És natural que dins del Parc de Collserola, al terme de Molins de Rei, s’hi trobin deixalles i residus tòxics llençats des de fa molts anys?
Dissabte 31 de març, entitats de la Vila implicades en la protecció del Parc natural de Collserola, vam organitzar una caminada popular amb un objectiu doble: denunciar la presència d’abocaments històrics de residus (alguns hi porten més de 40 anys!) i posar de manifest els valors que cal preservar el Parc Natural.
L’enllaç, permet veure el recorregut i fa una crida a la ciutadania de Molins per aconseguir un gir real a la política ambiental municipal. En cada punt marcat a l’itinerari, hi ha una descripció dels problemes i de la demanda concreta de solució que proposem.
Just començar a la Plaça de les Bruixes, dins del límit del Parc Natural, trobem un abocament de runes provinent de les obres que es van realitzar a l’Avinguda Collserola. La demanda òbvia és que es retirin i es netegi l’espai.
Seguint el camí cap el nord, vam poder contemplar l’estat magnífic del Terral després de les pluges. Vam explicar que aquest espai forma part del Parc Natural de la Serra de Collserola des de l’aprovació del Pla Especial de Protecció, l’any 2022. L’Ajuntament de Molins ha d’aturar les activitats privades de motocròs i trial que s’hi continuen fent perquè malmeten l’evident recuperació ambiental de l’espai, si ho comparem amb l’argilar degradat existent resultat de treure terres als anys setanta. Ara vam poder observar-hi unes valuoses basses temporals, molt necessàries per garantir la vida dels amfibis… sempre que no siguin atropellats per una moto, és clar!.
El grup vam continuar cap al voltant del camp de tir, al nord del Terral. Al camí ample que baixa cap a la riera direcció al salt d’aigua, només ens va caldre mirar al terra per observar les acumulacions de balins o perdigons de plom. Vam recordar que l’oxidació del plom contamina els sòls, aigües superficials i subterrànies, i afecta la fauna, especialment les aus. Si es gira 90 graus direcció est, turó amunt, pujant al camí que voreja el camp de tir, s’hi veuen nombroses restes de plats trencats (contenen resines de brees d’hidrocarburs) al bosc situat a l’esquerra del camí. I si ens enfilem al marge, s’hi pot veure l’enorme amuntegament de cartutxos (plàstics i metalls) a tocar de la finca del camp de tir clausurat fa dècades. Els companys i companyes del GEA i del CAU van organitzar una recollida de mostres d’aquests residus… que, de forma simbòlica, van ser lliurats a l’Ajuntament com a exigència de la seva responsabilitat de retirar-los (després van ser dipositats a la deixalleria municipal, com tocaria!).
En arribar al salt d’aigua, vam observar la riera de Vallvidrera potinejada per animals domèstics, nous camins oberts per creuar-la i bicicletes accedint al curs de l’aigua… Doncs un dels punts àlgids de la caminada va ser fer notar la greu manca de protecció de la riera, teòricament protegida per la Reserva Natural Parcial (RNP).
Una bona eina per millorar-ne la situació és l’aprovació del “Pla de conca de la riera de Vallvidrera”, un document en curs d’elaboració pel Parc Natural a partir de les demandes fetes per la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola i de la Valoració de l’estat ecològic de la riera, fet per biòlegs de la Universitat de Barcelona on es posa de manifest la davallada ecològica de la riera.
El Pla pot ser una bona base per revertir la situació de la riera a condició que es pari atenció a garantir el cabal i es tingui una visió de conjunt de tota la conca; solament així es podran prendre decisions coherents i que les actuacions s’adrecin a revertir els impactes més greus que pateix la riera. Cal evitar una visió parcial o “de pedaços” sobre la riera, cal garantir la protecció del bosc de ribera i cal evitar la hiperfreqüentació.
Arribats en aquest punt vam fer notar que els projectes urbanístics de l’Ajuntament de Molins a la Rierada interrompen la RNP de la Rierada- Can Balasc, precisament en la zona “a urbanitzar” a l’alçada de la font de l’Espinagar on el projecte de construcció d’habitatges molt a prop de la riera impliquen l’obertura d’un carrer i l’increment d’infraestructures (pont, ampliació de carrers) a tocar de la riera. Aquest tall de la RNP es manté fins al final del carrer Sibèria.
Es va comprovar, igualment, les afectacions a la pròpia llera de la riera causades per l’arrossegament de toves procedents de la bòbila Marimon a la Rierada. En arribar a la bòbila es fa evident el mal estat de la coberta d’uralita que va desprenent les perilloses fibres d’amiant en estar exposada a la intempèrie i, per tant, la urgència de retirar-la.
A la caminada va destacar la participació del “Cau”, l’agrupament escolta molinenc, amb les seves pròpies dinàmiques pedagògiques per remarcar els valors de respecte per la natura i sensibilització per solucionar la presència de residus al medi natural.
La caminada va acabar amb una foto de grup i , com s’ha dit, amb la col·locació d’una mostra simbòlica dels residus a la porta de l’alcaldia.
Us animem a seguir el recorregut que permet visualitzar l’explicat fins ara. També us el podeu descarregar en el seguent enllaç.
Laia Izquierdo. Plataforma Cívica de Defensa de Collserola- SOS la Rierada
