Al·legacions al Projecte de restauració de Les Llicorelles de l’Ajuntament: insuficient i malaguanyat!

PCDC (Plataforma Cívica de Defensa de Collserola), SOS LA RIERADA, ADENC (Associació de Defensa de l’Espai Natural de Catalunya, i CEPA ( Centre d’Ecología i Projectes Alternatius), tots per STOP Llicorelles, han presentat al·legacions al Projecte de restauració de la riera de Vallvidrera presentat per l’empresa constructora de Les Llicorelles… que ha estat pactat i aplaudit pel govern de l’ajuntament de Molins de Rei.

En aquest article, membres de la plataforma Stop Llicorelles exposem que les al·legacions presentades per aquestes organitzacions son més que fundades i haurien ben clarament d’invalidar el projecte: però també hi denunciem les falsedats difoses pel govern municipal i l’alcaldia sobre Les Llicorelles, -i la burla sobre la Comissió de Seguiment i els partits i entitats que hi participen-, doncs han obert el període d’exposició pública i d’al·legacions sobre unes obres del projecte de restauració… quan part d’elles ja estan fetes!

Efectivament, l’Ajuntament de Molins incompleix els mínims tràmits de participació ciutadana: part del projecte ja ha estat executada, la que correspon a la creació d’unes basses a les quals ja s’hi ha abocat argila impermeabilitzant.

Propaganda municipal…

De propaganda (com a “manera d’influir en l’opinió pública”) no només se’n fa al libel “Balcó de la Vila” del passat Nadal. No oblidem mai que els cal justificar com sigui Les Llicorelles, tot i que ha ferit enormement la sensibilitat de les vilatanes de Molins, ha aportat 2 milions d’euros a les arques del consistori…

Tanmateix, la postveritat interessada del govern municipal arriba fins la premsa local: “Viu Molins” ha publicat el passat 4 de desembre un article que recull diferents manifestacions d’actors en la construcció del polígon Goodman DSV. La plataforma Stop Llicorelles vol precisar-les.

El primer exemple son les declaracions del gerent de Goodman a Espanya, Ignacio García: “…un dels beneficis del projecte és que s’han demolit 10.000 metres quadrats d’edificis obsolets, s’han eliminat 8.000 metres cúbics de materials residuals i s’ha extret 13.500 quilos d’amiant”. La pregunta és: és realment un “benefici” per l’entorn, i doncs, per Molins i els seus vilatans, que aquestes xifres s’hagin canviat per “centenars de milers de tones de formigó i en 73.000 m² de polígon logístic” construïts abusant de zones protegides? Pensem que de cap manera…

L’article continua assenyalant que “vorejant el polígon s’ha construït un vial de 600 metres, 400 dels quals són accessibles per a particulars que hi vulguin passejar”… Certament, s’està fent un vial nou per dins del polígon, però no oblidem que no es tractarà pas del vial actual, encara obert a tocar de la Riera de Vallvidrera i que mena fins Can Rabella… que continua essent totalment il·legal.

El cert és que una denúncia a Fiscalia d’Urbanisme i Medi Ambient, no resolta, indica amb tota claredat que la execució d’aquest vial, per molt que es proclami com a “provisional”, s’ha fet contra a dreta llei, en terrenys protegits inclosos al Parc Natural i a la Xarxa Natura UE 2000, i sense fer la necessària avaluació ambiental del total del projecte urbanístic, de manera que, per tant, “no es podien ni tocar” encara que fos de manera no permanent.

Cal remarcar a més, que el govern municipal ha intentat justificar-ho públicament mitjançant uns “informes” que cal considerar “de part”. Son signats pels mateixos tècnics de Sostenibilitat i Territori de l’Ajuntament que haurien d’haver vetllat per a evitar les il·legalitats comeses. I per una “assessoria externa” contractada i pagada amb diners públics… pel mateix consistori.

Aquests estudis es basen –com hem denunciat públicament– en arguments tècnics, jurídics i urbanístics que no se sostenen de cap manera doncs son del tot irrellevants fins i tot legalment.

Projecte de restauració, doncs? Al·legacions…

Seguim: a l’article publicat a Viu Molins, Stop Llicorelles assenyalava que el “projecte de restauració” presentat en fanfàrria pel govern municipal, com a resposta a la nostra oposició popular, senzillament “engalana” els immediats voltants de la zona “poligonitzada”…

Efectivament, a l’acord amb Goodman, “s’aconsegueix que sigui la promotora” qui es faci càrrec “d’un nou projecte de restauració que augmenta i millora l’àmbit d’actuació en tota la zona des Can Rabella fins passats els ponts de Can Baruta”.

Bé, quin és el resultat real d’aquest anunci? El cert és que el projecte, -(que ha estat signat per un “enginyer de camins, canals i ports”, sense tècnics ecòlegs i-o ambientalistes amb formació acadèmica relacionada amb el medi natural! (Al·legació nº1)-, respon més a un enjardinament de la zona situada dins del Pla Parcial, al voltant de les naus, que no pas a una voluntat real de recuperar la biodiversitat en aquesta zona mitjançant l’aplicació de mesures concretes orientades a la naturalització de l’espai (Al·legació nº4).

Per molt que el projecte “anunciï que s’incorporen més zones” al pírric projecte de restauració inicial, només s’està actuant en l’àmbit afectat pel polígon on, segons Goodman “pretén eliminar les canyes i plantar espècies pròpies del bosc de ribera”.

El projecte presentat només afecta l’àmbit del Pla Parcial, i (Al·legació nº9) no s’indica res ni de les zones de la gravera (que es destina a equipaments, com citem l’alcalde al final de l’article!) ni de la situada entre les zones d’ horts i l’Avinguda Collserola, que s’unifica sense justificar-ne la necessitat. Tampoc no toca la de la zona agrícola i forestal situada a la banda esquerra de la Riera i que puja fins a tocar del Pla de les Bruixes. Les preguntes doncs, son: qui, quan i com, i sobretot, amb quines dotacions pressupostàries, es “recuperaran” les zones “dibuixades de manera gratuïta”, però “deixades totalment de banda? On és la calendarització clara de les feines de restauració? (Al·legació nº7)

Qui es responsabilitzarà i assumirà econòmicament (Al·legació nº8) el manteniment futur de la eliminació total de les canyes –una espècie al·lòctona molt difícil d’eradicar com bé és conegut- i de les anunciades replantacions? (Al·legacions nº3, nº6). Qui garantirà que les terrasses i les basses projectades en el projecte de restauració no es converteixin en una segona versió del patètic abandonament dels Aiguamolls al Llobregat, que eren responsabilitat de l’Ajuntament de la vila?

Tampoc no hi ha mesures concretes per la recuperació de la biodiversitat (Al·legació nº4) ni de l’espai afectat pel polígon ni de tot l’espai situat entre Can Rabella i el riu Llobregat, més enllà de l’espai inclòs al Pla Parcial.

Les veus a l’article que citem continuen exposant que al nord d’un espai reservat per equipaments d’usos municipals (que, com passa amb la rotonda projectada, Stop Llicorelles denuncia com a innecessari i rebutjable, doncs afecta a espais naturals), “s’han excavat algunes basses d’aigua on es preveu que hi visquin diferents espècies autòctones d’amfibis”.

Com cita “Viu Molins”, “la plataforma Stop Llicorelles critica, precisament, “que Goodman ja hagi començat../… aquestes accions” doncs formen part del projecte de restauració que s’ha aprovat inicialment i que actualment es troba encara en situació d’exposició pública. (Al·legació nº 2)

Sorprèn definitivament, doncs, com l’alcalde Xavi Paz es permet assegurar-hi, sense servir a la veritat, que “Goodman només ha fet “els moviments de terra indispensables per l’obra” i que “tota l’actuació de la recuperació de la riera s’esperarà” a l’aprovació del projecte…/… i es farà a voltants dels pròxims mesos de març i abril”.

Si bé és cert que les terrasses hi son dibuixades, al Projecte d’Urbanització… el fer-hi unes basses es només part específica d’un projecte de restauració encara no aprovat, però que, efectivament, està ja “dat i beneït”, un fet que per a Stop Llicorelles representa una clara burla tant a l’oposició política com a les entitats, com la nostra, presents en una innòcua “Comissió de Seguiment” que pel govern es clarament només una operació de maquillatge.

On és el corresponent estudi que permeti assegurar la viabilitat del projecte de les basses per amfibis? (Al·legació nº 6) Qui assegura que rebrà les imprescindibles aportacions hidràuliques –que només podran ser pluvials!- per a mantenir un nivell d’aigua prou apte per a garantir la reproducció i supervivència en el temps d’uns hipotètics amfibis en unes terrasses tan allunyades i elevades al respecte de la Riera?

Què té a veure la construcció artificial d’un entorn totalment aliè i que no té garantida en cap cas la seva supervivència amb la “restauració del medi ambient” que assegura el tinent d’alcalde en Ramon Sánchez, o una “recuperació del territori”, com assegura en Xavi Paz? (Al·legació nº3)

Ras i curt. S’ha destruït un espai previ (que estava protegit per la normativa de Xarxa Natura 2000) i s’ha construït un nou espai per tal de col·locar les terres que s’han hagut de retirar per poder construir i aprofitar, al màxim, l’espai inclòs dins de la zona qualificada com urbanitzable industrial.

La restauració/ remediació ha de ser executada per les empreses i administracions que han permès la seva construcció, sí, però amb un objectiu clar: recuperar els hàbitats de la zona, no enjardinar-la de manera artificial. Considerem que les actuacions proposades continuen un procés d’artificialització de l’entorn de la riera, i no s’hi conserva la biodiversitat (Al·legació nº4). No es potencia el valor com a connexió biològica entre Collserola i la Vall del Llobregat i el resultat tindrà més de jardí amb espècies autòctones i nucli zoològic que d’espai natural. (Al·legació nº 6)

Mobilitat…

Stop Llicorelles, tanmateix, continua denunciant el impacte sobre el benestar i la salut de les vilatanes de Molins pels “entre 180 i 260 camions diaris, i 800 desplaçaments diaris” que hi circularan via BV 1413…

En tot cas, l’alcalde ja no dissimula quan assegura que “confia en la Generalitat pel desdoblament per fases de la citada BV-1413” i en “ l’accés a l’autopista que…/… ha de realitzar l’Estat”… Una connexió encara imaginaria que, sens dubte, usarà la zona de la gravera, que suposadament està integrada en el projecte de restauració prèvia!… i uns accessos que ens temen es limitin a una connexió per la zona nord de Les Llicorelles amb el polígon del Papiol a través d’uns terrenys… que també pertanyen al Parc de Collserola!

Model obsolet

I, al cap, quin és en realitat el motiu real perquè les nostres plataformes ecologistes i ambientalistes ens oposem tan rotundament a un projecte que significa, per al govern municipal, “progrés i riquesa”?

Doncs precisament perquè Les Llicorelles és el paradigma de l’actual model capitalista especulatiu i insostenible de propietat corporativa i mercat intervingut, és a dir, un model econòmic i social basat en el creixement infinit… que ja no es pas possible en un mon amb recursos, ens agradi o no, finits.

Aquest model obsolet s’ha demostrat com a causant de la crisi endèmica que patim i que mai tindrà cap solució aplicant les mateixes males pràctiques que ens han menat a ella. Un model del que n’és bona mostra Les Llicorelles, i que ens aboca de manera inevitable a l’escalfament global, la destrucció ambiental i a la fi d’un planeta habitable i sostenible per a la vida humana ja en les més properes generacions.

I no, no és que el Parc Natural de Collserola depengui de nosaltres per a sobreviure: som nosaltres, totes les persones que vivim al seu entorn, qui depenem de la seva preservació.

Les Llicorelles, i el govern municipal i tots els grups que l’han aprovat o s’han abstingut a l’hora d’oposar-se al polígon industrial, s’ha aixoplugat en el Pla General Metropolità de… 1976!, -que autoritzava a construir-hi segons criteris i legalitats de protecció ambiental ara totalment superades-, per a apostar per una logística comercial fora de tota proximitat, el transport intercontinental de mercaderies pol·lucionador i insostenible, i una inevitable contaminació ambiental al nostre entorn per l’immens trànsit de camions…

Els embussos, que se sumaran als actuals, seran també l’excusa perfecte pel govern de la vila per a proclamar que “cal exigir” a les administracions centrals que es facin les citades noves connexions viàries… Uns vials que es traçaran per la gravera o pels espais naturals del Parc Natural. Això no farà més que agreujar a casa nostra el problema “glocal” (global i local) que ens causa l’”automoció petrocapitalista” com a eix central de la nostra societat…

Les Llicorelles és, en realitat el paradigma d’una decisió per nosaltres totalment equivocada: el govern de la nostra vila ha apostat per obtenir un benefici d’uns dos milions d’euros venuts amb promeses de 200 llocs de feina. En realitat, unes naus logístiques com aquestes poden funcionar amb prou feines amb una trentena de persones…

En canvi, el consistori hauria d’apostar per afavorir el comerç local, l’agricultura de proximitat, la contenció de l’abús i de la destrucció d’espais naturals, la disminució de la contaminació i del trànsit, i per afavorir una economia realment sostenible.

A sobre, la crisi del Covid ens està robant temps per reaccionar. Tenim menys temps per a perdre abans no ens tornin a mentir prometent-nos una recuperació econòmica ja del tot irreal: el moment d’actuar per a aturar el col·lapse és ara.

Enllaços a les al·legacions:

Magí Canyelles, Eva Mas, Laia Izquierdo, Pere Casas són membres de la plataforma Stop Llicorelles