Ca n’Ametller acull una mostra que commemora el 40è aniversari de la recuperació de la tradicional dansa després del franquisme. Presidida pel cap de la bèstia de foc, l’exposició dedica espais als orígens de la bèstia i a la música que acompanya al ball.
Ningú sap del cert quan va ser la primera vegada que el Camell es va encendre. Si se sap, però, que els seus orígens sempre han anat de bracet del Carnaval i del Rei Carnestoltes. Per això, El Comitè de l’Antifaç, els Amics del Camell, l’Esbart Dansaire i els Grallers de Molins de Rei, les entitats involucrades en la dansa de la bèstia pel carnaval molinenc, han volgut reivindicar el Ball del Camell com a tradició genuïnament molinenca en una exposició que commemora el 40è aniversari de la recuperació de l’espectacle l’any 1982, després del franquisme.
El cap del Camell presideix des d’aquest divendres la sala d’exposició de Ca n’Ametller. L’acompanyen les detallades vestimentes que llueixen la comitiva de Sa Majestat, amb dues disfresses dels esparriots i dues dels aristòcrates. Aquests elements fan referència a les tres parts del Ball: el Ball de Màscares de l’Aristocràcia, el Ball del Poble o Ball dels Esparriots i el Ball de les Bèsties.
Amb imatges dels moments àlgids de cada tall de la dansa, l’exposició recorda com el ball aristocràtic obre l’espectacle i recau en els ballarins de l’Esbart Dansaire. Cansats dels seus moviments elitistes, els esparriots, formats per un grup de dones dels Amics del Camell, salten a la plaça just abans de la dansa d’espurnes del Camell.
Més de 200 anys d’història
Més enllà de l’actual ball, la mostra fa un viatge en el temps i reflexiona sobre el que se sap dels orígens del Camell. Amb una il·lustració de com era la bèstia fa 200 anys, descriu els seus orígens incerts i com el Camell ja irrompia al Ball de Carnaval durant el segle XIX. De fet, l’exposició inclou tres digitalitzacions d’un exemplar del diari Eco del Llobregat del febrer de 1897 on anomena la plaça de l’Ajuntament ‘Plassa del Camell’ en el seu honor.
A més, el museu dedica un espai a Julià Casals, el músic que va compondre l’actual melodia que acompanya la dansa a partir de referencies musicals dels carnavals del segle XIX. La cançó es divideix en tres parts, una per cada segament de la dansa.
Tota l’exposició va acompanyada d’imatges preses pels fotògrafs Guillem Urbà, Hector Hernández, Irene Terrón i Jordi Costa, que immortalitzen els diferents instants del Ball del Camell. Per últim, també hi ha una sala on es projecte un vídeo de les entitats representant l’espectacle.
La cultura popular torna oficialment al carrer
Durant la inauguració, el president del Comitè de l’Antifaç, Ricard Vinyets, ha volgut recordar com el Ball del Camell prové dels antics carnavals rurals: “Tenim l’essència d’un carnaval rural a un carnaval urbà”. El president ha descrit la dansa com una “vaixell insígnia” de la festa molinenca que no podia passar els eu 40è aniversari sense una celebració com cal.
A aquestes paraules s’ha sumat Jaume Martí, president dels Amics del Camell, que ha celebrat la tornada al carrer de la cultura popular i de totes les festes lligades al Carnaval sense restriccions ni aforaments. En aquest sentit, tant la Gran Rua de Carnaval com el Ball i el Correcuita del Camell tornaran aquest 2022 amb tots els luxes.
