Sembla que, finalment, després de tants anys, s’ha trobat la solució per dur a terme el compromís que van adquirir tots els partits polítics, tant en els seus programes electorals de l’any 2023 com també en la moció que es va aprovar en el ple l’any 2017, en què tots els partits representats van adquirir aquest compromís de la construcció d’una nova llar d’avis a Molins de Rei.
Fins a arribar al punt en què estem ara, creiem que, des d’un principi, es va plantejar erròniament la manera de dur a terme aquesta construcció. No dubtem de la bona fe de l’equip de govern, però han de reconèixer que s’ha perdut molt de temps i, potser, també diners. Com que l’experiència és un grau, aquí podrien aplicar aquella dita que diu: “no digueu blat si no està al sac i ben lligat”. Donem un vot de confiança i esperem que això no quedi, com sempre, en promeses dites i no fetes.
Arribats a aquest punt, hem de dir que el projecte executiu, el model de residència per a la gent gran, és d’una gran qualitat. Tant pels serveis que hi haurà (esperem) com pel disseny interior, amb grans espais i molta llum, etc.
Però, com sempre, ens queden moltes preguntes per fer. Creiem que la ciutadania, que també hi participa amb els seus impostos per finançar aquest equipament, hauria de saber algunes coses. Per exemple: què passarà amb les 50 places concertades (finançades en part per la Generalitat de Catalunya)? Tenint en compte que, segons manifestacions als mitjans de comunicació fetes per representants dels partits polítics, aquestes places tardarien uns cinc anys, més o menys, a ser concedides per la Generalitat, sempre que hi hagi partida pressupostària.
La nostra pregunta —i creiem que també hauria de conèixer-la la resta de la ciutadania— és si, de moment, les places seran privades. També voldríem saber on s’invertiran els guanys, tenint en compte que es tracta d’una residència municipal. D’altra banda, què passarà amb l’usuari d’una plaça privada que estigui ocupant provisionalment una plaça concertada? Haurà de deixar-la quan hi hagi una persona amb dret a ocupar aquella plaça concertada? Una altra qüestió important és què passaria si les 50 places concertades estiguessin ocupades per usuaris privats (sense comptar les 20 places ja previstes com a privades) i la Generalitat concedís, per exemple, 10 places públiques.
Crec que aquest tema és molt important, ja que la PARM ha treballat i defensat una residència pública, on les persones amb recursos mitjans o baixos puguin gaudir d’uns serveis adequats i una atenció de qualitat. Volem que aquesta qüestió quedi clara, i que, d’aquí a uns anys, el que es planteja en aquest escrit no acabi, com sempre, en un “donde dije digo, digo Diego”. Seria molt injust que tot el treball fet per l’equip de govern, l’oposició, la PARM i, sobretot, tota la ciutadania de Molins de Rei, acabés beneficiant només uns pocs, deixant, com sempre, els més vulnerables econòmicament a l’espera de trobar un lloc on ser acollits.
Demanem que el govern municipal treballi conjuntament amb l’oposició perquè aquestes 50 places concertades, tan necessàries, no es demorin anys a ser concedides. Hem de recordar que la insistència dona fruits; només és qüestió de constància. La PARM manifesta la seva preocupació en aquest tema, perquè, si des d’un principi ens acostumem a “ocupar” aquestes places concertades amb usuaris privats (sempre en benefici propi) i esperem —sense insistir— que la Generalitat ens les atorgui, arribarà un moment en què tindrem una residència pública amb poques places concertades i ocupada majoritàriament per usuaris privats. No podem dir que això depèn només de si hi ha partida pressupostària, perquè qui s’esforça ho aconsegueix, i només des de l’equip de govern podeu ser un interlocutor vàlid amb la Generalitat.
A part d’això, hem de dir que l’esforç econòmic que farà l’Ajuntament —és a dir, tots els molinencs i molinenques— s’ha de repartir entre tots els sectors de la societat. En aquest cas, ja és hora que les persones que arriben a la tercera edat també disposin d’un equipament amb condicions i serveis adequats, igual com hi haurà altres equipaments —que també pagarem entre tots— i que gaudiran els joves, amb altres inquietuds i necessitats. Cal ser solidaris amb les necessitats de tothom, perquè, algun dia, vosaltres també sereu gent gran.
Judith Herrera, representant de la Plataforma d’Afectats per la Residència de Molins de Rei (PARM)
