Els de Molins de Rei empaten contra l’AECS i guanyen a Andorra en un cap de setmana amb dos partits.
4 de 6 és el nom d’un castell, però també és el resultat -en punts- d’un cap de setmana extenuant per al Club Futbol Sala Molins 99. En només dos dies, els entrenats per Juanjo Amigo van rebre a l’AECS de l’Hospitalet al poliesportiu de la Sínia (7 a 7) i, menys de 24 hores després, van viatjar fins a Andorra per assaltar la pista del Sant Julià (5 a 7). Davant l’esforç de dos partits en poques hores, els molinencs van haver de fer pinya com fan les colles castelleres. No sabem si van demanar consell als Matossers de Molins de Rei, però van carregar i descarregar sense caure per sortir reforçats amb una victòria i un empat. I amb una mica més de sort encara els hauria sortit millor…
Anem a pams. El primer partit del cap de setmana va ser una autèntica bogeria. 7 a 7 contra l’AECS de l’Hospitalet en un enfrontament que de la mateixa manera que va fer gaudir al públic de la Sínia segurament va fer patir a Amigo i al seu homòleg de l’Hospitalet, Roberto García. Des del principi, les defenses es van veure superades pels atacs. També algunes errades van propiciar l’orgasme múltiple de gols.
Albert Victori, que va acabar fent tres, va inaugurar el marcador fent gala del seu olfacte golejador. Però l’AECS de l’Hosptialet va remuntar amb una fuetada des de la banda i aprofitant un error greu del Molins 99 intentant sortir jugant amb el porter en un servei de banda: la van perdre i a porteria buida (1-2). Era la primera remuntada del partit. Hi va haver moltes més. Poc després David García va fer el 2 a 2 i amb un gol en pròpia porta el Molins 99 va tornar a agafar la iniciativa.
Els locals estaven carregats de faltes i ho van pagar. De doble penal, obús de José María Ciercoles i 3 a 3 per l’Hospitalet. Després els col·legiats van xiular un penal com a mínim molt discutible de David García: 3-4, un altre de Ciercoles, que també en va fer tres. Però abans de la mitja part el Molins 99 va empatar amb una recepta que van passant els anys i mai falla: passada de Rubén García i remat d’Àlex Sánchez Ajo (4-4) jugant de cinc.
Qualsevol esperaria un partit més tranquil a la segona meitat després de les rectificacions dels tècnics, però el ritme va continuar. Els primers a colpejar van ser els de la segona ciutat de Catalunya. Se li va colar la pilota pel seu pal a Jordi Riera (4-5), que un dia després va fer una gran actuació a Andorra. Un altre xut potent de Llibert Domingo – un altre que va fer un hat trick en un partit amb hat trick de jugadors fent hats tricks – va significar el 4 a 6.
Potser algú de l’Hospitalet podia intuir que el Molins es desinflaria, però no. Una altra vegada: García i Ajo es van mirar en una jugada d’estratègia i 5 a 6. Complicitat. Com la que va propiciar el 6 a 6, obra de Victori, en una jugada col·lectiva del conjunt molinenc. I si la connexió García-Ajo ja fa uns anys que fa gaudir a la Sínia, hi ha un altre que començar a estar consolidada a Nacional. Miquel Navarro va fer una magnífica jugada per assistir Victori, que va segellar el 6 a 7. Passat, present, i futur del futbol sala de Molins de Rei.
Faltaven tres minuts per acabar i l’AECS es va posar amb porter-jugador. No ho va defensar del tot malament el Molins 99 però quan faltaven només set segons Ciercoles va empatar. Els de Juanjo Amigo es van quedar amb cara de pomes agres. Van veure molt a prop la victòria i se’ls va escapar d’entre els dits.
Victòria contra el Sant Julià a Andorra
Que algú expliqui com la Federació pot obligar a un equip a jugar dos partits en menys de 24 hores amb un desplaçament considerable com el que hi ha fins a Andorra. Amb el disgust de l’empat en l’última jugada al cos i el cansament acumulat, el Molins 99 va visitar diumenge la pista del Sant Julià, que precisament no se li ha donat gaire bé durant les últimes temporades. De fet, encara no havien guanyat allà, un equip de la part mitja-alta de Tercera Nacional… doncs victòria: 5 a 7.
“Ha estat un partit molt competit, i el cansament s’ha notat sobretot al principi”, explicava el capità, Àlex Sánchez Ajo, un cop tornat a Catalunya amb veu de cansat i, al mateix temps, de feliç. Anava guanyant 1 a 3 el Molins 99 i en les últimes jugades de la primera part els van empatar a 3. “En tot moment partit molt intens, molt disputat: 3 a 4 només començar la segona, hem jugat bé, amb joc molt directe, ens hem posat 3 a 6, després ens han fet el 4 a 6 amb porter jugador i, nosaltres també de cinc, hem fet el 4 a 7. Al final han marcat un últim gol per tancar el matx”, relatava Ajo encara des de l’autocar.
“Els últims minuts amb ells de cinc han estat molt durs, tenien jugadors de la selecció andorrana que són molt bons”, reconeixia el capità molinenc. “Hem hagut de treballar molt per guanyar, a Andorra no havíem guanyat mai i, de cinc, ens havien remuntat alguna vegada. Però hem estat molt serens amb el Jordi ajudant amb parades”, sentenciava Àlex Sánchez Ajo. Els gols? Tres de Miquel Navarro, dos de Víctor del Olmo, un d’Àlex Valero i un altre de Sánchez Ajo.
Falten cinc partits per acabar la temporada -dos a casa i tres fora- i hi ha sis punts de marge sobre la zona de descens.
