El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ha presentat Descobrir el Canal de la Infanta. Set itineraris per la seva xarxa, un llibre elaborat per diferents especialistes que convida a resseguir el traçat del Canal de la Infanta amb diferents rutes pels municipis de la comarca que van viure a tocar del Canal.
Fa més de 200 anys que el Canal de la Infanta es va inaugurar a la comarca. Va ser el 21 de maig de 1819 i la seva construcció va suposar un abans i un després per a l’economia del Baix Llobregat i sobretot de Molins de Rei.
De fet, dos segles més tard, la presència del canal continua ben viva al municipi, especialment amb topònims que tenen a veure amb aquesta gran infraestructura hidràulica, que en època medieval va ser font d’energia per a conreus i molins de la zona, i que en època industrial va ajudar a desenvolupar indústries punteres com el sector del tèxtil.
Per exemple, a Molins de Rei hi ha topònims com La Sínia, que remet al Reg Vell, que és la construcció hidràulica que es va construir abans del Canal. Tanbé hi ha la plaça del Molí, la Casa de les Comportes, el barri del Canal, el carrer General Castaños –que va ser un dels artífex de la construcció del Canal–, i la Ginebreda –que era una regadora del Canal–, entre d’altres.
Tots ells s’agrupen ara en el llibre Descobrir el Canal de la Infanta. Set itineraris per la seva xarxa, elaborat per diferents especialistes sota el paraigua del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, i que forma part de la col·lecció Camins d’Aigua, que en els darrers anys ja ha publicat dos altres volums en referència a l’ús de l’aigua a la comarca.
La ruta de Molins de Rei: des del Papiol a la Ginebreda
El llibre d’ara, que s’ha donat a conèixer aquest dimarts en una presentació telemàtica, conté set rutes per resseguir el recorregut hidràulic que el Canal de la Infanta va traçar per alguns municipis de la comarca, entre ells Molins de Rei. De fet, la ruta dedicada al municipi arrenca a l’estació de Renfe del Papiol en un itinerari que porta a buscar el riu, concretament el talús que hi ha per desviar l’aigua procedent de la riera de Rubí, que era la que alimentava el Reg Vell i conseqüentment el Canal de la Infanta.
El recorregut continua fins arribar a Molins de Rei pel barri de la Granja, on hi ha l’escola La Sínia, el primer topònim que remet a la presència del Reg Vell i del Canal. Després, s’enfila pel Parc de la Sèquia del Molí fins a on hi ha l’actual biblioteca. Des d’aquí, es ressegueix el Passeig del Terraplè, on per sota hi passa el Reg Vell soterrat, fins arribar a la Casa de les Comportes, on es considera que comença ja el Canal de la Infanta.
Des de la Casa de les Comportes, el recorregut continua fins al barri del Canal i l’actual Zona Esportiva Ricard Ginebreda, topònims que també remeten a la presència de la infraestructura hidràulica. “L’objectiu era resseguir el curs de l’aigua i veure per on entrava l’aigua que alimentava el Canal”, detalla la molinenca Clara Bargalló, que és l’especialista que ha elaborat l’itinerari que ressegueix el curs del Canal pel municipi.
Les altres rutes que conformen el llibre, que es pot comprar a través d’internet, són variades. Per exemple, un itinerari va de Molins de Rei a Sant Feliu i un altre de Sant Feliu a Sant Joan Despí. També hi ha una ruta de Cornellà de Llobregat a l’Hospitalet de Llobregat, i de l’Hospitalet de Llobregat al barri de Sants de Barcelona, que és on acabava el canal.
“Símbol de civilització i d’articulació del territori”
La historiadora Gemma Tribó ha recordat en la presentació les bondats de la infraestructura hidràulica, que va acabar regant 3.000 hectàrees de conreus i ser un revulsiu per a cultius com el cànem, que la comarca va començar a exportar en grans quantitats a partir del desenvolupament del Canal.
Tribó també ha recordat, però, que arribat ja al segle XX, “el Canal de la Infanta es va convertir en un clavegueram a cel obert” i que, per això, els primers ajuntaments democràtics es van encarregar de soterrar-lo a petició de nombroses reivindicacions veïnals.
“El Canal és un símbol de civilització i articulació del nostre territori”, ha reivindicat la presidenta del Centre d’Estudis del Baix Llobregat, Genoveva Català durant la presentació, a qui li hagués agradat poder donar a conèixer el llibre presencialment a l’actual pati de la Casa de les Comportes.
Català també ha agraït la feina feta als sis especialistes que han elaborat tots els itineraris i ha convidat la ciutadania a comprar el volum a la botiga en línia del Centre d’Estudis. A banda de Bargalló, hi han participat Roger Lloret, Esther Hachuel, Joan Bonich, Igansi Doñate i Ireneu Castillo, sota la coordinació de Javier Morata.
L’alcalde, Xavi Paz, ha celebrat la publicació i ha lloat la tasca “perseverant” del Centre d’Estudis del Baix Llobregat, que té previst anar donant a conèixer tots els itineraris als municipis que conformen les diferents rutes.
Més comentat 5