La Generalitat i l’Ajuntament s’han intercanviat documents en els últims mesos per acordar el nombre de places públiques residencials que es finançaran al municipi, però el consistori demana més concreció a la Generalitat per no enganxar-se els dits.

Viu Molins de Rei és possible gràcies a la comunitat de socis i sòcies que dona suport al diari amb una petita contribució econòmica.
L’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya es van reunir ja fa cinc mesos per concretar el finançament de les places públiques que ha de tenir la nova residència. Va ser al desembre, en una trobada que sobretot volia ser una primera presa de contacte amb la nova secretaria d’Afers Socials i Famílies, Marta Cassany, que s’havia incorporat feia pocs mesos en el càrrec després d’una remodelació de la cúpula de la conselleria.
En aquella reunió no es va arribar a cap acord. Però, el consistori i el Govern es van emplaçar a fer una nova trobada al gener, abans que l’executiu català quedés en funcions a causa de les eleccions del 14 de febrer.
De la trobada del gener en va sorgir el compromís que Generalitat i Ajuntament s’intercanviarien una addenda en què s’especificaria el nombre de places a concertar. Però, la sorpresa del consistori va ser que, en llegir l’addenda, es van adonar que el departament de Chakir El Homrani no concretava prou les places que es comprometia a assumir.
Ball de xifres en les places a concertar
El ball de xifres es remunta al 2018, quan l’alcalde de llavors, Joan Ramon Casals, va signar amb El Homrani una declaració d’intencions que donava llum verda al projecte i en què, almenys de cara en fora, la Generalitat es comprometia a finançar 50 places residencials i una vintena d’atenció diürna. També fiava a la disponibilitat pressupostària la construcció de la nova residència.
Per a l’Ajuntament, però, les 50 places residencials s’havien de sumar a les 30 places públiques que la Generalitat ja ofereix al municipi amb la llar d’avis actual i, per tant, el conjunt de places públiques a Molins de Rei havia de passar de 30 a 80. De fet, l’objectiu del consistori és que el nou equipament tingui un centenar de places residencials, i que la majoria de les quals siguin públiques.

Aquest increment no va quedar plasmat al compromís que Casals i El Homrani van signar i, per això, l’Ajuntament i la Generalitat van haver d’incorporar al document una addenda que especifiqués les places que es concertaven.
És justament aquí on el projecte es troba de nou encallat. En declaracions a Viu Molins de Rei, l’alcalde, Xavi Paz, ha explicat que l’última proposta d’addenda que la Generalitat ha enviat a l’Ajuntament només específica que es compromet a finançar 50 places residencials.
El document, però, no detalla si es tracta de la xifra total de places residencials que la Generalitat finançarà al municipi o de si, en canvi, les 50 places seran un increment que se sumarà a les 30 que actualment ja hi ha, que és el que reclama el consistori.
A hores d’ara, la Generalitat encara no ha respost el matís a l’Ajuntament. Tot i així, Viu Molins de Rei ha contactat també amb el departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i fonts de la conselleria han confirmat que les 50 places se sumaran a les 30 ja actuals.
La conselleria diu que estan treballant en una nova addenda, però no aclareixen quan l’enviaran al consistori. També caldrà veure què passarà en els propers mesos, ja que segons l’acord de govern entre ERC i Junts, Afers Socials passa a mans dels juntaires.
Des de l’Ajuntament expliquen que, per no enganxar-se els dits, no signaran l’addenda fins que la Generalitat faci constar el matís. “Nosaltres volem que siguin 50 places d’increment”, reivindica Paz, que espera que amb la formació d’un nou govern es pugui acabar de desencallar la qüestió.
La PARM, cansada però esperançada
La PARM (Plataforma d’Afectats per la residència de Molins de Rei) també confia que la formació d’un nou Govern a la Generalitat permeti tirar endavant la nova residència, sobretot perquè ja fa anys que reclamen un nou equipament.
Una de les molinenques que lidera la plataforma és Judith Herrera i explica que durant aquests anys les ha vist de tots colors: “S’han publicat mentides i hi ha polítics que no han fet res”, diu. Tot i així, espera que la persona que agafi les regnes de la conselleria entomi els compromisos ja adquirits.

Herrera admet que els anys de lluita no han estat fàcils, sobretot perquè creu que alcaldes com Joan Ramon Casals no van fer prou pel projecte. “És quan més contacte directe hi havia amb la Generalitat perquè compartien color polític, però no va moure ni un dit, li vam entregar signatures i les va guardar en un calaix, com també va fer amb el protocol signat amb el conseller”, lamenta.
A parer d’Herrera, el postconvergent es va centrar sobretot a fer la nova biblioteca i va deixar altres projectes al marge. “La biblioteca va ser el seu monument i de la resta se’n va despreocupar”, opina la molinenca, que ha intercanviat infinitud de trobades i correus electrònics per abordar la construcció de la nova residència amb els responsables polítics, tant del consistori com de la Generalitat.

Fins i tot explica que, a vegades, amb la Fina Gibert –una altra molinenca que lidera la PARM– han pensat a llençar la tovallola, però que no ho han fet per la memòria d’un dels impulsors de la plataforma, en Joan Clos, que va morir fa dos anys. “Tirem endavant per en Joan, perquè sabem que era el seu somni, segur que ell ens ajuda des de dalt”, diu Herrera.
I és que, la construcció d’una nova llar d’avis ha estat objecte de nombroses reivindicacions ciutadanes liderades per la PARM, que en els darrers anys ha estat testimoni de diferents promeses polítiques i acords i desacords entre Ajuntament i Generalitat per posar-la en marxa.
Per exemple, l’any 2010, fins i tot abans de la creació de la PARM, les dues administracions van arribar a un acord que va acabar en un calaix. Anys més tard, i després de diferents reclamacions ciutadanes, Generalitat i consistori es van tornar a comprometre. Aquella vegada van acordar que l’equipament obriria portes el 2019 i que l’Ajuntament assumiria la construcció i només demanava a la Generalitat el finançament de les places, però aquesta promesa tampoc s’ha complert.
El disseny de la futura residència: emular l’habitatge
Judith Herrera també està esperançada perquè el disseny de la nova residència que es va presentar a finals de l’any passat, fruit del concurs d’idees que va convocar l’Ajuntament, la convenç.
És un projecte gestat per la unió dels gabinets d’arquitectes BTA i PMMT, i que evoca el concepte d’habitatge amb diferents unitats de convivència separades que comptaran amb espais comuns i habitacions més individualitzades.

L’objectiu del model guanyador, a banda d’emular el concepte d’habitatge, és que la nova residència garanteixi més intimitat als residents, a banda de facilitar un millor aïllament de l’equipament en sectors diferenciats quan sigui necessari com, per exemple, en cas de pandèmia.
Segons el disseny, la residència també inclourà a la planta baixa serveis de perruqueria, podologia, farmàcia i atenció mèdica. A banda d’un menjador comú i d’una sala d’estar, també hi haurà una sala per treballar la motricitat i per fer manualitats, a més d’un espai diferenciat per a les reunions familiars.

El projecte de disseny, però, també es troba a l’espera de les negociacions entre la Generalitat i l’Ajuntament. L’únic que a hores d’ara saben els dos gabinets d’arquitectes guanyadors del projecte és que si l’any 2023 no s’ha portat a terme, l’Ajuntament els haurà d’indemnitzar amb 10.000 euros, que és la quantitat compensatoria que fixava una de les clàusules del concurs d’idees, que també va patir endarreriments per un recurs que un dels gabinets participants va presentar.
Mentrestant, els 4.083 metres quadrats del terreny del barri de la Granja on s’ha de construir l’equipament, a tocar del CAP, continuen sense saber quan començaran les obres.
Més comentat 4