Des del 2015, els Agents Rurals han detectat 22 abocaments il·legals a zones del municipi que pertanyen al Parc Natural o al seu perímetre de protecció. No hi ha cap localitat amb tants abocaments.
Collserola és per excel·lència el pulmó verd de l’àrea metropolitana de Barcelona. També un refugi de fauna i flora entre ciutats, a més d’un lloc d’escapada per a amants del senderisme i el ciclisme. Però el Parc Natural també s’ha convertit en un abocador de residus il·legal i clandestí.
Molins de Rei hi ha tingut molt a veure. En els últims cinc anys ha estat el municipi que forma part del parc on més abocaments il·legals s’hi han detectat: 22 segons dades dels Agents Rurals avançades per La Vanguardia i a les quals també ha tingut accés Viu Molins de Rei, que comptabilitzen el període entre el 2015 i juny de 2020.
No hi ha cap localitat amb més abocaments que Molins de Rei. La segona es Cerdanyola del Vallès amb 21. El Papiol (16), Barcelona (15) i Sant Feliu de Llobregat (14) són els següents en aquest llistat de la vergonya, que tanquen, a més distància, Sant Cugat del Vallès (8), Montcada i Reixac (7), Rubí (2) i Sant Just Desvern (2). L’informe oficial dels Agents Rurals, organisme que depèn de la Generalitat de Catalunya, recull les actes dels abocaments a l’interior del Parc Natural o dins del seu perímetre de protecció.
Tot i així, n’hi podrien haver més. «Només hem detectat la punta de l’iceberg, no els tenim tots documentats», alerta el cap de l’àrea regional de Barcelona dels Agents Rurals, Jaume Bosch. Els residus més visibles són sobretot runa d’obres antiges, pneumàtics, trossos de pladur, i fins i tot algun cotxe abandonat.
Però també se n’han localitzat d’altres amb fibrociment i amiant, amb un alt nivell de toxicitat i que poden arribar a ser cancerígens: «Són els més tòxics per a la natura», diu Bosch, que explica que és molt freqüent que particulars i algunes empreses aboquin residus d’obres a la muntanya.
A vegades les deixalles també són d’antics negocis instal·lats al parc, que després d’abaixar la persiana van quedar sense netejar. Per exemple, en una de les zones que pertany a Molins de Rei hi ha una antiga granja que fa anys que va tancar portes, però que segueix dempeus amb planxes de fibrociment a la teulada i medicaments dels animals que va acollir llençats per terra. També hi ha restes d’alguns botellots, en una imatge depriment.
Residus que són «un polvorí»
El responsable de l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) Puigmadrona-Olorda, el molinenc Pere Royo, coneix la zona com si fos el palmell de la seva mà. Per això, en veure els residus que s’hi acumulen, no pot evitar sentir impotència i angoixa: «Aquesta zona és un polvorí, sobretot per als incendis», alerta.
Però els residus segueixen allà. «És un fenòmen molt complicat de controlar», admet Bosch. D’una banda, explica que és difícil localitzar els responsables dels abocaments, ja que a vegades són empreses que van tancar i a qui és complicat seguir-los la pista. Un altre obstacle és el cost que suposa la neteja. Per exemple, retirar deixalles amb amiant implica equips de treball especials i cars.
En paraules del director gerent del Consorci del Parc de Collserola, Marià Martí, «és un atemptat ecològic i un robatori, perquè la neteja dels residus d’uns quants s’ha de pagar amb diners públics». A més, amb els pressupostos ajustats del consorci, només s’aconsegueix retirar els residus més visibles, que sovint són els més barats de netejar.
Així s’evita «un efecte crida» davant d’altres abocaments, però Martí reconeix que hi ha residus menys visibles que potser porten dècades soterrats o amagats entre la vegetació: «A vegades et pots trobar fibrociment de fa més de 30 anys», alerta.
Un problema que ve de lluny
Martí, que és memòria viva de la zona, recorda que el 1987 -quan el parc es va constituir- els abocaments il·legals ja eren «molt habituals», però que deprés amb la sensibilització mediambiental la problemàtica es va difuminar per tornar a remuntar amb la crisi del 2008.
Des dels Agents Rurals expliquen que sovint hi ha més abocaments a les zones més poblades del parc: «La gent llença residus on no se sent vigilada, li és igual que sigui un espai protegit».
En el cas de Molins de Rei, els abocaments es concentren sobretot als barris de muntanya que pertanyen al parc, Vallpineda i La Rierada. «Tenim zones urbanístiques irregulars, és un tipus d’urbanisme que hem de controlar perquè provoca que hi hagi més abocaments», opina l’alcalde, Xavi Paz, que reconeix que fins ara els intents administratius per urbanitzar aquestes zones no han donat els seus fruits. Una assignatura pendent des de fa molt de temps.
Per a l’alcalde, que també és el vicepresident del Parc Natural de Collserola, un altre dels esculls per fer front als abocaments il·legals és l’infrafinaçament que pateix el consorci de Collserola: «Des de la crisi anterior ens trobem en una situació de subsistència econòmica».
Per això, Paz demana més suport econòmic a les administracions, així com més civisme, per acabar amb una problemàtica que afecta la salut de la zona i la de tots els qui l’envolten.
Més comentat 1