és un tema antic i garantir l’accessibilitat a totes les andanes, està ja previst fa temps en el marc de la reforma de l’estació que el ministeri de Fomento va prometre fer el 2017 i que un cop més incompleix.
Sóc coneixedor que l’ajuntament els ha reclamat l’execució de les obres, però sense èxit. Crec que es bo donar suport a aquesta petició ciutadana i que tothom fem pressió perquè la nostra estació sigui completament accessible el més aviat possible.
Us animo a signar en aquest enllaç.
La carta i aquesta petició de signatures va activar de nou la meva preocupació pel problema de l’accessibilitat, que a part de l’estació, fins ara sembla oblidat a Molins de Rei. Malauradament en el marc ja habitual de manca de planificació i improvisació constant per part del nostre govern municipal.
Com sigui que he vist que és molt freqüent relacionar l’accessibilitat únicament amb les rampes dels passos de vianants o amb qualsevol barrera física per accedir a un local o botiga, perquè hi puguin passar les persones amb cadira de rodes, crec important explicar que l’accessibilitat universal és molt més: és una nova manera d’entendre la ciutat i té com objectiu posar la persona al centre i garantir el complet exercici dels seus drets, més enllà de si aquestes persones tenen algun tipus de discapacitat o de diversitat funcional.
Aplicar l’accessibilitat Universal comporta millorar les condicions de vida del conjunt de la població i ens serveix per eliminar les barreres a les activitats quotidianes vinculades al transport i el sistema de mobilitat, a l’entorn urbà o als seus edificis i equipaments o també degudes a la interacció de l’entorn, les TIC i actituds culturals i socials.
És per això que entenc del tot indispensable planificar la Vila d’una manera integral i inclusiva, pensant en les necessitats que comporta el cicle vital de l’individu, més enllà de les persones amb discapacitat, per garantir el gaudi dels drets i llibertats en igualtat de condicions. Es tracta no tant sols d’eliminar barreres urbanes, sinó també de la comunicació, la informació, el transport, l’edificació, i els aspectes sensorials.
La meva preocupació em va portar a veure quin era l’estat de compliment del Pla de Mobilitat Urbana de la nostra Vila, aprovat el 2014 i en el qual es preveia la realització del Pla d’accessibilitat de la Vila, que es preveia que estigués acabat a finals de 2017 i que aquest 2018 comencessin a executar-se les mesures que aquest pla proposaria per a Molins de Rei.
La informació que vaig obtenir va ser frustrant: el Pla d’accessibilitat no s’ha fet encara, incomplint de manera flagrant els compromisos adquirits per l’ajuntament quan es va aprovar el Pla de Mobilitat Urbana.
La meva sorpresa però no va acabar aquí, doncs mirant els Plans de Mobilitat fets a altres municipis per la Diputació de Barcelona , vaig poder veure que l’ajuntament de Molins de Rei havia sol•licitat una subvenció l’any 2015 per fer-ho i va ser concedida, i que finalment no es va fer perquè l’ajuntament no va posar els diners necessaris per cofinançar el Pla.
Vaig pensar tot seguit: com és possible si cada any el govern municipal «presumeix»de que hi ha superàvit en el pressupost? no van poder destinar una petita part del superàvit per fer aquest Pla?
Però la cosa no va quedar aquí; potser podria haver hagut un problema tècnic comptable el 2015; però com és possible que no s’hagi demanat de nou la subvenció, ni s’hagi fet el Pla en els anys següents: 2016, 2017 i l’actual 2018? Amb tristesa la meva única conclusió és que l’assumpte s’havia ficat a un calaix, i que no ha preocupat en absolut als diferents governs des de 2015 fins el dia d’avui… deuen estar massa preocupats per altres qüestions, però com podem comprovar, molt poc pels problemes de la nostra Vila.
És mol trist que el govern municipal de la meva Vila, hagi ignorat durant tot aquest temps a les persones amb discapacitat física o sensorial, a les persones grans i a totes les que en un moment o altre troben una barrera física per accedir a la vorera o a un establiment, tant sigui a peu o amb cotxets d’infants, caminadors, etc.
Però tot té solució, encara que sigui amb un retard inexplicable, i per això públicament li demano al govern de la Vila i en especial al Sr. Alcalde, que curiosament ara està a mitja dedicació, que dediquin el temps necessari per engegar, tal com s’ha aprovat per unanimitat a l’últim ple municipal, la moció presentada per Iniciativa per Molins de Rei en la que s’insta al Govern a realitzar de manera immediata el Pla d’Accessibilitat ja previst en el Pla de Mobilitat Urbana que s’està incomplint. Cada dia que passa és un retard en la millora de les condicions de vida de les persones discapacitades i de tots els vilatans i vilatanes de Molins de Rei.
Lluis Carrasco Martínez és ex–regidor d’Iniciativa per Molins de Rei i membre de Catalunya en Comú
